Resultats de la cerca
Es mostren 2057 resultats
muladí
Història
A Al-Andalus, dit del musulmà d’origen cristià.
És errònia la definició d’aquest terme que deriva de l’àrab muwalladin , plural de muwallad com a hispanogot renegat, car aquest rebé el nom de musāllīma ‘nou musulmà’, aplicat als primers convertits a l’islam, i fou únicament a llurs descendents que fou aplicat el de muladí El motiu de la islamització d’un gran nombre de cristians fou doble d’una banda, els cristians que volien conservar llur religió mossàrab havien de pagar determinats tributs ‘ahd, i, de l’altra, tot serf de no musulmà assolia en l’islam la llibertat Juntament amb la nova religió, els neòfits adoptaren els…
Sara Ramírez Bermúdez

Sara Ramírez Bermúdez
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Sorgida del CTT Ripollet, destacà ja en categories inferiors guanyant deu títols d’Espanya, nou de Catalunya i dos d’Europa per equips El 2001 ingressà al CAR de Sant Cugat i el 2004 fitxà per La Zubia, a Granada, on el seu germà feia d’entrenador El 2007 tornà a Catalunya i fitxà pel Fotoprix Vic, club amb el qual aconseguí els màxims èxits, com el subcampionat de la copa europea ETTU 2007 Participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012, en onze campionats del món entre 2001 i 2012 i en set europeus entre 2003 i 2012 Entre el 2002 i el 2013 acumulà setze títols de campiona d’…
Paula Klamburg Roque

Paula Klamburg Roque
Federació Catalana de Natació
Natació
Nedadora de sincronitzada.
Formada al CN Kallípolis, guanyà nombroses medalles en els àmbits català i estatal en totes les categories d’edat Fou campiona d’Espanya absoluta amb el Kallípolis entre el 2006 i el 2012, consecutivament Amb la selecció espanyola començà a destacar en l’Europeu júnior de Calella 2007, on assolí les medalles de plata en equip i combo, i un bronze en duet El mateix any entrà en la selecció absoluta que s’entrenava al CAR de Sant Cugat, amb la qual aconseguí quatre medalles d’or al World Trophy una el 2008 i tres el 2011 una d’or i dues de plata 2009, dues de bronze 2011 i tres de…
Jordi Jou Ventulà

Jordi Jou Ventulà
Arxiu J. Jou
Natació
Nedador.
S’inicià al Club Natació Olot i passà al CAR de Sant Cugat sota les ordres de Joan Fortuny El 1997 fitxà pel Club Natació Catalunya, on es proclamà campió d’Espanya per clubs 1998, 1999 L’any 2000 passà a les files del Club Natació Sant Andreu, amb el qual fou campió de Catalunya de 400 m 2001 i 800 m lliure 2005 Destacà especialment en aigües obertes Guanyà el Campionat d’Espanya dels 5 km en aigües obertes 2003 i 10 km en piscina 2004 Entre el 2002 i el 2005 fou disset vegades internacional Disputà dos Campionats del Món 2003, 2005 i un Campionat d’Europa 2004 Es retirà l’any 2006 després d…
Maria Dolors Jané Gargallo
Natació
Nedadora i entrenadora.
Campiona de Catalunya de braça i subcampiona de papallona als anys seixanta Començà a entrenar el CN Mataró 1969-73 El 1973 creà el CN Premià, on entrenà fins el 1983 El 1977, junt amb altres tècnics, participà en la fundació de l’Associació Espanyola de Tècnics de Natació Del 1989 al 1991 fou nomenada Millor Entrenadora d’Espanya, coincidint amb el èxits dels seus bracistes olímpics, Sílvia Parera i Joaquim Fernández Deixà el CN Mataró per fitxar pel CN Sant Andreu Fou membre de l’equip tècnic de la federació espanyola de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1995-96 passà al CAR…
Ireno Fargas Fernández

Ireno Fargas Fernández
Arxiu I. Fargas
Altres esports de combat
Taekwondista.
Cinturó negre vuitè dan, es proclamà campió d’Espanya cinc vegades consecutives 1979-83 El darrer any també fou campió del món del pes mitjà 83 kg, categoria en què assolí una medalla de bronze mundial 1981 Conquerí diversos trofeus internacionals i fou designat millor esportista espanyol 1982, 1983 Abandonà l’alta competició per exercir com a entrenador i seleccionador estatal, càrrec que exercí en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Treballà com a director d’organització del COOB 92, fou professor de l’Escola Nacional d’Entrenadors del COE i dirigí el programa de detecció de talents al centre…
paritat
Economia
Quantitat d’or fi a què és equivalent una unitat monetària.
La paritat de la moneda és fixada pel govern de cada país Equival, de fet, al seu tipus de canvi preu d’una moneda en termes d’una altra El conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional obliga els governs a fixar la paritat de llur divisa en or o en dòlars EUA al pes i llei vigents l’1 de juliol de 1944 33 dòlars l’unça d’or Per tant, sia mitjançant l’or, sia mitjançant el dòlar, les monedes dels països membres del FMI es relacionen entre elles Teòricament, un país només pot modificar la paritat de la seva moneda si té un desequilibri fonamental a la balança de pagaments i després de…
túnel aerodinàmic
Física
Cavitat (generalment un tub) per la qual hom fa circular aire a diferents velocitats, a fi de determinar els paràmetres aerodinàmics d’un cos que s’hi introdueix.
Aquests paràmetres són la pressió exercida al voltant del cos, la temperatura que hi regna, els esforços a què és sotmès en funció de la velocitat relativa entre l’aire i el cos i les condicions de l’escolament En funció de la velocitat de l’aire, els túnels aerodinàmics són classificats en subsònics, supersònics i hipersònics El sistema per a fer circular l’aire pot ésser mitjançant un ventilador o un compressor o fent prèviament el buit Quan la velocitat ha d’ésser de més de cinc vegades la del so túnels aerodinàmics supersònics cal prendre algunes precaucions, car l’expansió…
saber
Filosofia
Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.
Hom sol distingir entre el saber vulgar o comú , basat en l’experiència de la vida i sovint barrejat amb prejudicis de tota mena, i el saber científic o saber en sentit estricte, rigorós i racional i en el si del qual hom pot incloure el saber filosòfic bé que aquest sigui sovint contraposat a la ciència pròpiament dita Hom pot distingir així mateix, seguint Max Scheler, entre un saber tècnic , arrelat en la necessitat i sovint centrat en l’àmbit material la tècnica, en general, bé que també pot referir-se a l’espiritual com és ara l’ascètica, un saber culte , fonamentat en l’admiració i la…
raons seminals
Filosofia
Gèrmens, continguts en l’esperit còsmic (estoïcisme) o en l’ànima del món (plotinisme), en virtut i per causa dels quals esdevenen les coses (l’esdevingut, el que esdevé i el que esdevindrà), que són, doncs, llur manifestació o desenvolupament.
La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista del món Déu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina