Resultats de la cerca

La vinculació del territori del pla de Corts al monestir de Gerri, que es documenta des de l’any 834, és plenament confirmada l’any 1076, en què el comte Artau I donà al monestir de Gerri el castell de Montcortès i les parròquies del pla de Corts, que malauradament no apareixen relacionades en el document Tedball de Vallferrera, pel seu testament datat l’any 1120, deixava una gran part del seu patrimoni a Santa Maria de la Seu d’Urgell, menys els castells de Montcortès i Peramea El 1128 s’ampliaren les possessions de Gerri a Monte Cortetano , amb la donació d’un mas que deixà en el seu…

Aquest castell s’alçava al costat de l’ermita de la Mare de Déu del Castell, al cim del rocam que domina el poble El topònim Rivert és conegut des de l’any 923 és parla ja en aquesta data dels homes de Rivert A la darreria del segle X Rivert constituïa un territori diferenciat dels veïns termes dels castells de Toralla i Salàs els alous que és debatien entre els homes de Salàs i el monestir de Sant Genís de Bellera en un judici comtal tingut lloc l’any 995 es trobaven “ in apenditio de castro Toralia et in apenditio de Reverte et in apenditio de Salasse, in loco que dicitur…

Situació Restes de la torre, de planta rectangular, la qual es conserva només parcialment fins al nivell del primer pis J Aran El casteret de Bossòst es troba situat al nord-oest de la vila, al cim de la roca anomenada “Casteret” 1 067 m d’altitud El camí d’accés era l’antiga via de Lés, la qual avui s’ha perdut enmig del bosc Hom pot anar-hi pel pont de les Cledes des de migjorn o per la central elèctrica de les Cledes des de tramuntana finalment, el trajecte sempre és a peu Història Aquest casteret resta emplaçat a la riba dreta de la Garona, entre els seus dos afluents, el riu Margalida i…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat de migjorn, quan encara el temple es mantenia pràcticament sencer Hom hi pot observar un absis bellament decorat amb arcuacions cegues Aquesta foto fou feta vers l’any 1940 Josep Llobet i Manubens Aquesta església s’havia aixecat prop del mas Bujons, a la banda nord-oriental del terme, a frec del territori de Muntanyola Long 2°05’26” — Lat 41°54’10” Per a visitar l’indret on hi havia la capella cal agafar la carretera d’Avinyó a Vic Després d’haver passat el quilòmetre 16, a mà esquerra, hi ha un camí que es dirigeix al mas…

La capella de Sant Sever és documentada per primera vegada el 1032 en el testament sacramental de Riculf, en el qual hom llega ad Sancti Severi dos mancusos L’església pertanyia al monestir de Sant Cugat i per aquesta raó apareix en la butlla de Calixt III de 1120 on es confirmen els béns i privilegis d’aquest cenobi vallesà El 1230 Gregori IX refermà també a Sant Cugat les esglésies de Sant Pere i de Sant Sever amb els seus béns i possessions No hi ha cap constància que Sant Sever passés mai de ser una simple capella de terme La darrera referència d’aquesta església és de l’any 1414, quan…

Situació Construcció de planta gairebé quadrada aixecada enmig del llogaret de Campdàsens ECSA - J Bolòs Torre de planta lleugerament rectangular situada al costat de diverses cases i una capella, al veïnat de Campdàsens, que fou construït al centre del petit altiplà del mateix nom Mapa 36-17448 Situació 31TDF062684 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, a Vallcarca, cal passar per sota la carretera i entrar a la fàbrica de ciment Cal seguir endavant fins al lloc on la cinta transportadora travessa, per sota, la pista En aquest punt, agafarem un camí, en part encimentat, que fa ziga-…

Situació Singular resta d’una explotació medieval, ara totalment insòlita ECSA - J Bolòs Edifici situat al costat del mas Pigot, en un vessant poc inclinat i cobert de camps, ara plantats de vinyes, des del qual s’albira bona part del Baix Penedès Mapa 35-17447 Situació 31TCF875720 Venint de les Masuques i anant cap a Torrelletes i Castellet, immediatament després de passar el riu Foix, cal girar a l’esquerra i enfilar un camí carreter fins al mas Pigot El colomar resta a l’exterior d’un filat que envolta aquesta masia JBM Història Erròniament, se l’identificà com a columbari romà, com tants…

Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en dret privat…

Ha centrat la seva recerca en el comerç mediterrani baixmedieval, fent especial esment en l’expansió comercial catalana i les relacions amb l’islam Feu els estudis de filosofia i lletres secció d’història a la Universitat de Barcelona i assistí als cursos d’història de Catalunya que Ferran Soldevila del qual se’n declarà deixeble impartí als Estudis Universitaris Catalans L’any 1984 presentà la seva tesi doctoral sobre la condició fronterera de la Corona d’Aragó amb l’islam Des del 1989, és investigadora del CSIC i, des del 1999, cap del Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i…

Al mes d’abril el Govern de Boiko Boríssov va presentar davant la Unió Europea el seu programa nacional de reformes, fruit del pacte d’estabilitat al qual està subjecte el país i que ha implicat l’adopció de noves mesures macroeconòmiques per a controlar el dèficit La situació socioeconòmica del país va continuar sent molt complicada, amb una profunda disparitat regional entre zones pobres i riques, especialment visible en el mercat de treball i el sistema educatiu Bulgària va mantenir una de les dades més elevades d’atur, extrema pobresa i desigualtat de la UE Al mes de juliol es va aprovar…