Resultats de la cerca
Es mostren 9556 resultats
Cronicons Llenguadocianocatalans
Grup de texts annalístics del Llenguadoc.
Cal esmentar-ne el Thalamus parvus de Montpeller, el cronicó del cartulari de Ramon el Jove de Tolosa, el cronicó llatí de Sant Serni, també de Tolosa, el de Sant Pau de Narbona, i també el Cronicó Dertusense I , escrit en occità, que arriba fins a l’any 1323 Tots són palesament influïts, potser a favor de l’accés de Pere I a la senyoria de Montpeller 1204, pels cronicons catalans, principalment els de la família dels barcinonenses del tipus del de Skokloster, alhora que ells influeixen en alguns annals catalans a partir de la segona meitat del s XIII Un cronicó perpinyanès, encapçalat per la…
Léopold Sédar Senghor
Literatura francesa
Política
Polític i poeta senegalès en llengua francesa.
Llicenciat en literatura a París 1932, fou diputat pel Senegal a l’Assemblea Constituent Francesa 1945-46 i a l’Assemblea Nacional 1946-48 Fundà 1948 el Bloc Democràtic Senegalès, convertit, després de l’autonomia, en Partit de Reagrupament Nacional, més tard en Unió Progressista Senegalesa 1956 i finalment en Partit Socialista Senegalès 1977 Creada la Federació Mali, fou president de l’Assemblea 1959, i des del 1960 president de la república independent del Senegal en trencar-se la Federació Instaurà un règim autoritari que els anys setanta introduí mesures liberalitzadores…
Laurent de Gouvion Saint-Cyr
Història
Militar
Militar francès.
Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada i a Valls…
Bartomeu Oliver i Orell
Educació
Filosofia
Pedagog i humanista.
Féu els primers estudis a l’escola dels Teatins i al seminari, a Mallorca, on també exercí de mestre a Lloseta i a l’escola dels Paüls Es traslladà a Barcelona on cursà estudis de filossfia i lletres i es llicencià Més tard, ensenyà a la Universitat Industrial i a l’Institut de Cultura de la Dona Fou collaborador a la Fundació Bernat Metge i donà suport actiu a les campanyes de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1925, fundà Barcelona, juntament amb Dolors Jordana, la seva muller, l’Institut Tècnic Eulàlia, que fou un centre pedagògic de llengua catalana hi va…
Lupercio Leonardo de Argensola
Literatura
Escriptor aragonès.
Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634…
Fotogramas
Cinematografia
Revista de cinema en castellà.
Dedicada a la crítica, el comentari, el reportatge i l’actualitat cinematogràfics, fou creada a Barcelona pel matrimoni format per Antoni Nadal-Rodó i María Fernanda Gañán El primer número es publicà el 15 de novembre de 1946 Inicialment de periodicitat quinzenal, posteriorment passà a ser un setmanari El 1951 la revista instituí les plaques Sant Joan Bosco de cinematografia, que des del 1971 adoptaren el nom de Fotogramas de Plata , un dels guardons de cinema de més prestigi a l’Estat espanyol, atorgats anualment en diverses categories El 1962 assumí la direcció de la revista la filla del…
,
Steven Soderbergh

Steven Soderbergh (2009)
© Mostra de Venècia
Cinematografia
Cineasta nord-americà.
Començà a rodar films amateurs quan era adolescent, fins que el grup musical Yes li encarregà un documental titulat 9012 Live 1987 Sex, Lies and Videotapes 1989, el seu primer llargmetratge de ficció, fou premiat amb la Palma d’Or a Canes i més tard rebé una nominació a l’Oscar, guardons prematurs que condicionaren la seva trajectòria immediata Després de mantenir-se en un terreny independent amb Kafka 1991, el melodrama King of the Hill 1993 o el policíac The Underneath 1993, acceptà dirigir George Clooney al thriller Out of Sight 1998 i Terence Stamp a The English Falcon 1999…
Otger Cataló
Història
Personatge fabulós, imaginat per explicar l’origen del mot català i donar uns precedents a la reconquesta catalana anteriors a la intervenció franca i independents d’aquesta.
La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apella Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732 La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum nom llatí de Châlons-sur-Marne, que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de Poitiers El text…
Narcís Gelats i Durall
Economia
Banquer.
S'installà a Cuba l’any 1860 Més tard, fou enviat per la seva família als Estats Units, on féu estudis de banca, i quan acabà s’establí finalment a l’Havana El 1876 fundà en aquesta ciutat, amb el seu germà Joan i el seu oncle Josep Durall i Maig, el Banco Gelats, un dels més importants de Cuba i, a més, banc de la Santa Seu al país Més endevant, creà també una companyia naviliera i fou president de les firmes La Tropical i l’Havana Clearning House Durant el període 1908-13, entre d’altres càrrecs, fou vicepresident de l’Associació de Bancs i Banquers de Cuba, regidor de l’…
Rafael Vehils i Grau
Economia
Política
Dret
Jurisconsult, polític i financer.
Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909 Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923 Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio 1919-23 Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia, secretari general del Comitè…