Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
L'estratègia biològica dels peixos
La reproducció dels peixos Potser una de les característiques més notables dels pisciformes és que gaudeixen d’una elevada fecunditat, cosa que es posa de manifest en una massiva producció d’ous i d’embrions Nogensmenys la fecunditat oscilla d’uns grups als altres l’àmbit de variació se situa entre uns quants ous, en el cas de Latimeria , i diversos milions, com s’observa en els teleostis marins, per exemple, el bot Mola mola Els peixos ofereixen diferents estratègies reproductives, cadascuna caracteritzada per determinades adaptacions morfològiques, per processos fisiològies, pel…
Agredolços i lacats
L’any 206 aC, l’emperador Qin Shi Huangdi fou enterrat a Xi’an, capital del seu imperi, en companyia d’un fabulós exèrcit de terra cuita 6 000 soldats i cavallers de mida natural, tots diferents i reproduïts en detall Era un digne seguici per a qui havia aconseguit unificar per primer cop sota un sol poder tot el territori xinès, des del desert d’Ordos fins al delta del Xijiang, des de Sichuan fins a la mar Qin reuní regnes i senyorius, però també posà les bases, menys cruentes, d’una altra concertació la dels quatre dominis culinaris xinesos, pilar indiscutible de l’ulterior univers cultural…
rabosa morruda

Rabosa morruda
Cisamarc (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tripterígids, d’uns 7 cm de llargada, amb dues aletes dorsals (la primera triangular i amb els primers radis més llargs que els altres i la segona petita), la caudal en forma de ventall i petita, l’anal llarga, les pectorals grosses i en posició ventral i les pelvianes filiformes i en posició jugular.
Presenta una coloració molt diferent en el mascle i en la femella, la qual cosa provoca un gran dimorfisme Territorial, el mascle escull un forat en un fons pedregós, on fa una mena de niu entapissat d’algues, i després efectua una dansa nupcial característica És comú als fons rocallosos, entre 10 cm i 1 m de fondària, de les mars dels Països Catalans
variada
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, d’uns 40 cm, de cos alt i comprimit, amb una taca negra molt grossa a la part posterior del cap, des de la línia dorsal fins a l’angle de l’opercle, i una taca negra a la base del peduncle caudal, amb aletes ventrals negres i costats amb bandes blaves i daurades.
És hermafrodita i omnívor, i habita a la zona costanera litoral, als rompents, sobre fons rocallosos, i als ports Comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, és freqüent a les aigües dels Països Catalans
verat

Verat comú
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids, de cos fusiforme, amb l’aleta caudal molt escotada, el peduncle caudal molt estret, premaxil·lar soldat al maxil·lar (juntament amb la mandíbula inferior constitueix un musell agut), òrbita ocular envoltada pel darrere per una anella completa d’ossos independents, dents petites i dues aletes dorsals (la segona dorsal i l’anal seguides de 5-6 pínnules).
Inclou dues espècies S scombrus , el verat comú , i S colias japonicus , el verat d’ull gros , peixos pelàgics, d’alta mar i d’una gran importància econòmica, car formen en primavera grans bancs que s’apropen a les costes i són activament capturats per la seva carn, molt saborosa i alimentosa, puix que és un peix blau molt ric en greixos S'alimenten de crustacis planctònics i de pteròpodes Verat d’ull gros Lanzardo2 CC0 Molt comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, ambdues espècies són venudes als mercats indistintament, bé que el verat d’ull gros té els ulls molt més grossos,…
peixos

Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…
Geologia 2016
Geologia
L’Antropocè, nova època geològica Els residus radioactius del plutoni de les bombes nuclears són un dels elements característics de la marca estratigràfica associada amb l’Antropocè © CTBTO L’Antropocè, o l’edat de l’home, va ser admesa com una nova època geològica a l’agost del 2016 en el 35è Congrés Internacional de Geologia, celebrat a Ciutat del Cap República de Sud-àfrica Correspon a la tercera època o sèrie del període Quaternari, dins l’era del Cenozoic, i és posterior a l’Holocè L’inici de l’Antropocè s’ha fixat en el 16 de juliol de 1945 i arriba fins al moment actual Una comissió…
Els abismes sense llum
Les condicions biòtiques abissals En contra de la imatge que la majoria de la gent té de la mar, el 95% del volum dels oceans és un ambient fosc, fred, d’aigües tranquilles, a voltes travessades per corrents impetuosos i —llevat d’alguns “oasis” de vida— d’una pobresa extrema pel que fa al poblament animal el vegetal, evidentment, és absent per la manca de llum La presència de la vida en fondària La manca de llum, la pressió extremament elevada que s’assoleix ja a profunditats mitjanes la pressió hidrostàtica augmenta una atmosfera per cada 10 m de profunditat i la previsible manca d’aliment…
Breu història del sistema viu
Els orígens de la vida Per a poder afrontar el problema de l’origen de la vida hem de tenir ben present les condicions ambientals que hi havia a la Terra immediatament després de la seva formació, fa uns 4 500 milions d’anys Aquestes condicions eren profundament diferents de les actuals Amb el pas del temps, les contínues transformacions han portat a unes condicions geològiques i atmosfèriques determinades i essencials per al naixement de la vida Per què la Terra és apta per a la vida La Terra és, pel que sabem fins ara, l’únic planeta del sistema solar que allotja organismes vius, és a dir,…
uranoscòpids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes de dimensions mitjanes, amb el cap gros i cúbic, la boca tallada obliquament i oberta, per tant, cap amunt, els ulls totalment dorsals, amb dues aletes dorsals pelvianes en posició jugular i la caudal no escotada, l’opercle proveït de fortes i agudes espines, que comuniquen amb glàndules verinoses capaces de produir doloroses ferides —àdhuc la mort a l’home—, i òrgans elèctrics darrere els ulls, que poden emetre descàrregues de fins a 50 volts.
Inclou pocs gèneres, amb 25 espècies, entre les quals destaquen Astrocopus i Uranoscopus , de les mars tropicals o temperades i de vida bentònica L’espècie Uscaber , la rata, és comuna a aigües marines dels Països Catalans