Resultats de la cerca

Les imponents ruïnes del castell de Ciutadilla presideixen el poble del mateix nom, situat al vessant d’un turó a la riba esquerra del Riu Corb El 1061 es consigna un acord entre els esposos Guillem Ramon de Camarasa i Arsenda, d’una banda, i Bernat d’Oluja per l’altra, en el qual s’establí que aquest rebria el castell de Guimerà i el de Ciutadilla amb la meitat dels delmes, en franc alou per aquesta cessió Bernat d’Oluja prometia als esmentats esposos que els seria home propi i els féu jurament de fidelitat El castro de Ciutadila es torna a mencionar el 1165 en l’acta…

Es desconeix exactament el lloc on s’emplaçava aquest castell, però tot fa pensar que fou bastit a l’altiplà de Llenguaeixuta, a la serra d’Espígol La primera referència històrica que s’ha localitzat data de l’any 1136, en què Berenguer de Torroja féu donació a Santa Maria de la Seu, per a la seva obra, d’un mas en propi alou situat al comtat d’Urgell, “ in ipso castro de Lenguaexuta ” segons les afrontacions territorials que s’exposen en l’escriptura, aquest castell confrontava a l’est amb el terme de Claravalls, al sud amb el d’Espígol, a ponent amb el de Montmagastrell i al nord amb el…

El castell de Sant Jaume es troba en un turó davant del Cadí, dit els Castellassos, sobre l’antic camí d’Ansovell a Adraén, a 1 630 m d’altitud Aquest castell es troba perfectament documentat al segle X Apareix per primera vegada en unes afrontacions del 955 “in termino de castro sancti lacobi apostoli…” L’església de Sant Jaume ja s’esmentava en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell La fortalesa de Sant Jaume fou una possessió dels Pinós, senyors d’altres castells propers El 1107 i el 1131 apareix mencionat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol…

El lloc de Solanell apareix esmentat documentalment l’any 941 en una escriptura per la qual Ermeniscle, la seva esposa Quisenda i d’altres, vengueren a Argesend dos canemars situats a la vall de Castellbò, al lloc de Solanu , per la quantitat de tres argenços Trenta anys més tard apareix un dels primers esments de l’església de Sant Julià, quan consta per un instrument datat el 971 que els esposos Atrover i Gisclavera vengueren a uns particulars una peça de terra “ in valle Castro Leoni, in apendicio Sancti luliani ” La parròquia de Solanello també figura relacionada en l’acta de…

L’antic terme de Rocamora és situat a la banda oriental del municipi, a l’inici de la vall de Sant Magí Aquest indret no apareix documentat fins l’any 1168, que Guillem de Cervelló, en el seu testament, deixà al seu fill Guillem els drets que tenia en diversos llocs, entre els quals hi havia el de Brufaganya i Rocamora, tot especificant que d’aquest darrer indret li deixava tan sols la tercera part dels seus drets amb la condició que aquesta part li fos donada després de la mort del seu germà Ramon També la nissaga dels Clariana posseïa drets al terme del castell de Rocamora, atès que l’any…

El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el…

Prop de la costa, damunt d’un tossal, s’aixecava l’antiga quadra de Clarà, avui nucli agregat a Torredembarra L’origen medieval de la quadra de Clarà fou conseqüència de la donació que en van fer els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 29 de març de l’any 1057, a favor de Guitard, Prolionisc, i Ollomar El document donava la situació exacta de la quadra, un territori extens dins el terme del castell de Tamarit, i apuntava el fet que la meitat de la donació es feia en alou i l’altra meitat en feu A banda de conrear els erms i edificar cases, s’obligava a bastir-hi una torre de…

Fill d’exiliats republicans espanyols, es doctorà en semiologia i història cultural a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París Fou director de la redacció de la revista mensual Le Monde Diplomatique  filial del diari Le Monde del 1990 al 2008, publicada en dotze llengües Des del 1991, també dirigeix la revista bimestral Manière de Voir És professor a la Université Denis Diderot-Paris 7, i professor associat a la Universidad Carlos III Madrid i a l’Acadèmia Polar de la Universitat de Sant Petersburg L’any 1998 fundà Attac Association pour la Taxation des Transactions…

Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau 1807, que establia l’entrada de cossos d’exèrcit francesos per tal d’atacar Portugal Un d’aquests cossos, el del…

Estudià el batxillerat a l’Institut Cardenal Cisneros de Madrid Posteriorment, el 1883, la Facultat de Filosofia i Lletres i l’Arxiu de l’Escola Superior de Diplomàtica de la Universitat de Madrid li atorgaren el certificat d’aptitud per a ser arxiver, bibliotecari i antiquari Es llicencià en dret i l’any 1886 ingressà al cos facultatiu d’arxivers Desenvolupà tasques bibliotecàries i arxivístiques, successivament, a la Biblioteca Universitària de Sevilla, a l’Escola Superior de Diplomàtica, a la Biblioteca Universitària i a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Valladolid, a l’Arxiu General de…