Resultats de la cerca

De la fundació a la fi de la Guerra Civil Espanyola La major part dels seus membres fundadors o incorporats en els primers moments procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè aquest no permetia la propaganda a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o d’ Acció Catalana Republicana , quan aquesta donà la seva aprovació als articles de la constitució de la República considerats lesius per a la llibertat religiosa d’altres procedien de la Lliga Regionalista i fins i tot d’ Esquerra Republicana o no havien actuat fins llavors en cap organització política Tingué un diputat a…

Situació Vista aèria de l’esperó rocós situat davant la capella on es conserven els escassos vestigis d’aquesta fortalesa ECSA - J Todó És situat sobre unes altes roques 466 m aïllades entre dos torrents, a la part nord-oriental del terme Per arribar-hi s’ha d’agafar, a la sortida d’Olesa, la carretera de Vacarisses Vora el quilòmetre 6, després d’haver travessat el torrent de Sant Pere, i prop de l’enforcall amb la carretera de Terrassa, surt el camí de muntanya que hi duu Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història Les primeres citacions del castell de Sacama són dels anys 938 i 940, en…

Aquesta església és la parròquia d’Urús, que apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que s’ha de considerar del final del segle X Urús, amb la seva església, va ser possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquesta vinculació té el seu origen en els llegats que el comte Sunifred II de Cerdanya va fer a dit monestir en el seu testament de l’any 965, entre els quals figurava l’alou d’Urús Es tractava d’un gran domini muntanyenc de boscos i pastures com el que el mateix Sunifred donà a Sant Martí del…

El convent de Sant Domènec fou el primer que va ser fundat a Puigcerdà, a la fi del segle XIII Hi ha un document de l’1 de novembre de 1290 que parla explícitament de fundació Es tracta de l’arribada a Puigcerdà de Bernat Guillem, frare predicador, amb la intenció d’establir-hi una casa del seu orde Les aspiracions de Guillem Bernat toparen amb les del paborde del monestir de Cuixà a Cerdanya, Guillem Colomer, el qual notificà al religiós dominic que l’abadia de Cuixà tenia drets en el lloc que aquell havia triat per a fer-hi el convent, amb la intenció de prohibir o almenys de frenar aquesta…

Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia…

El lloc de Ciutat, situat en un turó que domina l’aiguabarreig dels rius Segre i Valira, i tota la plana de l’Urgellet, des del congost del Baridà fins al de Tresponts, és habitat des de molt antic segons les geografies de Plini i Estrabó, era la Civitas Orgellia , capital dels ceretans, emplaçada al lloc del poblat d’Arse-Durgui Cal assenyalar que, tot i aquesta relació amb el mon romà, en aquesta època la seva importància és secundària amb relació a Llívia lulia Ubica que era el principal establiment romà de la regió aquesta és la versió històrica tradicionalment admesa, però fins ara no…

Vista de la població de Castellbò arrecerada al peu del castell, que s’aixecava sobre la roca de l’esquerra de la fotografia ECSA – A Villaró Situació És situat damunt la roca que hi ha al cap del poble de Castellbò, a la cruïlla de tres torrents el de Solanell, el d’Albet i el de Carmaniu Mapa 34–10215 Situació 31TCG647928 Per anar a Castellbò cal agafar la carretera que arrenca del quilòmetre 127 de la C-1313, que va des de Montferrer fins a Sant Joan de l’Erm A 9 km hi ha l’antiga capital del vescomtat Les restes del castell es troben a la roca que domina el poble Hom pot enfilar-s’hi per…

Situació Conjunt del castell de Brunyola i de l’església parroquial de Sant Fruitós El campanar de l’església aprofita una vella torre del castell F Tur El castell de Brunyola fou construït al cim del turó on ara hi ha el poble, el qual s’edificà al voltant de la fortificació, per tant, en un lloc lleugerament encimbellat Allò que resta del castell de l’alta edat mitjana és inclòs en les restes del castell dels darrers segles medievals Si seguim la carretera que va de Santa Coloma de Farners a Anglès, trobarem a mà dreta una carretera que porta a Brunyola El castell és el centre de la…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, edifici del segle XI, bé que amb unes formes arcaïtzants J A Adell Santa Maria és l’església del poble d’Ermedàs, el qual es troba situat al cim d’un pujol poc enlairat, al sector occidental del terme, a uns 2 km de Garrigàs, a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG950707 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II, a partir de la qual, venint de Girona vers Figueres, després de passar Bàscara, a mà dreta i prop del punt quilomètric 752, hom troba el camí que porta al poble d’Ermedàs, el qual ja és…

Situació Façana de ponent, molt reformada, amb la portada i les obertures del campanar apartades F Tur El poble d’Avinyonet de Puigventós és situat en un replà de la serra de la Garriga, limitat per altes margenades sobre els rius Manol i Rissec, que formen el seu aiguabarreig a migjorn, a ponent de Llers i de Figueres, al llindar de la plana i el començament dels primers contraforts pirinencs Mapa 258M781 Situació 31TDG931776 Per arribar-hi cal agafar des de Figueres la carretera que va a Besalú A 5 km de Figueres cal agafar, a mà dreta, la carretera local de Terrades, per la qual, a menys d…