Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
era
Agronomia
Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
Als Països Catalans, la forma de les eres és circular, ellíptica o poligonal regió de Xàtiva, perquè el moviment de la feina és rotatori El terra és pitjat si el material és argilós o rocallós, però en les eres permanents pràcticament totes, llevat de les regions de Castelló i Xàtiva predominen les enrajolades o, a muntanya, enllosades Normalment descobertes, poden ésser tancades de paret alta en indrets molt esventats regió de la Seu o d’una de molt baixa Menorca Han d’ésser en un lloc ventós, sense pluges Hom les fa inclinades en llocs plujosos i en la direcció en què bufa el…
Hendrik J. Zwart
Geologia
Geòleg neerlandès.
Estudià geologia a la Universitat de Leiden, on es llicencià el 1947, i es doctorà el 1950 en les especialitats de petrologia i paleontologia Sota la direcció de LU de Sitter realitzà una tesi doctoral sobre la geologia del massís de Saint-Barthélemy al Pirineu francès, presentada a la Universitat de Leiden el 1954 Fou professor a les universitats holandeses de Leiden 1970-79 i Utrecht 1979-88 Destaca la seva contribució al coneixement de la geologia de l’hercinià dels Pirineus, continuació dels treballs iniciats per LU de Sitter i que se centrà en l’estudi dels terrenys metamòrfics Dels seus…
moneda barcelonesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona, pròpia del comtat de Barcelona i, des del s XIII, del Principat de Catalunya.
Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura…
ball pla
Dansa i ball
Forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat, on fou molt estesa, sobretot durant el s XIX, i on ha deixat testimoniatges des del s XVII.
Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames És freqüent en el ball pla el…
escola empordanesa
Art
Conjunt d’artistes actius a l’Empordà al segle XX que participen d’unes característiques comunes.
Concretada molt especialment en el camp de la pintura de paisatge, els seus membres empren generalment una línia d’horitzó baixa, amplis celatges, i perfils nets, amb llum i espai, que semblen reflectir un país escombrat per la tramuntana Domina un esperit de caire còsmic, surrealista, universalitzat per Dalí, personalitzat per les perspectives de Joan Massanet, les grisalles de Josep Bonaterra Figueres 1884 — 1958 i Marià Llavanera i les transparències d’Eusebi de Puig, Ramon Reig i Marià Baig Figueres 1906 A aquesta generació pertanyen també Joaquim Bech de Careda i Alexandre Bonaterra Una…
alzina

Branquillons d’alzina de fulla curta
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.
A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol …
Carles IV
Història
Emperador romanogermànic (1346-78) i rei de Bohèmia (Carles I) (1346-78).
Fill i successor a Bohèmia de Joan I de Luxemburg, i marcgravi de Moràvia des del 1333 Fou batejat amb el nom de Wenceslau, que es canvià a la cort de Carles IV de França 1323 Elegit emperador el 1346, fou consagrat a Roma el 1355 Es féu coronar rei de Borgonya 1365, però concedí la lloctinència al delfí de França 1378 Es mantingué al defora dels problemes d’Itàlia, fet que defraudà els seus entusiastes, entre els quals Cola di Rienzo i Petrarca Promulgà la Butlla d’Or 1356 Incorporà a Bohèmia una part de l’alt Palatinat 1355 i la baixa Lusàcia 1367 aconseguí Brandenburg per al…
Santa Maria de les Puelles (Girona)
Art romànic
La capella de Nostra Senyora de les Puelles era situada a la vora del portal de Sobrepones, al costat de l’actual palau de Justícia Les obres d’anivellament de la plaça de la catedral, al peu de l’escalinata, posaren al descobert les restes de la capella No hi ha documentació específica de la seva antiguitat i del seu funcionament, però l’estudi de les restes arqueològiques dóna peu a situar-la en el segle XII Sembla que rebé el nom de les Puelles pel fet d’atribuir-ne la fundació a dues germanes donzelles En registres de la baixa edat mitjana, apareix administrada per la Sagristia Major de…
Pont d’Isavarre (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Un dels muntants o arrencada de l’arc d’aquest desaparegut pont, ensorrat fa pocs anys ECSA - J Bolòs El pont d’Isavarre és situat a la part baixa del poble, a ponent, sobre el riu Noguera Pallaresa, en el camí que portava cap a Sorpe Actualment és en ruïnes Mapa 33-9181 Situació 31TCH443238 Molt poc abans del revolt que hi ha a la carretera, quan passa per sota la població d’Isavarre, surt un camí a mà esquerra que passa pel costat dels horts, i mena fins a les restes del pont Pont D’aquest pont, que devia ésser força llarg, actualment només es conserva part dels dos…
Sant Miquel de Castigaleu
Art romànic
Situació Petita capella refeta l’any 1687 aprofitant-se l’absis i altres elements del temple romànic anterior ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel, desafectada i sense culte, és situada a l’extrem sud del nucli urbà de Castigaleu, al camí que baixa al barranc Mapa 32-11 251 Situació 31TCG003754 Església És una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada per un absis semicircular, unit sense solució de continuïtat amb els murs i la volta de la nau La porta, formada per un arc de mig punt, s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un campanar d’espadanya d’…