Resultats de la cerca
Es mostren 5427 resultats
Turquia

Estat
Estat de l’Àsia i part d’Europa, que comprèn la península d’Anatòlia, o Àsia Menor, una gran part de l’Armènia històrica, una petita part de Mesopotàmia i una fracció de la Tràcia, a la part europea; limita al N amb la mar Negra, a l’E amb Geòrgia, Armènia i l’Iran, al S amb l’Iraq, Síria i la mar Mediterrània i a l’W amb Grècia i al NW amb Bulgària, entre la Turquia europea i l’asiàtica hi ha la mar de Màrmara, amb els estrets del Bòsfor i dels Dardanels; la capital és Ankara.
La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…
L’organització territorial i política del territori de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…
Els problemes de la democràcia
La recuperació de les institucions democràtiques i de l’autogovern de la Generalitat de Catalunya després dels quaranta anys de franquisme comportà finalment l’equiparació del sistema polític espanyol al conjunt de les democràcies occidentals S’assolia, així, l’objectiu principal de les organitzacions de la resistència antifranquista Un objectiu que sintetitzava moltes de les esperances de futur encaminades a la construcció d’una societat i d’un sistema polític que fossin alhora més justos, moderns i equiparables als de les democràcies europees Tanmateix, la manca d’una cultura democràtica…
Sant Miquel d’Escornalbou (Riudecanyes)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església i l’antic monestir d’Escornalbou, que formen un conjunt molt retocat per les obres que hi realitzà Eduard Toda ECSA - JTodó El conjunt de l’antiga canònica de Sant Miquel d’Escornalbou és situat al vessant sud del turó d’Escornalbou, coronat per la capella de Santa Bàrbara i les restes del castell Mapa 33-18472 Situació 31TCF252553 Per a arribar a l’indret cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior JAA Història Els precedents Els autors que s’han ocupat dels orígens del monestir i castell d’Escornalbou han suposat que el lloc era…
Nous i vells conflictes en les relacions socials
Sovint els xocs d’interessos imprimeixen un canvi en les trames de relacions que fan una societat En aquest capítol es vol remarcar la normalitat d’aquest fenomen als Països Catalans Al primer apartat es definirà què és un conflicte, als tres següents, es proposaran algunes interpretacions dels conflictes territorials, laborals i quotidians de la darrera dècada, i a l’últim, s’apuntaran unes conclusions generals Tal com s’ha fet notar en altres capítols d’aquest llibre, la mateixa expressió Països Catalans és motiu de conflicte per molts dels seus angles geogràfics i polítics Tot i que en…
Rocabertí

Armes dels Rocabertí
Llinatge de la noblesa catalana establert a l’Alt Empordà.
No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien collaborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents De fet, les notícies de JTorner,…
Rafael de Pinyana i Galvany, canonge de Tortosa (1695-1698)
El 22 de juliol de l’any 1695, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Rafael de Pinyana i Galvany Tortosa segle XVII – Tortosa segle XVIII, canonge de Tortosa diputat militar Josep de Bru, ciutadà honrat de Barcelona diputat reial Antoni Grató Perpinyà i Masferrer Masdeu, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jeroni Valls, ardiaca i canonge de Lleida oïdor militar Francesc de Junyent i de Vergós, donzell de Barcelona oïdor reial Jacint Blanc, ciutadà de Barcelona El 22 de desembre de 1696, l’oïdor Francesc de Junyent fou desinsaculat per oposar-…
Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la Seu de Girona (1654-1656)
El 26 de març de l’any 1654 foren extrets els següents diputats i oïdors «per lo trienni que’s començà lo primer de agost pròximpassat de 1653» diputat eclesiàstic Francesc Pijoan Maçanet de la Selva ~1600 – Girona 1659, ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona diputat militar Pere Padellàs, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Agustí Pinyana, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Ignasi de Ripoll i de Bru, cambrer del monestir de Sant Pere de Rodes oïdor militar Pau Vinyes, cavaller domiciliat a Perpinyà oïdor reial Joan Gabriel, notari de Tortosa Gravat de Girona, cavaller…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1587-1590)
El 22 de juliol de l’any 1587, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan Dança i de Bellera, noble de Barcelona diputat reial Jeroni Saconomina, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Ferran Fiveller i Soldevila, canonge de Barcelona oïdor militar Valentí de Vilanova-Caramany i Cartellà-Farners, militar oïdor reial Miquel Montserrat Grau, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet,…
Juan Payo Coello, abat de Santa Maria de Poblet (1488-1491)
El dia 22 de juliol de 1488, prèvia suspensió del procediment electiu, foren designats per ordre de Ferran II els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Juan Payo Coello Zamora ~1430 – Poblet 1498, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan de So i de Castre diputat reial Pere Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Gaspar Peiró, canonge de Barcelona oïdor militar Bernat Salbà, cavaller oïdor reial Joan Roig, ciutadà de Barcelona Tots els designats, a excepció de l’abat de Poblet, que, com que era absent, s’incorporà a la Diputació el 30 de juliol, juraren els seus…