Resultats de la cerca

Aquest castell podria correspondre al Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar Tanmateix, la primera referència del castellés de l’any 1141, data en la qual Estefania llegà a la seu de Barcelona un mas i les seves pertinences, situat al territori del Penedès, al terme del castell de Ferran i al lloc anomenat Puig-roig D’aquest mateix any hi ha una concòrdia signada entre Albert i Ponç, germans, sobre el mateix mas Puig-roig del terme de Ferran Al segle XII el domini del castell pertanyia a la família Cervelló L’any 1150 Guerau Alemany de Cervelló va donar com a…

Possiblement aquest castell estigué emplaçat al lloc on ara hi ha la malmesa masia de Can Porràfols, dalt d’un petit turonet proper a l’església de Sant Pere Al segle X ja existia i estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte Això es confirma quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’església de Sant Pere, aixecada al castell d’Avinyó, entre els anys 973 i 995 En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat de l’any 1002 consta que l’esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger El castell degué passar per força vicissituds al…

El primer esment de l’església parroquial de Prades es troba en la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, als habitants de Prades el 1159, on se’ls concedia el dret a edificar una església a la vila L’església de Pratis consta com a construïda el 1194, quan és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona esmentada en la butlla del papa Celestí III Els anys 1279 i 1280 el rector de Prades satisfeu 100 sous en concepte de dècima papal, una quantitat que demostra la importància de la parròquia de Prades en aquells moments L’església parroquial de Prades,…

La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’…

L’església de Sant Llorenç de Corrubí, situada dins el terme de Frontanyà fou des dels seus orígens una església vinculada a Sant Jaume, i dependent del bisbat d’Urgell La primera menció documental del lloc és de l’any 905 i apareix com un dels límits de l’església consagrada de Sant Jaume et de alia parte per locum ubi dicunt Capud Ursi Hom ha cregut que després d’aquesta consagració el gran terme parroquial de Frontanyà queda dividit entre petites esglésies vinculades espiritualment a Sant Jaume i servides pels seus preveres primer, i pels membres de la comunitat canonical després Entre…

El lloc, dins el terme del castell de la Guàrdia, parròquia i després terme de Collbató, és esmentat el 938 en una donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat El 945 hi havia una església dedicada a santa Margarida amb el seu cementiri, que els comtes Sunyer i Riquilda donaren a Santa Cecília juntament amb diversos alous del terme L’any següent la comtessa, ara sola, repetí la donació de l’església de Santa Margarida a Santa Cecília, fent-hi constar que ho feia amb el consentiment del bisbe de Barcelona Els seus marmessors, complint les seves disposicions, donaren a Santa…

Molt probablement es tracta de Giovanni degli Organi, que cap al 1360 s’estava a l’església de la Santa Trinitat de Florència Segons F Villani, treballà a Verona, a la cort de Mastino II della Scala m 1351, on participà en un duel musical juntament amb Jacopo da Bologna i Magister Piero Els textos d’algunes de les seves composicions deixen entreveure que estigué a Milà, a la cort dels Visconti El Còdex Squarcialupi Florència, Bibl Laurenziana, Med Pal 87 el representa tocant l’orgue portatiu i amb vestit seglar De la seva producció es conserven setze madrigals i tres caccie a tres veus,…

Format sota la direcció del seu pare, Jean Antoine Petipa, fou primer ballarí i mestre de ball a Nantes i al Grand Théâtre de Bordeus Després treballà al Teatro Real de Madrid, on s’inicià en l’escola de boleros i en el folklore hispà, a més d’aprendre a tocar les castanyoles Un afer amorós que acabà amb un duel l’obligà a deixar l’Estat espanyol i es traslladà a París El 1859 fou requerit per a ocupar el càrrec de primer ballarí al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg Deu anys després fou nomenat coreògraf d’aquest mateix teatre, a més de mestre principal de l’Escola Imperial de Dansa i…

Deixeble de V Asencio, compaginà els primers anys de la seva formació musical amb els estudis de física El 1970 es traslladà al Canadà i fixà la seva residència a Montreal Fou allí on decidí dedicar-se exclusivament a la música i estudià amb A Prévost i B Mather El seu interès es decantà progressivament cap a la música del sud-est asiàtic i estudià especialment el gamelan, conjunt orquestral característic de Java Indonèsia A partir del 1972 començà a impartir classes d’anàlisi de músiques d’arreu del món en diferents universitats canadenques Aquest coneixement de la música no occidental acabà…

És anomenada meteorisme o flatulència la distensió del tub digestiu deguda a l’acumulació de gasos a l’interior El tub digestiu acull diversos tipus de gasos, que es localitzen principalment a l’estómac i l’intestí gros L’estómac conté fonamentalment aire, que hi entra amb el bol alimentari i la deglució de saliva, i que se situa a la regió del fundus , on es forma una gran bombolla A l’intestí gros es troben, entre d’altres, gasos produïts per la descomposició del suc pancreàtic i gasos elaborats per la flora intestinal, és a dir, els bacteris que es localitzen a la llum intestinal, en…