Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
La decoració de la capella del Palau Dalmases de Barcelona
Art gòtic
La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós © Enciclopèdia Catalana – JGumí El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l…
caça

Els principals mètodes de caça es diferencien pel tipus d’instruments utilitzats i l’ús d’animals (gossos, fures, ocells rapinyaires)
Federació Catalana de Caça
Caça
Pràctica esportiva que consisteix a cercar, perseguir i capturar, viu o mort, un animal en llibertat.
El caçador Joan Urpina, de la Societat de Caçadors L’Alzina de Palau-solità i Plegamans, després de caçar un senglar de 100 kg Federació Catalana de Caça Comprèn moltes modalitats i molt variades, en funció del tipus d’animal caçat, el procediment de caça utilitzat o el tipus de competició La distinció entre caça major i caça menor rau en l’espècie d’animal objecte de cacera El primer tipus de caça engloba les captures dels grans mamífers, que a Catalunya són el senglar, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, el mufló, el cérvol i la daina, i el segon tipus comprèn els petits mamífers,…
Sant Julià i Santa Basilissa de Vilanova de Raó
Art romànic
Situació Exterior de l’absis, en què destaca la singular decoració de dues rengleres d’arquets sobreposats, avui dia molt deteriorada ECSA - JL Valls Exterior, des de migdia, d’aquesta antiga parròquia avui desafectada que s’alça enmig d’una vinya ECSA - J Ponsich Aquesta església, l’antiga parròquia de la població i avui una capella desafectada, és situada fora del nucli urbà del poble de Vilanova de Raó, a llevant i a la vora de l’actual D-8, la qual correspon segurament a una antiga via Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 8,4” N - Long 2° 55’ 22,8” E Hom hi arriba per les carreteres D-8 i D…
Sant Esteve de Vilaür
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, damunt la qual és visible el sobreaixecament del mur, el qual doblà la seva alçada J Bonell L’església parroquial de Sant Esteve és a la plaça Major de Vilaür, al bell mig del nucli antic del poble, que era circuit de muralles, de les quals encara subsisteixen diverses restes Per accedir a la plaça i a l’església des de llevant, cal passar per un portal de l’antic recinte fortificat Mapa 296M781 Situació 31TDG965659 El poble de Vilaür es troba a la cruïlla de les carreteres locals de Bàscara a Sant Pere Pescador per Sant Mori i Sant…
Santa Magdalena de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Maià des del costat sud-est J M Melció L’església de Santa Magdalena de Maià de Montcal o Santa Maria de Jonqueres es troba al límit de llevant de la Garrotxa, al sector muntanyós del cantó de tramuntana del terme, al cim d’una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont, a l’esquerra de la riera de Segueró i dominant el veïnat de Jonqueres Mapa 257M781 Situació 31TDG810744 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Poc després d’haver passat el quilòmetre 6, al costat d’un fàbrica de…
Sant Llorenç d’Oix (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església a l’indret de la capçalera J M Melció L’església de Sant Llorenç és la parroquial d’Oix, antic cap de municipi que l’any 1972 fou unit al de Montagut de Fluvià El temple és dins el nucli del poble, situat en un apèndix del territori, alsud-est de l’antic terme, al costat de llevant de la serra de Talló, a la vall de la riera d’Oix, a la seva riba esquerra i a 413 m d’altitud Mapa 257M781 Situació 31TDG802613 Per anar a Oix cal agafar la carretera que surt de Castellfollit de la Roca i que amb 9,5 km hi porta JVV Història La notícia més antiga sobre l…
Sant Cugat d’Octavià (Sant Cugat del Vallès)
Perimetre de la basilica paleocristiana Localitzada al claustre del Monestir ECSA – F Bedmar Les excavacions fetes a l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya els anys 1993-95, com també la simultània revisió de la producció historiogràfica precedent, han aportat molta informació nova sobre els establiments que el precediren A hores d’ara, la primera ocupació coneguda del lloc correspon a l’època de l’Alt Imperi, tot i que de moment només s’ha pogut reconèixer indirectament per vestigis gairebé sempre…
Valentí Almirall i Llozer
Retrat de Valentí Almirall i Llozer per Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…
, ,
Johann Nepomuk Hummel
Música
Pianista, compositor, pedagog i director d’orquestra austríac d’origen eslovac.
Vida Nen prodigi, fou un dels compositors més importants i, possiblement, el pianista més gran de la seva època A vuit anys la seva família es traslladà a Viena, on el seu pare esdevingué director musical del Theater auf der Wieden i el jove Johann estudià amb WA Mozart S’ha dit que la seva primera actuació pública a Viena fou en un concert dirigit pel mateix Mozart De tota manera, l’any 1788, Mozart hagué d’interrompre les lliçons, la qual cosa fou aprofitada pel pare de Hummel per a organitzar per al seu fill una gira europea que durà quatre anys El 1790 arribaren a Edimburg, i al cap de…
,
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…