Resultats de la cerca
Es mostren 17487 resultats
Partit Republicà Progressista
Política
Grup polític republicà sorgit a partir de l’entesa entre Salmerón i Ruiz Zorrilla a l’exili per l’abril del 1880.
L’acord es produí després que Ruiz Zorrilla fes pública professió de fe republicana per l’agost del 1876 Aportà al nou grup inicialment la major part dels progressistes democràtics de Martos, així com una empenta reorganitzadora del republicanisme Salmerón, per la seva banda, els antics republicans del centre Doctrinalment, hom pretengué combinar un cert unitarisme —que no rebutjava totalment alguna forma d’autonomia regional—, el republicanisme i el reformisme social radical del 1872 Però el revolucionarisme conspiratori —especialment adreçat als militars— de Ruiz Zorrilla i la seva política…
Contaminació ambiental i exercici físic
La contaminació ambiental en els medis urbans és deguda principalment a l’ smog , és a dir, una sèrie de gasos i de partícules, com ara diòxid i triòxid de sofre, monòxid de carboni, hidrocarburs, ozó i diversos òxids de nitrogen, que són expellits, fonamentalment, per les xemeneies i els vehicles motoritzats Els efectes nocius que se’n deriven afecten tota la població urbana, per bé que són més intensos en els nens, els vells i els subjectes que pateixen trastorns respiratoris crònics Tanmateix, els esportistes, i també les persones que fan exercicis físics de manera regular,…
Proves de rendiment en els esportistes
En els esportistes, a més d’ésser necessari realitzar controls mèdics periòdics de caràcter rutinari, com els recomanats per al comú de la població, es realitzen també altres controls mèdics en què s’investiguen específicament les diferents capacitats físiques que es potencien per a la pràctica de l’esport competitiu Les proves de rendiment , que també s’anomenen proves d’alt rendiment quan són aplicades a esportistes d’elit, formen part de l’entrenament esportiu i s’efectuen habitualment en centres especialitzats en medicina de l’esport, ja que per a llur realització se solen requerir…
Seqüències
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Maragall, publicat el 1911.
Com bé ho indica el títol, el llibre perllonga alguns dels temes i personatges que ja havia tractat en reculls anteriors, tot i que el to general dels seus poemes es vegi alterat respecte de l’obra precedent, ja que hi adopta una veu menys serena i, en alguns punts, crispada El llibre es divideix en quatre seccions que recullen un total de disset poemes, que s’hi endrecen, generalment, seguint l’ordre cronològic en què foren escrits, entre el 1905 i el 1910 La primera d’aquestes, “Seguit de les visites al mar”, comprèn set poemes paisatgístics que tenen la mar com a motiu central…
La serra de Montsià
La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans similituds amb…
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…
adulteri
Religió
Dret
Relació sexual del marit o de la muller amb una persona que no sigui el seu cònjuge.
L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l…
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni,…
Santa Maria de Pinós o de Ginebret (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació L’església, propera al mas Ginebret, es dreça en un indret planer estès a la banda occidental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 12,4 — y 48,1 31 TDG 124481 Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental Cal observar la bonica decoració llombarda que ornamenta el mur de l’absis F Junyent-A Mazcuñan Exterior de l’església des del sud-oest A la fotografia són ben visibles els afegits fets en el primitiu edifici romànic, sobretot el porxo i la capella del costat de…
El Quixot
Novel·la de Miguel de Cervantes Saavedra.
La primera part de la novella El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha aparegué a Madrid al començament del 1605 bé que hom sospita una edició de pocs mesos abans, de la qual no es coneix cap exemplar i la segona El ingenioso cavallero el 1615, ambdues vegades editada pel llibreter Juan de la Cuesta L’èxit de la novella fou gran i immediat el mateix 1605 Juan de la Cuesta publicava una nova edició de la primera part i a Lisboa n’apareixien dues edicions sense autorització La primera part es publicava a Londres 1612, traduïda a l’anglès per Thomas Shelton, i l’obra sencera s’ha…