Resultats de la cerca
Es mostren 895 resultats
La fauna reptiliana dels Països Catalans
Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…
El temps: la quarta dimensió en geologia
Els paràmetres temporals que ens són immediats, com les hores, els dies, els mesos, els anys o fins i tot els segles, es mostren inservibles quan ens hem d’acarar a l’estudi de la història de la Terra Els períodes geològics són molt més llargs Per això, el temps és tota una quarta dimensió geològica A la nostra escala percebem el paisatge i la geografia com a immutables Veiem les roques com a elements inerts dels quals, i només molt de tard en tard, ens arriben notícies d’una esllavissada, d’un terratrèmol o d’una erupció L’alçament progressiu d’una serralada, la meteorització implacable de…
Sant Martí de Casafabre
Art romànic
Situació Part nord-est de l’església, molt refeta i amb el portal al centre de l’antic absis ECSA - JL Valls El poble es troba a 613 m d’altitud, al solà davant de Serrabona L’església parroquial de Sant Martí centra un petit grup de cases Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 36’ 59,4” N - Long 2° 36’ 58,2” E Per a arribar al lloc cal prendre, a partir d’Illa, la carretera D-2 fins al poble de Sant Miquel de Llotes 3 km i aquí, a mà dreta, cal agafar la D-72 Història Segons un precepte del rei Lotari del 9 de juliol del 981, el monestir de Sant Genís de Fontanes posseïa el territori de Casafabre i…
L’origen dels animals domèstics
La domesticació és un llarg procés d’adaptació d’algunes poblacions animals a determinades necessitats de l’home Aquest procés comporta la fixació genètica de modificacions morfològiques, fisiològiques o etològiques És un fenomen lligat a l’espècie humana que ha contribuït a la diversificació dels organismes vius Es consideren animals domèstics aquells que han sofert un procés de selecció per part de l’home fins al punt d’adquirir i consolidar unes determinades característiques que els diferencien dels seus ancestres salvatges La denominació d’animal domèstic es refereix al conjunt d’una…
Els ciprinodontiformes: fartet, samaruc i gambúsia
Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada al centre del…
la Nou de Gaià
El castell (la Nou de Gaià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, situat al sector esquerre del Gaià, accidentat per contraforts de la Serralada Prelitoral (232 m alt.) al sector N.
Situació i presentació Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar Els contraforts de la Serralada Prelitoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura La màxima elevació és el turó de Barral 232 m, situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou…
Castell de la Clusa (les Cluses)
Situació Vista aèria del nucli de la Clusa Alta, centrat per l’església de Santa Maria o Sant Nazari, on és perfectament visible, a la dreta, el perímetre del castell d’època romana reaprofitat segurament en part a l’edat mitjana ECSA - Jamin Les ruines del castell medieval de la Clusa es troben, ja molt desfetes, a l’esplanada que s’estén a migdia de l’església parroquial de Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 1″ N - Long 2 o 50′ 41″ E Per a arribar-hi, partint del Pertús, cal agafar la carretera N-9 en direcció a Perpinyà fets uns 3 km s’…
Benvingut Oliver i Esteller
Història del dret
Jurista.
Fill d’advocat, estudià a València a les Escoles Pies i, simultàniament, al Conservatori d’Arts de València, on cursà les assignatures de dibuix lineal, mecànica i química Posteriorment, ingressà en la Universitat de València, on es llicencià en filosofia 1856 Així mateix, el 1858, després de set anys d’estudis a la Facultat de Jurisprudència de València, aprovà l’examen de llicenciatura –amb premi extraordinari– amb la tesi De la influencia de las buenas costumbres en la legislación y gobierno de un Estado El 1859 obtingué el grau de doctor amb la tesi Si los censos son de suyo…
,
Castell de la Granada
Art romànic
Situació Vista des de l’interior del mur espitllerat d’aquest castell ECSA - J Bolòs Castell situat al poble de la Granada, al cim d’una petita elevació des d’on s’albira una panoràmica sobre les terres del voltant Mapa 35-16419 Situació 31TCF929818 De la carretera que va de Vilafranca del Penedès cap a Sant Sadurní d’Anoia, surt, a mà esquerra, el ramal que porta a la Granada El castell és a la part alta de la població, prop de l’església JBM Història La primera referència del lloc de la Granada, dins el terme del castell d’Olèrdola, és de l’any 950 Aquest indret devia pertànyer ja al bisbe…
Castell de Vallespinosa (Pontils)
Art romànic
Situació Base de la torre que corona el recinte del castell ECSA - EECG Situat damunt d’un petit turó, a l’entrada d’un congost del torrent de Coma de Vaca o de Vallespinosa, afluent per la dreta del Gaià Resta damunt del poble i de l’església de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF622897 Des de la carretera comarcal C-241, que va de Santa Coloma de Queralt a Sarral i Montblanc, surt a mà esquerra la carretera local TV-2015, que porta a Vallespinosa Des de la part alta d’aquesta població o bé des d’un camí que surt, a la dreta, a l’entrada del poble, podem enfilar-nos, en pocs minuts,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina