Resultats de la cerca
Es mostren 4532 resultats
USASI
Sigla del United States of America Standards Institute, associació fundada l’any 1918 i constituïda per firmes industrials, associacions d’oficis, societats tècniques, organitzacions de consumidors i agències del govern, dedicada a l’establiment i la coordinació, entre les entitats que hi són voluntàriament adherides, de normes, definicions, terminologia, símbols i abreviatures, materials, prestacions, etc.
Actualment té establertes unes 110 000 normes Fins el 1966 fou anomenada ASA American Standards Association
De Gutenberg a l'era telemàtica
Els llibres Durant segles, els llibres han estat el principal instrument de difusió de la cultura i de transmissió del coneixement Avui, l’acompliment d’aquestes funcions queda repartit entre diversos mitjans, ja que tenim costum tant de llegir llibres i diaris com d’anar al cinema, veure programes de televisió, llogar i comprar cintes de vídeo, o fins i tot de connectar-nos a Internet o comunicar-nos per correu electrònic En aquest univers de les comunicacions, cada vegada més diversificat, els llibres conserven, amb tot, un paper de primer pla, atès que tenen una presència constant…
Baviera
La ciutat de Würzburg, a la riba dreta del riu Main, al land alemany de Baviera
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, limitat al N per Turíngia, a l’E per Txèquia, al SE i al S per Àustria, a l’W per Baden-Württemberg i al NE per Hessen; la capital és Múnic.
La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-…
Hondures

Estat
Estat de l’Amèrica Central, limitat amb la mar de les Antilles al N i NE, amb Nicaragua a l’E i S, amb l’oceà Pacífic al S, amb El Salvador al SW i amb Guatemala a l’W; la capital és Tegucigalpa.
La geografia País molt muntanyós, hom hi distingeix tres sectors una depressió central, que travessa el país de N a S —del golf d’Hondures al de Fonseca—, formada per materials volcànics recents i pels millors sòls de conreu, i dos sectors muntanyosos, un a cada costat d’aquesta depressió a l’occidental, format per materials antics, hom troba les altituds màximes del país El clima, tropical, varia segons l’altitud Té una estació seca, o d’estiu, i una altra d’humida, o d’hivern Les pluges oscillen entre 676 i 2883 mm anuals Hom distingeix les tierras calientes , amb…
Escrivà

Armes dels Escrivà
Llinatge d’oficials reials, després generosos, cavallers, homes de lletres i dignataris, establert al Regne de València en temps de la conquesta.
Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…
Sant Roc de la Farga de Moles (Anserall)
Situació Absis de l’església derruida, decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues ECSA - M Anglada El raval de la Farga de Moles és al peu de la C-145, uns 100 m abans d’arribar al pas fronterer amb Andorra Les restes de Sant Roc o Sant Miquel de Ponts no queden pas més enllà d’uns 40 m de la carretera, pel costat de llevant, al mig d’un bosc Mapa 34-10215 Situació 31TCG742992 Per arribar-hi és millor d’anar a peu, perquè el camí que hi ha al trencall a mà dreta cap a llevant queda tallat per un mur de formigó Des del prat cal endinsar-se al bosc, on hi ha les restes, molt ocultes…
Vila medieval de Valls
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat, capital de l’Alt Camp, amb el nucli antic, presidit per l’església de Sant Joan, a primer terme ECSA - JTodó La ciutat i antiga vila de Valls, capital de la comarca de l’Alt Camp, és situada a la confluència dels torrents de Farigola i de Sant Francesc, en el sector planer de la comarca, al sud-oest Mapa 34-17446 Situació 31TCF533718 La ciutat de Valls és al peu de la carretera N-240, que de Tarragona es dirigeix a Lleida CPO Història L’origen de la vila segons la historiografia tradicional La teoria de Francesc Puigjaner Francesc Puigjaner al segle passat…
Ensenyar l’art
Aprenentatge directe Acadèmies d’art Una sèrie d’indrets de l’art a Catalunya ha d’incloure els llocs on s’aprèn l’art, on es formen les personalitats Frederic Mares va dedicar un llibre el 1964 a la Junta Particular de Comerç, l’Escola Gratuïta de Disseny i l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, els primers llocs de formació artística a Catalunya En aquesta sèrie no puc parlar de tot ho hauria de fer de les acadèmies que, bé que no són llocs de creació pròpiament dita, sí que reuneixen nombrosos artistes, com la de Belles Arts de Sant Jordi, la d’Arts i Ciències de Barcelona, la…
Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona
Societat fundada el 1878, i dirigida per Francesc Gumà i Ferran, per tal de construir i explotar la línia de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, inaugurada fins a Vilanova el 1881 i que el 1883 arribà a Valls i a Picamoixons, estació d’enllaç amb la línia Tarragona-Reus-Lleida (entrà en servei el 1885).
El 1887 hom uní aquesta línia amb la de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França , i aquell mateix any es fusionaren ambdues empreses El 1881 adquirí la branca de Saragossa a la Puebla de Híjar, propietat de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a la Mediterrània, i poc després obtingué la concessió de la línia directa Madrid - Molina de Aragón - Calamocha - Montalbà - Casp, que l’any 1882 cedí a la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona Demanà seguidament la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp El 1886 es fusionà…
Associació Catalana per a la Difusió de la Música de Cinema
Cinematografia
Agrupació d’afeccionats a la música cinematogràfica sorgida a Barcelona el 1994 i fundada pels germans Claver (Víctor, Josep i Jaume), Jordi Fortes, Rafael Delgado, Jaume Piquet, Joan Bosch, Ramon Esteban, Conrado Xalabarder, Jordi Rosell, Joaquín Piquero, Germán Barón i Josep Balcells, alguns dels quals eren antics col·laboradors de la revista "Música de Cine" (València 1990-96).
En fou primer president CXalabarder, que abandonà l’entitat el 1996 en ésser nomenat crític de bandes sonores de la revista "Fotogramas" El rellevà Balcells, format dins el Cineclub de l’Escola d’Enginyers Industrials i que dirigí, amb Carles Benpar, el Cineclub Montseny Organitzà conferències públiques amb suport audiovisual Sala Transformadors de Barcelona i, a partir del 1995, publicà la revista trimestral "Secuencias de música cinematográfica", que el 1999 es convertí en un butlletí Aquesta publicació edità un número especial amb articles de GBarón, LMartínez, JDRomero Mora, J i VClaver,…