Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
Santa Maria de Tremp o de Valldeflors
Art romànic
Situació L’església canonical de Santa Maria, que va donar origen a la població, és situada dins el nucli antic de la vila de Tremp MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG264708 Història L’església de Santa Maria de Tremp apareix esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, on figura l’església de Santa Maria “ que dicunt ad Trimplo ”, que ha estat identificada amb Santa Maria de Tremp L’esment de l’església de Tremp en aquesta acta és un element més dels que posen en qüestió la seva autenticitat, ja que en el moment en què figuradament fou redactada, el lloc de Tremp…
Castell de Llordà (Isona)
Art romànic
Situació Conjunt del castell pròpiament dit, situat a la part més alta del turó ECSA - JA Adell Vista aèria del castell de Llordà, on s’aprecia la seva excepcional situació ECSA - M Catalán El castell de Llordà és situat al cim d’un turó, que presenta importants cingleres pels costats nord, sud i est on acaba en una punta rocallosa, i davalla en un suau pendent cap a ponent, únic costat per on és accessible, i on es situen les defenses que abasten tot l’ample del turó, de cingle a cingle Mapa 33-12290 Situació 31TCG423647 Per a anar-hi cal situar-se al poble de Llordà, al qual s’accedeix per…
La societat pallaresa a l’edat mitjana
Art romànic
La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dona a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pagesia en…
Sant Marcel de Planès o de Planès de Rigard (Toses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici de Sant Marcel de Planès, amb la capçalera a primer terme E Pablo A l’entrada del poble de Planès, que es troba 1 km més amunt de Planoles, al punt quilomètric 128,200 de la carretera N-152, hi ha, aïllada, l’església de Sant Marcel, situada a la part més alta del petit nucli, i a 1 200 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG258858 El petit edifici és perfectament visible S’hi accedeix des de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, pel costat esquerre, en direcció a ponent MAB Història L’existència del lloc de Planès és documentada des de l’any 919, quan l’…
Santa Tecla la Vella (Tarragona)
Art romànic
Situació Petita església situada dins el clos cemeterial de la catedral de Tarragona © Museu Diocesà de Tarragona - J Farré L’església de Santa Tecla la Vella és situada dins el clos del conjunt monumental que formen la catedral, el claustre i les antigues cases dels canonges a la part alta de la ciutat de Tarragona Dins de l’illa que forma aquest conjunt, en el seu angle sud-est, a la cantonada entre el carrer del Seminari i el carrer de les Coques, hi ha l’esglesiola de Santa Tecla la Vella, la porta d’accés de la qual s’obre al jardí lateral de la catedral, antigament ocupat pel fossar…
Sant Martí de Fonollar (Morellàs i les Illes)
Situació Aspecte d’aquest petit temple des del costat de llevant, amb la capçalera en primer terme ECSA - A Roura Vista de l’església des del sector de migdia ECSA - A Roura El petit veïnat de Sant Martí de Fonollar, amb l’antiga església parroquial del mateix nom, és situat al sud del Voló, a l’esquerra de la riera de Morellàs L’església de Sant Martí té adossada una masia que ara s’ha convertit en casa de colònies Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′ 17″ N - Long 2° 49″ 20″ E Per a arribar-hi des del Voló, cal prendre la carretera N-9 Un trencall a mà dreta hi mena directament és a uns 200 m…
Sant Celoni o Celdoni i Sant Ermenter de Cellers (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Antic priorat benedictí i després santuari o lloc de gran veneració que es troba a l’antic municipi de Llanera del Solsonès, agregat, l’any 1968, a Torà de la Segarra, en una vall, la vall de Forest, que limita a tramuntana i a llevant amb la serra de Pinós, a migjorn amb el terme d’Enfesta, agregat a la Molsosa, i de Castellfollit de Riubregós i a ponent amb el terme de Torà És envoltat de boscs de pins i d’alguns camps de conreu i es troba a uns 500 m d’altitud Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera, trevolada, migtapada por construccions…
Santa Llúcia, abans capella de les Onze mil verges (Barcelona)
Art romànic
Situació Façana d’aquesta església, annexa al claustre de la catedral i originàriament capella del Palau Episcopal M Vergés La capella de Santa Llúcia és situada dins el conjunt catedralici, fent angle entre el carrer de Santa Llúcia i el carrer del Bisbe Antigament havia format part de les edificacions del Palau Episcopal i al segle XV fou integrada en el claustre de la catedral gòtica MLIR Història L’any 1257, un cop enllestida bona part de la construcció del nou Palau Episcopal, el bisbe Arnau de Gurb 1253-84 obtingué la cessió d’un solar al davant, a tocar del cementiri de la catedral…
Johann Sebastian Bach
Música
Compositor, clavicembalista i organista alemany.
Vida Fou el membre més important de la gran família dels Bach, nissaga de músics procedent de Turíngia que es remunta al final del segle XVI i que es perllongà fins al segle XIX La producció musical de JS Bach representà la culminació de prop de tres segles de polifonia religiosa i profana En vida tan sols fou conegut com a organista a la seva Alemanya natal i, malgrat l’abundància i la qualitat de la seva obra, no tingué el reconeixement de què gaudeix avui dia Després de la seva mort, la figura de Bach romangué en l’oblit fins que, l’any 1802, el musicòleg Nikolaus Forkel 1749-1818 en…
Les tipologies de l’arquitectura religiosa
Art gòtic
Tramada de les naus de la catedral de Barcelona entre el rerecor i el cimbori S’hi observen les capelles laterals i la galeria alta, i també, a la part superior de la nau central, el trifori i un òcul CB – GSerra Les característiques tipològiques de l’arquitectura gòtica catalana es relacionen amb diversos factors D’una banda, amb les tradicions constructives, o sigui, amb els coneixements i els procediments arrelats entre els mestres d’obres del país, arrelament provocat per l’existència d’una tradició cultural expressada mitjançant la sàvia adequació de l’arquitectura a les…