Resultats de la cerca
Es mostren 5055 resultats
ensenyament tècnic i professional
Educació
Ensenyament impartit a les escoles tècniques dependents de les universitats (escoles d’arquitectura, d’enginyeria, etc.).
Els precedents d’aquests centres d’ensenyament vénen ja del segle XVIII, amb l’expansió industrial occidental Actualment les escoles tècniques solen ésser agrupades, i constitueixen les universitats politècniques Als Països Catalans, fins al segle XVIII, l’ensenyament tècnic i professional anà a càrrec dels gremis i collegis professionals, tot i que a Barcelona és conegut el projecte de fundació, el 1646, d’un Hospital del Sant Esperit dedicat a l’ensenyament de les arts mecàniques Però la preocupació pel foment de l’agricultura, de la indústria i del comerç a la segona meitat del segle XVIII…
xampany

Ampolla amb els dipòsits al coll, abans del degollament
© C.I.C - Moià
Enologia
Vi escumós criat en cava originari de la Xampanya o elaborat en altres zones a l’estil de la Xampanya.
El nom deriva de la regió de la Xampanya França, d’on aquest producte és originari i característic, i a la qual en corresponia la denominació d’origen per a la pràctica comercial tanmateix, un litigi amb els productors francesos comportà que a partir del 1986 la producció de l’Estat espanyol es comercialitzés sota la denominació d’origen cava , tot i que el terme xampany s’ha continuat emprant malgrat un clar retrocés La producció es concentra majoritàriament a Catalunya, en particular al Penedès, bé que amb el temps s’ha estès a altres zones de l’Estat espanyol a la Rioja i també al País…
Sant Joan de Matajudaica (Corçà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis, únic sector de l’edifici que sembla conservar una bona part de l’estructura romànica F Tur L’església parroquial de Sant Joan és a la part més alta del poble de Matajudaica, les cases del qual s’agrupen en un pujol poc enlairat sobre les terres planes drenades pel riu Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG037508 Per arribar a Matajudaica cal situar-se al poble de Casavells d’on surt un camí, asfaltat i ben senyalitzat, que hi porta en un recorregut de només 1 km Casavells es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres, com ja…
Sant Sebastià de la Clua d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
Vista aèria del nucli de la Clua d’Aguilar, amb l’església de Sant Sebastià a la part alta de la població ECSA - M Catalán Situació El poble de la Clua és situat a dalt d’un turó, a la vorera dreta del Segre, en un meandre del riu, davant de Castellnou de Bassella Integrada dins el nucli del poble, a la part alta, hi ha l’església parroquial de Sant Sebastià El conjunt es veurà afectat per la construcció del pantà de Rialb Mapa 24-13329 Situació 31TCG575505 A la Clua de Bassella, també anomenada la Clua d’Aguilar, s’hi arriba per un camí que surt de Bassella i creua el Segre per un pont de…
Ceràmica barcelonina fins al segle XIII
Art romànic
Dues peces característiques de la ceràmica barcelonina alt-medieval conservades al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ECSA - Arxiu Fotogràfic de Museus L’estudi de les ceràmiques barcelonines d’època comtal encara està per fer Des del seu inici, la investigació arqueològica a la ciutat s’ha centrat prioritàriament en el període romà i els seus precedents Les excavacions realitzades des del 1940 fins a dates recents van tenir per objectiu el coneixement topogràfic i monumental de l’urbs romana, i prestaren molt poca atenció a documentar els vestigis de fases posteriors Malgrat aquesta…
Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats (Montblanc)
Art romànic
Situació Façana de ponent amb l’antiga porta romànica, avui dia en desús ECSA - E Pablo L’església de Sant Jaume és situada dins el nucli poblacional de la Guàrdia dels Prats Mapa 34-16418 Situació 31TCF473847 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal C-241, que surt de Santa Coloma de Queralt i es dirigeix vers Montblanc Uns 2 km abans d’arribar a la capital de la comarca, hi ha a mà esquerra el poble de la Guàrdia dels Prats FEB-ABC Història El lloc de la Guàrdia dels Prats es troba en un document fals que data del 1054, on apareix com a afrontació de puig de Barberà de la roca de…
Sergej Vasil’evic Rakhmaninov
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…
Francesco Durante
Música
Compositor italià, un dels autors més destacats de música religiosa.
Vida Fou el setè dels onze fills del matrimoni format per Caetano Durante i Orsola Capasso El pare fou cantor a l’església de Sant Sosio de Frattamaggiore L’oncle, Angelo Durante, fou sacerdot i músic, i treballà com a primo maestro i director al Conservatori de Sant Onofrio, a Capuana, entre el 1690 i el 1699 No es tenen notícies sobre l’educació de Francesco fins el 1699, any en què morí el pare i moment a partir del qual Angelo Durante s’encarregà de la formació musical del futur compositor Ingressà al Conservatori de Sant Onofrio, on estudià amb el seu oncle i amb el violinista Gaetano…
Joaquim Rodrigo i Vidre
Música
Compositor valencià.
Vida Cec des dels tres anys arran d’una malaltia, inicià els estudis musicals quan en tenia vuit A l’edat de disset anys estudià harmonia i composició amb Francesc Antich, i rebé algunes lliçons d’E Gomà i E López-Chavarri El 1922 escriví les seves primeres composicions i el 1924 estrenà a València l’obra per a orquestra Juglares El 1925 rebé el diploma d’honor del Concurso Nacional de Composición per Cinco piezas infantiles De bon començament, ja escriví les seves obres amb el sistema Braille Entre el 1927 i el 1932 anà a París per ampliar els estudis a l’Escola Normal de Música amb P…
La pisa daurada
Art gòtic
Escudella amb orelles, pintada amb color daurat, decorada amb la tècnica del pinzell pinta Es tracta d’una producció del centre de Vilafranca del Penedès datable vers mitjan segle XVI Vinseum, Vilafranca del Penedès, núm inv 6954 Durant els segles XIV i XV l’obra daurada que es consumia a Catalunya procedia, majoritàriament, del nucli format per Paterna i Manises És possible que des de mitjan segle XV s’iniciés a Barcelona, de la mà dels germans Jaume i Pere Ximeno, l’elaboració de pisa daurada, però difícilment es podrà demostrar mai sense les anàlisis de pastes que corroborin aquesta…