Resultats de la cerca

Estromatòlit del Miocè mitjà de Porto Pi, a Mallorca Hom relaciona la formació d’aquestes estructures carbonatades orgànico-sedimentàries amb l’activitat de petits microorganismes procariotes que poden retenir i precipitar els sediments Pere Santanach Biològicament, els procariotes són organismes que no tenen un nucli organitzat Pel que fa al seu registre fòssil, els cianobacteris tenen una gran importància pel seu extraordinari desenvolupament durant el Precambrià i, bé que rarament conservats, constitueixen les formes fòssils més antigues que hom coneix Els cianobacteris foren designats…

La família dels lepòrids és composta per 44 espècies, pertanyents a deu gèneres, àmpliament repartides per tot el món Falten a la conca amazònica, les zones equatorials d’Àfrica, Madagascar i a algunes illes del SE asiàtic Algunes espècies han estat introduïdes a Austràlia, Nova Zelanda i altres illes Els seus hàbitats són variats, i inclouen tant boscos, zones de matollar i pastures, com tundra i regions alpines Els conills i les llebres presenten certs comportaments diferencials Les cries de conill neixen cegues, despullades i desvalgudes dins un niu preparat expressament per la mare en…

Densa formació de boga i canyís al voltant d’una petita albufera, a la desembocadura del barranc de la cala En Porter Yves Hennechart Els penyals d’Alaior 26, entre els principals espais naturals de Menorca La costa sud de Menorca té a la zona central les seves cotes màximes, que arriben al mig centenar de metres Entre Son Bou i Es Canutells s’aixequen, per tant, els penyals més notables de l’illa, penya-segats gairebé verticals i rectilinis que generen un paisatge de gran qualitat La geomorfologia d’aquesta costa és especialment interessant perquè la naturalesa calcària de la roca permet l’…

El llangardaix comú Lacerta lepida , una espècie termòfila prou corrent als barrancs propers a la devesa de Campoamor Jaume Orta La Devesa de Campoamor 227, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Al sud del cap Roig, a l’extrem meridional dels Països Catalans, s’hi desenvolupen una sèrie de petites albuferes sobre els trams baixos de les rambles i barrancs que davallen dels relleus circumdants Entre dues d’aquestes rambles —el riu Nacimiento i la Canyada de Matamoros— es troba el paratge anomenat Devesa de Campoamor, que antigament es prolongava fins a la mar per l’albufera…

Un dels penyals que dominen la vall de Gallinera Ramon Dolç Les valls de Gallinera i Alcalà 27, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Enmig de les serres que caracteritzen l’accidentada comarca de la Marina Alta hi ha valls recòndites que trenquen la feréstega aspror del paisatge muntanyenc Gallinera i Alcalà en són bons exemples La presència morisca perviu com un fantasma en aquestes valls Els musulmans, desplaçats de les zones més fèrtils per la conquesta cristiana, es van veure obligats a poblar i conrear aquestes dures terres, fins a la seva expulsió El nom i…

Les parets i els vessants del circ de la Safor dibuixen una mena d’elevat i gegantí amfiteatre que domina la comarca Rafael Paulo El circ de la Safor 24, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La curiosa morfologia d’amfiteatre d’aquesta serra, que justifica el nom de «circ» amb el qual és coneguda popularment, fou causada per un gran enfonsament de les dolomies cretàcies, molt carstificades, que la formen Aquest enfonsament, afavorit pels nivells margosos subjacents i per l’erosió del riu d’Alcoi, va donar origen al relleu en graderia que actualment presenta la zona, amb…

Vista de les muntanyes de Selmella L’abandó dels bancals afavoreix processos de regeneració de la vegetació espontània que, tot i així, es veuen sovint entorpits pel foc Oriol Alamany Les serres de Gaià 23, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’agrupen una sèrie de muntanyes que es troben a cavall de les comarques de l’Alt Camp, el Penedès i la Segarra, i que, més o menys, envolten el curs del riu Gaià serres de Miramar, Comaverd, Brufaganya, Queralt, Ancosa i del Montmell Integrades per variades roques sedimentàries diferents tipus de calcàries,…

El coipú Myocastor coipus és una espècie sud-americana que hom cria en granges i que eventualment es pot trobar en llibertat Xavier Ferrer El coipú és una espècie pròpia d’Amèrica del Sud, per bé que, a finals del segle passat, va ésser introduïda a Europa a França, concretament per tal de criar-la en granges a causa del valor econòmic de la seva pell i de les seves incisives Actualment, és àmpliament introduïda a Amèrica del Nord, Europa, Àsia i Àfrica En ésser una espècie allòctona, presenta pocs enemics naturals, per la qual cosa els exemplars que s’escapen de les granges tenen…

La identificació dels colúbrids es fonamenta molt sovint en les escates cefàliques Hom ha indicat en el dibuix únicament les principals 1 rostral, 2 internasal, 3 prefrontal, 4 frontal, 5 supraocular, 6 parietal, 7 nasals, 8 loreal 9 preocular 10 postocular 11 supralabial 12 infralabial Gustavo Hormiga Els colúbrids constitueixen una família molt extensa i variada Només tenen un pulmó i no presenten rastres de membres ni de cintures Les seves escates ventrals constitueixen una filera única i connecten a les costelles per uns músculs especialitzats Tenen, típicament, nou escates…

La constitució La societat es constituí a Barcelona el 28 de desembre de 1881 A l’escriptura es justifica la seva creació pel fet que “ entre el gran número de sociedades que desde algún tiempo a esta parte se ven instalarse ninguna ha aparecido todavía que tenga por objeto el auxilio de la propiedad, sí rústica como urbana ” Amb aquest objectiu es crea el banc, que es proposa comprar finques, fer préstecs hipotecaris i obrir comptes de dipòsit als propietaris El capital es fixà en 25 milions de pessetes, ampliable fins a 50 milions, si calia S’emeteren 50 000 accions de 500…