Resultats de la cerca
Es mostren 2869 resultats
Sant Pere de Castellnou de Bages
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església són situades en un llom que emergeix enmig d’una fondalada oberta entre els masos l’Alzinota i el Graner, no gaire lluny de les cases, abandonades i enrunades, de Putxot, vers la banda occidental del terme Long 1°50’06” — Lat 41°50’40” Vista del temple des del costat nord-oriental Hom hi pot diferenciar perfectament els dos cossos d’edifici pertanyents a dues etapes constructives F Junyent-A Mazcuñan Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan Per a anar-hi cal anar a Castellnou de Bages Abans d’arribar-hi, però, i…
Jaume Tarrazón i Badia
Cinematografia
Exhibidor.
S’incorporà de jove al món empresarial administrant alguns cinemes de l’Hospitalet de Llobregat, conjuntament amb el seu soci Josep Balañà i Espinós, amb qui compartí el negoci fins a la mort d’aquest També s’associà amb Pere Balañà i Espinós en l’explotació de diversos locals barcelonins A partir de la dècada del 1960, amplià el circuit de sales amb la incorporació d’altres situades a Badalona i més tard a Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú, ja en companyia de Francesc Mas, el seu collaborador des d’aquell moment Més endavant, i malgrat la crisi del…
trematodes
Zoologia
Classe de platihelmints amb el cos ovalat i de petites dimensions, generalment entre menys d’un mil·límetre i 10 mm, bé que poden arribar a fer 2 cm.
Van proveïts d’una o dues ventoses adherents, situades sobre una cutícula no quitinosa recolzada directament sobre una capa muscular Les ventoses poden tenir fins i tot ganxos o glàndules que elaboren substàncies adhesives Sobre la cutícula hi ha implantats ganxos, pèls i espícules L’aparell digestiu s’ha reduït, a causa del parasitisme, respecte al dels turbellaris, i consta d’una boca anterior, en posició ventral o terminal i envoltada generalment per una ventosa, seguida d’una petita faringe, un curt esòfag i un intestí bifurcat en dues branques que s’estenen cap enrere, es…
Mekong

Vista del delta del Mekong, Vietnam
© Anna Díez
Riu
Riu del SE d’Àsia (4 180 km).
Neix als monts Tanglha, a l’E del Tibet, corre per profundes gorges i, després de travessar l’altiplà de Yunnan, forma frontera entre Birmània i Laos, on rep el Nam Ou per la dreta, passa per Luang Prabang, forma frontera entre Tailàndia i Laos i passa per Vientiane i Savanakhet Continua en direcció S, a través de Cambodja i el Vietnam del Sud, i desemboca, per un gran delta, a la mar de la Xina Meridional Té fortes variacions estacionals de 15000 m 3 /s a l’estació seca a 60000 m 3 /s a la plujosa, i les inundacions cobreixen 20000 km 2 la població habita en les elevacions de terreny o en…
Obi
Riu
Riu de la Sibèria Occidental, a Rússia.
És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta principalment de…
gangli
Anatomia animal
Engruiximent de forma i de grandària variables situat en el trajecte d’un vas limfàtic o d’un nervi.
Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal Els ganglis nerviosos , en certs…
Sant Macari Vell (Lasquarri)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església, els carreus de la qual foren reaprofitats per a la construcció de la nova capella de Sant Macari de Salanova ECSA - JAAdell Les ruïnes de l’església de Sant Macari són situades al cim d’un turó, uns 200 m al sud de la masada de Salanova Mapa 32-11 251 Situació 31TBG937766 Poc abans d’arribar a Salanova, per la carretera de Llaguarres a la Pobla de Roda, hom veu a mà dreta, al costat de la carretera, les ruïnes d’aquesta església Església És un edifici en estat de ruïna avançada, i els seus materials foren espoliats i emprats en la construcció de la nova capella…
Sant Bartomeu de Vallbona d’Anoia
Art romànic
Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Piera Inicialment fou sufragània de la parròquia de Piera i passà posteriorment a dependre de la de Cabrera, fins que en temps moderns adquirí la titularitat parroquial Les primeres notícies del castell de Piera corresponen a l’any 955, en què Duran i Vènia donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia, on anomenen Piera Apiaria El lloc i l’església es troben esmentats per primera vegada l’any 1184, data de la consagració de l’església de Santa Maria de Piera, ja…
Castell de la Guàrdia Pilosa (Pujalt)
Art romànic
Les primeres notícies del castell de la Guàrdia Pilosa—considerat etimològicament com “guàrdia de lloc desert o poc poblat”— són de l’any 1022, en la donació que feren la vescomtessa Engúncia i el seu fill Bremon al monestir de Sant Vicenç de Cardona d’unes terres situades al comtat de Manresa, les quals afrontaven amb una torre anomenada la Guàrdia Malgrat això, la primera referència de la fortalesa de la Guàrdia Pilosa és posterior El 1039 la vescomtessa Engúncia i els seus fills Eriball i Folc cedeixen una altra vegada al bisbe de Vic el castell de Calaf, el qual limitava al…
Castellot de la Moixella (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Fragment de mur amb filades de pedres collocades en opus spicatum Arxiu Patrimoni Artístic Nacional Les restes del Castellot de la Moixella són situades en una població de la parròquia de Sant Julià de Lòria Situació x 1°28′00” — y 42°26′35” Per a accedir-hi cal agafar la carretera que va de Sant Julià de Lòria a Fontaneda A mig camí i a mà esquerra hi ha un trencall que hi porta MPM Història El primer document que parla del conjunt de la Moixella és de l’any 907 i és una donació de terres, entre d’altres d’aquest terme, a Santa Maria de la Seu per part del comte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina