Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
rus
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 127 400 000 habitants de la Federació Russa un 85% de la població, on és la llengua oficial Fora d’aquest estat, és parlada per 37 500 000 persones als estats sorgits de les repúbliques que formaven l’antiga URSS A banda, hi ha minories russòfones d’una certa importància als EUA i a Israel Com totes les altres llengües eslaves, neix del tronc denominat eslau comú , que començà a diferenciar-se des dels s VI i VII En l’evolució del rus hom distingeix tres períodes antic, mitjà i modern El rus antic s XI-XV és una etapa comuna a tots els eslaus de l’E —…
adulteri
Religió
Dret
Relació sexual del marit o de la muller amb una persona que no sigui el seu cònjuge.
L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l’home A…
Servi i mancipia
Gerret amb nansa, ciutadella de Roses, segle VI MASPG / RM Què eren Esclaus, responen sense dubtes PD King i Pierre Bonnassie Pagesos dependents o serfs, diuen Abilio Barbero i Marcelo Vigil L’explicació de J Durliat, des de l’òptica fiscalista, és més sofisticada mancipium era sinònim de pagès propietari o arrendatari, mentre que servus , quan s’aplicava a un domèstic, podia correspondre a un esclau, però quan s’aplicava a un conreador designava una categoria de pagesos jurídicament lliures però econòmicament obligats respecte d’un senyor o de l’Estat per exemple, a fer front a l’impost amb…
Les fumariàcies
Papaveràcies 1-7 i fumariàcies 8-10 1 Rosella Papaver rhoeas a aspecte parcial, que recull una poncella, una flor ben oberta, un fruit capsular també a 1 b , x 2 i diverses fulles x 0,5 noteu la disposició en dos verticils dels quatre pètals, els nombrosos estams i el gineceu sense estil i amb una desena d’estigmes radials situats sobre un disc Fruits capsulars d’altres papaveràcies 2 P dubium x 2 3 P argemone x 2, normalment hispid 3 a’ i molt rarament glabre 3 a 4 P hybridum x 2 5 P alpinum x 2 6 Roemeria hybrida x 2 7 Chelidonium majus a branca amb poncelles, flors ben obertes i…
Sant Genís de Palol (Torroella de Fluvià)
Art romànic
Situació Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Genís són al lloc de Palol de Fluvià, situat vora la riba esquerra d’aquest riu, uns 2 km a ponent de Torroella i prop la carretera que porta a Sant Miquel de Fluvià En aquest antic lloc, anomenat també simplement Palol al segle X i Palol de Vila-robau en textos medievals posteriors, ara només hi ha una gran casa pairal, construïda en part sobre els vestigis de l’església romànica de Sant Genís El casal actual, conegut per Mas de Palol, fou bastit al final del segle XIX o al començament del segle XX Mapa 258M781 Situació 31TEG013687…
Aral: la catàstrofe
Vaixells rovellats varats enmig del desert entre la sorra bruta fotografies que han donat la volta al món en diaris i revistes, expressió del que els països de l’antiga Unió Soviètica van anomenar ‘la tragèdia de l’Aral’ Qualsevol espectador imparcial pot constatar-ho del 1960 al 1990, el nivell del llac, un dels més grans del planeta, va baixar 15 m, la superfície total va disminuir en un terç, i el volum de massa d’aigua esdevingué dues vegades més petit A les fotografies realitzades des del cosmos al final de la dècada dels vuitanta, els contorns de l’Aral es diferenciaven ja…
Guerres i paus privades
Llibre de Pau i Treva, JCallís, sd, BCAB RM Els inicis de l’època moderna a l’Europa occidental han estat conceptuats recentment com una autèntica edat d’or de la litigació pública o judicial Res de semblant, doncs, als segles medievals, quan pledejar era cosa, bàsicament, d’alguns nobles o mercaders, i d’uns quants capítols catedralicis o algunes ciutats de renom En el decurs del segle XVI, contràriament, els tribunals reials foren envaïts a Anglaterra, a Castella per una munió de simples camperols o menestrals, i fins de vídues i pobres de solemnitat, que s’adreçaven a la justícia del rei…
Una llengua, moltes nacions
Escuts dels regnes catalans, Barcelona, 1681 MHCB / AF/AHC - RMr Una llengua, als Països Catalans dels segles XVI i XVII, definia tot sovint una nació Així, Anselm Turmeda podia ser presentat als lectors del cinc-cents com un escriptor de “nació catalana i nascut a la Ciutat de Mallorca” i Ausiàs Marc, al seu torn, com un “cavaller valencià i català de nació” De manera semblant, el cronista valencià Gaspar Escolano podia anomenar catalans tant els valencians com els catalans del Principat, “ por ser todos —explica— de una misma lengua y nación desde los principios de la conquista ” Un cas a…
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intraestatals i, per tant, infraestatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…
mezzosoprano
Música
Varietat de veu femenina més greu que la de soprano i més aguda que la de contralt, amb una extensió aproximada del la2 al sol4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
La seva forma abreviada, mezzo, és utilitzada amb molta freqüència Es poden distingir diferents tipus de veu de mezzosoprano la mezzo coloratura , veu lleugera i brillant amb molta facilitat per a les agilitats en tota l’extensió de la veu com per exemple Marcellina en Les noces de Fígaro i Sextus en La clemenza di Tito , de WA Mozart, i la majoria de papers rossinians, com Rosina en El barber de Sevilla i Angelina en La Cenerentola la mezzo dramàtica, veu d’una especial força i resistència i amb un registre agut molt rotund Amneris en Aïda i Èboli en Don Carlos , ambdues de G Verdi, i Die…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina