Resultats de la cerca
Es mostren 2652 resultats
Edward Stanley
Història
Política
Polític britànic, catorzè comte de Derby.
Formà part de l’aristocràcia whig i fou diputat 1820 Nomenat secretari per a Irlanda 1830-33, manifestà una total incomprensió del problema irlandès En canvi, com a secretari de colònies 1833-34 aconseguí l’abolició de l’esclavitud Contrari al lliurecanvisme, abandonà el partit liberal — del qual era un dels homes més representatius — i passà al conservador Fou altre cop secretari de colònies 1841-44 i primer ministre en diferents ocasions 1852, 1858 i 1867-68 El 1858 transferí a la corona els béns de la Companyia de l’Índia Oriental Sobrepassat en prestigi i pes polític pel seu ministre…
Felip de Sorribes i Rovira
Història
Polític.
De família noble empobrida, probablement fill de Felip de Sorribes i Descoll Era membre del Consell de Cent actuà sovint com a delegat de la generalitat per a negociar la qüestió dels quints amb el lloctinent, duc de Cardona Més tard 1638 fou cònsol català de l’Alguer i participà 1639 en el setge de Salses Participà en la guerra dels Segadors i fou conseller en cap de Barcelona 1645 El seu germà Francesc de Sorribes i Rovira Barcelona s XVI — ~1646, senyor de Sant Pau de Casserres i mostassaf de Berga, fou membre del Consell de Cent, lluità a la guerra dels Segadors i aconseguí de fer una…
Gyula Andrássy
Història
Polític hongarès, comte d’Andrássy.
Entrà a la dieta 1847 i participà en la revolta contra Àustria 1848 En avortar el moviment d’independència hongarès s’exilià a París 1849, on romangué fins que l’emperador Francesc Josep l’amnistià 1858 Fou novament membre de la dieta 1861 i vicepresident de la cambra de diputats 1865 Intervingué en la signatura del compromís constitucional austrohongarès del 1867 Del 1867 al 1871 fou primer ministre de l’imperi austrohongarès i des del 1871 fins al 1879 ministre d’afers estrangers Durant la guerra Francoprussiana 1870-71 mantingué la neutralitat austríaca i representà l’Imperi a les reunions…
dictamen
Dret
Opinió escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte de la seva especialitat i, especialment, un jurista sobre una qüestió de dret o de procediment.
Si l’escrit no exposa una opinió o aquesta no hi és motivada o es limita a una exposició de fets o de situacions, rep el nom d' informe
Elisabet I d’Anglaterra

Elisabet I (1595-1600), per Nicholas Hilliard
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Reina d’Anglaterra i d’Irlanda (1558-1603), filla d’Enric VIII i d’Anna Bolena.
Fou declarada filla illegítima, però el parlament 1544 la restaurà en els seus drets, i accedí a la corona després de la mort 1558 de la seva germanastra Maria I Governà com un monarca absolut i s’envoltà d’intelligents collaboradors, com William Cecil i Francis Walsingham Un dels problemes més importants del seu regnat fou la qüestió religiosa Ja durant els regnats d’Eduard VI i Maria I fou utilitzada per l’oposició protestant Ja en el poder, i per enfortir la seva posició personal i la de l’estat, tendí a afavorir l’Església anglicana seguí el camí marcat pel seu pare i contrarestà la…
primacia del dret de la Unió Europea
Dret
Principi d’aplicació de dret de la Unió Europea pel qual el dret europeu té un valor superior al dret dels estats membres.
Així, si una norma d’un estat membre és contrària a una disposició europea, les autoritats dels estats membres han d’aplicar la disposició europea tot deixant en suspens el caràcter obligatori de la disposició de l’estat membre El principi de primacia del dret de la Unió Europea s’aplica a tots els actes de l’estat membre amb independència que s’adoptessin abans o després de l’aprovació de la norma europea El principi de primacia del dret europeu garanteix la seva aplicació uniforme en tot el territori de la Unió Europea La primacia fou consagrada en la sentència del Tribunal de Justícia de…
dret del treball
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes jurídiques que regulen el treball com a fet social.
Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l’excepció de les fonts d’origen professional, com és ara els convenis collectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l’elaboració dels primers, els òrgans de l’estat hi tenen un paper extremament important La natura d’aquest dret és qüestió molt discutida, car hi ha autors que argumenten doctrines privatistes pel fet del parallelisme entre el contracte de treball i la figura civil de l’arrendament de serveis, i uns altres afirmen la vinculació del dret del treball amb el dret públic,…
Jorge Luis Batlle Ibáñez
Política
Polític uruguaià.
Descendent de José Batlle y Ordóñez , i fill de Luis Batlle Berres Montevideo 1897 - 1964, el qual fou president de l’Uruguai en 1947-51 i 1955-56, es llicencià en dret a la Universitat de Montevideo 1956 i fou director 1948-73 del diari Acción Vinculat molt jove al Partido Colorado, molt influït per la seva família batllismo , fou diputat el 1958 reelegit el 1963, i en 1973-84 proscrit per la dictadura militar i detingut En 1985-90 i 1994-99 fou senador, i el 2000 guanyà, en coalició amb el Partido Blanco, la presidència de la república, càrrec des del qual afrontà la qüestió dels…
iconoclàstia
Cristianisme
Doctrina contrària a la veneració de les icones o imatges, que dominà el món bizantí als ss VIII i IX.
Esclatà en controvèrsia coneguda també amb el nom de “lluita de les imatges” amb l’edicte de l’emperador Lleó III Isàuric contra les imatges 725, influït per concepcions paulicianes i amb objectius segurament polítics respecte a l’Islam Els defensors de les imatges foren perseguits, entre ells el patriarca Germà de Constantinoble i Joan Damascè El papa Gregori III condemnà l’emperador en un sínode romà 731 Constantí V Coprònim convocà un concili iconoclasta al palau de Hièria 754, que prohibí el culte a les imatges i després del qual es produí una nova persecució La regència de l’emperadriu…
Galceran de Pinós
Història
Noble.
Era senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran IV de Pinós Prengué part en una expedició amb l’exèrcit reial a València el 1255, segurament per sufocar alguna de les revoltes sarraïnes encapçalades per Al-azraq El 1266 participà també en la conquesta del regne de Múrcia feta per Jaume I, el qual li encomanà després la guarda d’una part de la frontera valenciana, a Biar, juntament amb altres tres cavallers El 1269 participà en la Croada a Terra Santa i continuà l’empresa, quan el rei l’abandonà, seguint els bastards reials Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina