Resultats de la cerca
Es mostren 1272 resultats
ocupació
Economia
Utilització de mà d’obra per a la producció.
L’estructura de l’ocupació determina la part de la població activa utilitzada en els diversos sectors d’activitat econòmica, així com la seva composició qualitativa El nivell d’ocupació fixa el grau d’absorció dels factors i en especial del factor treball en el conjunt de les activitats productives Segons el model neoclàssic, el nivell d’ocupació és determinat per la intersecció de les corbes d’oferta i demanda de treball, que depenen alhora del salari real Un excés de l’oferta de treball respecte a la demanda desencadena un procés d’ajust tendent a una disminució del salari real La nova…
siderúrgia
Tecnologia
Conjunt de tècniques i de procediments que permeten l’extracció del ferro i l’elaboració de tots els seus derivats.
És comú de definir com a indústria siderúrgica la que integra tot el procés que va des del tractament de primeres matèries, previ a l’entrada en el forn fosa, fins a l’obtenció del producte siderúrgic, l'acer, inclosos els estadis de producció intermedis, i també la fabricació d’acers amb aliatges i els acers anomenats especials Des del punt de vista econòmic, la indústria siderúrgica ha estat un dels sectors clau que han permès el desenvolupament industrial que ha caracteritzat l’evolució de les economies occidentals aquests darrers vint anys La raó es troba, lògicament, en el fet que els…
marginalisme
Economia
Corrent del pensament econòmic basat en la teoria subjectiva del valor i en l’anàlisi marginal.
Iniciat a l’últim terç del s XIX amb les obres de Jevons, Menger i Walras, hi ha autors que poden ésser considerats precursors importants, com Gossen, Jennings, Dupuit i Cournot La seva influència s’estengué arreu del món, i donà lloc a diferents escoles, com l’anglesa Marshall, Wicksteed, Edgeworth, la de Viena Böhm Bawerk, Wieser, la de Lausana Pareto, etc, i al posterior desenvolupament de la microeconomia El marginalisme significà la substitució de la teoria del valor treball dels clàssics per la teoria del valor utilitat, la qual cosa suposava que els preus de les mercaderies no eren…
sector públic
Economia
Àmbit de l’activitat econòmica que controla o en la qual participa l’estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.
Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats, municipis,…
utilitat
Economia
Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la realitat…
analfabetisme
Educació
Estat d’analfabet.
L’analfabetisme és conseqüència d’una insuficient escolarització, present o passada Segons dades de la UNESCO, hom calcula 1980 que 814 milions d’adults, és a dir el 28,9% de la població mundial —prop de la meitat de la població adulta mundial— poden ésser considerats analfabets Si bé en xifres absolutes l’analfabetisme és en augment, en xifres relatives disminueix, especialment a partir dels anys cinquanta, ja que el 1970 la taxa d'analfabetisme era del 32,4% Durant la dècada dels noranta, la UNESCO calculava que l’analfabetisme s’havia estabilitzat al món al voltant dels 885 milions d’…
Equador 2013
Estat
En les eleccions celebrades al febrer, els resultats van ser molt favorables al moviment polític de l’oficialisme, anomenat Alianza País, que dóna suport al president Rafael Correa En els comicis presidencials, Correa va guanyar en la primera volta amb el 57% dels vots, seguit de lluny per Guillermo Lasso, el candidat de l’aliança de dreta, que en va aconseguir el 23%, mentre que l’anterior president, Lucio Gutiérrez, que havia estat cap de l’oposició a Correa, només va assolir el 7% dels vots L’aclaparadora victòria de l’oficialisme es va repetir en les eleccions legislatives, en què la…
Vietnam 2013
Estat
L’any 2013, el Govern del Vietnam es va veure exposat a les dures crítiques de l’opinió pública, a causa de la persistència dels casos de corrupció i la percepció d’inacció política, en un context marcat per la inestabilitat econòmica Els problemes en el sector financer van situar el creixement anual del Vietnam en el 5,2% Els esforços del Govern per abaixar els tipus d’interès i establir mecanismes de coordinació i reestructuració del sector bancari no van poder evitar la caiguda de la inversió estrangera i de la demanda creditícia, factors clau en l’alentiment de l’economia vietnamita…
Equador 2011
Estat
El president equatorià, Rafael Correa, va continuar amb el programa de reformes estructurals anomenat revolució ciutadana © Presidencia de la República de Ecuador El Govern del president Correa va continuar amb el programa de reformes estructurals, en el marc d’una política de transformació radical anomenada “revolució ciutadana” Enguany es van presentar un conjunt de deu propostes que afectaven fonamentalment a l’organització del sistema judicial, l’adjudicació d’explotacions mineres a l’Amazònia i a la regulació de la llibertat de premsa i informació En aquest darrer cas, el Govern va…
Perú 2014
Estat
En el tercer any del mandat del president Ollanta Humala es van fer més paleses les dificultats per a mantenir un govern estable, que ja ha canviat sis vegades des que va arribar al poder l’any 2011 Al llarg del 2014 va renovar dues vegades el gabinet, una al març i una altra a l’agost, i en cada ocasió va necessitar el vot de confiança del poder legislatiu, negociant el suport, o almenys l’abstenció, dels altres partits amb una representació rellevant perquè el grup d’Humala només és la minoria majoritària, cosa que va provocar un important desgast al poder del president A més,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina