Resultats de la cerca

Situació Restes de la capçalera de la primitiva església romànica, englobades dins ampliacions posteriors, ara totalment en ruïnes ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Cebrià es troben al sud-oest del poble de Salàs, al caire d’un serrat Mapa 33-11252 Situació 31TCG289753 Per anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur, 1 km abans de Salàs, que cal seguir fins al cim del serrat, on hi ha unes torres d’alta tensió, i des d’allí, a peu, per dins el bosc sense camí, cal seguir la carena uns 500 m fins a trobar les ruïnes totalment embardissades…

Situació Esvelta torre que es dreça sobre la vila closa d’Escaló, perfectament conservada, amb la porta d’accés a més de mitja alçada J Tous Torre situada sobre el poble d’Escaló, al costat del torrent d’Escart S’hi domina tot aquest sector baix de la Vall d’Àneu Davant seu hi havia el monestir de Sant Pere del Burgal Mapa 34-9182 Situació 31TCH486125 Del costat del poble d’Escaló, anant de Llavorsí cap a Esterri d’Àneu, hi ha la pista asfaltada que mena a Escart Aquesta pista passa pel costat de la torre JBM-JJBR Història Les notícies històriques d’aquesta torre es confonen amb les del lloc…

L’actual església parroquial d’Artesa, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és un edifici modern construït el 1965 en substitució d’un d’anterior bastit al segle XVIII Tanmateix, la primera referència a l’església d’Artesa data del 1037 Es tracta d’un document que pot considerar-se fals o millor dit falsificat en el segle XII a partir de dos documents anteriors que serien autèntics, concretament, a partir de l’acta de consagració de l’església del castell de Santa Maria d’Artesa, desapareguda, i potser d’una carta de franquesa Pensem que un dels documents emprats per a la falsificació és…

Avui port principal del Rosselló, Portvendres és a 32 km al sud de Perpinyà, entre Cotlliure i Banyuls, i el seu terme s’estén fins als primers contraforts de la serra de l’Albera El “Port de Venus” Portús Veneris és esmentat al segle I pel geògraf Pomponi Mela i sembla una denominació lligada al temple de la Venus Pirinenca fanum Veneris o Aphrodisium , el qual esmenten Estrabó, Plini i Ptolemeu Per aquesta raó l’erudit Vossius cregué poder corregir el text de Mela, “inter Pyrenaei promontoria Portus Veneris, in sinu salso” “sobre el golf salat”, que sembla, en efecte, insòlit, per…

Data 20 de setembre de 1440 El Consell de la ciutat de Tortosa, per utilitat de la cosa pública i per decorar i ennoblir la ciutat, decideix que la despesa de construir una o diverses fonts que s’alimentaran de l’aigua de la font propera del convent de Santa Clara, i la despesa del viatge que el mestre ha fet a Barcelona, siguin pagats dels béns de la universitat De la construcció de la font Ítem, al que fonch proposat que com los dits honorables procuradors, per utilitat de la cosa pública de aquesta ciutat, e axí matex per decorar e ennobblir aquella, hagen feta cercar e cavar…

Data 27 d’octubre de 1442 Mossèn Pau Cardona, procurador de l’obra de la Seu Vella, fa relació de les ferramentes que eren del difunt Rotllí Gautier, mestre major de la catedral, i que foren comprades per la fàbrica “Còpia del discret mossèn Pau Cardona, procurador de la obra de la seu de Leyda, dels ferraments que la obra a comprat dels béns de mestre Rollí, quòndam, mestre de la obra de la dita seu” Divendres, vint-i-set del mes d’octubre de l’any de la nativitat del Senyor mil CCCC XXXX II “ Primo , XXXVIII parells de gúbies o informadós, a raó de VIII dinés per peça, que munten XXV sous,…

Vida i obra Format artísticament com a gravador a l’Escola de Llotja, en la seva estada a Barcelona fins a la Revolució del 1854 fou company d’estudis de Joaquim Pi i Margall i alumne de Pau Milà i Fontanals, personatges que l’influïren notablement des del punt de vista polític i historiogràfic De tornada a Elx, d’on provenia la seva família, dedicà grans esforços personals i econòmics a defensar i organitzar el partit demòcrata a la província d’Alacant Aquesta activitat li comportà algunes persecucions i, fins i tot, uns mesos de presó Un fort desengany personal feu que deixés aquesta…

Vida i obra Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina 1829 a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’installà Fou cap de la sanitat militar de Mallorca 1852-59 i participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma Publicà un gran nombre de treballs sobre medicina, botànica i…

Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…

Vida Després d’alguns cursos d’enginyeria tècnica, i pràcticament sense cap experiència audiovisual, començà a collaborar a TVE com a segon operador i realitzador de reportatges per al programa "El mundo del deporte" Participà en curts de directors que en aquell moment despuntaven, com ara Agustí Villaronga Anta, mujer , 1974 i Josep Anton Salgot El seu primer treball com a auxiliar fou La muerte del escorpión 1975, Gonzalo Herralde i com a segon operador feu L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, Jordi Cadena i les cintes de Josep Joan Bigas Luna, Bilbao ídem v o , 1977-78 en…