Resultats de la cerca

Fou sobretot un eclèctic i es mogué en les coordenades de la tradició quatrecentista tardana Encetà la seva activitat a Florència i Fiesole, i el darrer decenni del segle treballà a Portugal catedral de Coïmbra i església de la Concepció de Tomar Novament a Itàlia, intervingué en els baptisteris de Volterra i Florència i, a Roma, esculpí les tombes de Sforza 1505 i del cardenal Basso della Rovere 1507 a Santa Maria del Popolo També executà diverses escultures al seu poble natal claustre de Sant'Agostino i a Loreto baixos relleus amb episodis de la vida de la Mare de Déu, 1523-26…

Es donà a conèixer com a poeta amb els reculls Les Cariatides 1842 i Les stalactites 1846, que foren ben rebuts pels romàntics però el veritable èxit li arribà amb Odes funambulesques 1857 i Exilés 1867, de construcció virtuosa i gratuïta, que més tard influirien en els simbolistes i que el dugueren a ésser considerat un dels mestres del parnassianisme Teoritzà la seva concepció elegant i artificiosa del poema a Petit traité de poésie française 1872 Escriví peces escèniques en vers —oposant-se al nou corrent burgès del teatre— entre les quals destaquen les fantasies històriques…

Estudià a l’escolania de Montserrat Durant 50 anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins al 1986 en què es retirà A Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals lChoral Bergusiana, Cultural Bergusiana, Banda Municipal, Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, on en aquesta darrera fou instrumentista de tible Composà més de 300 obres, entre les quals destaquen les obres religioses amb el protagonisme de l’orgued dues misses de Glòria i dues de Rèquiem, valsos, lieder i sardanes També va destacar en la instrumentació per a cobla…

Collaborà a les revistes  Joventut , Torrent 1900-02 i Cu-cut 1902-13 Prescindí dels corrents narratius del segle XX i conreà un tipus de literatura de caràcter costumista i amb poques pretensions literàries, d’entreteniment Les seves obres destaquen per la capacitat d’observació i per l’evocació d’ambients i personatges típics de la menestralia barcelonina Aplegà narracions i articles de costums a Pàgines festives 1906, Barcelona típica 1914, Tres narracions 1930, premi Concepció Rabell 1932 i De l’última collita s d També publicà les novelles L’oncle Magí 1910, Gent del barri…

Tingué com a organisme bàsic el Bureau International des Écoles Nouvelles Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal En el si del moviment foren experimentats diferents mètodes pedagògics Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc sempre fonamentats en l’activitat de l’infant El tipus d’escola que se’n derivà rebé el nom d’escola activa Introduït als Països Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova s’estengué ràpidament amb la creació d’una sèrie d’escoles…

Afirma, doncs, no sols la independència del real respecte al pensament humà, que n'és reflex, com fa el realisme en oposició a l'idealisme, sinó també la matèria com a substrat darrer de l’univers, en la qual cosa s’oposa a l'espiritualisme En establir la prioritat de l’ésser sobre el pensar i de la natura sobre l’esperit, fa d’aquest pensament i del mateix esperit formes específiques d’existència de la matèria, al caràcter d’immanents a la qual resten, per tant, reduïdes Bé que el terme sorgí molt tardanament, el materialisme tingué elaboracions sistemàtiques des de l’antigor, com foren la…

Parteix de l’anàlisi del text i inclou la preparació dels actors, la determinació del moviment escènic, la distribució i illuminació de l’espai i la supervisió del vestuari, de la maquinària, etc Tot i l’atenció especial a l’actor i a d’altres elements escènics per part de teòrics com Jules Mesnardière, Sébastien Mercier o Diderot, la concepció moderna de direcció teatral nasqué amb André Antoine, que des del Théâtre Libre 1877-94 portà a la pràctica els postulats naturalistes d’Émile Zola Partint de la concepció unitària del teatre musical de Wagner, Adolphe Appia i…

L’ideari educatiu o ideari pedagògic es concreta en documents com el caràcter propi de les escoles confessionals i/o el projecte educatiu

En tot el teatre clàssic la base de la interpretació era la recitació del text Des del s XVII, però, existeixen treballs teòrics destinats a la formació de l’actor, entre els quals es destaca Paradoxe sur le comédien de Diderot Durant el s XIX sorgí una nova concepció més total de la missió de l’actor dins l’espectacle Cal esmentar en aquesta línia AAntoine, AMLugné-Poe i, sobretot, CStanislavskij, que basà el seu mètode en la identificació total de l’actor amb el personatge BBrecht ha defensat que l’actor havia de romandre en una postura crítica enfront del seu personatge Entre…

Documentat a Barcelona el 1835, les seves obres, en prosa, foren estrenades per la companyia de Josep ↑ Robrenyo , que potser les hi encarregà pensant en les pròpies capacitats interpretatives, els anys de la primera guerra Carlina, i promovien la mateixa ideologia liberal de les seves Se li atribueixen L’estudiant de la berruga, o Fra Crospis a la Garriga i El pare Colau a Vacarisses, o Els facciosos atrapats Es degué moure sempre en cercles radicals que participaven d’una concepció propagandística de la literatura, fet que explicaria la seva actuació com a adaptador del…