Resultats de la cerca
Es mostren 584 resultats
Miquel de Santjoan, ardiaca de Girona, i Alfons de Tous, rector del Pi (1389-1413)
L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…
Els estudis generals i les universitats
Mestre i estudiants, Lo somni de Joan Joan JGassull, València, 1497 BUV / GC A l’alta edat mitjana els centres de l’alta cultura estigueren vinculats als monestirs i a alguna catedral important, fins que el desenvolupament de la vida urbana, sobretot a partir del segle XI, tragué el protagonisme cultural que fins aleshores havien tingut els monestirs Les ciutats esdevingueren els grans centres difusors de cultura, especialment aquelles que comptaven amb una llarga tradició d’escoles catedralícies o episcopals, i, en alguns casos —sobretot en el nord d’Itàlia—, municipals Les noves necessitats…
Sant Romà de les Bons (Encamp)
Situació Una planta, a escala 1400, del conjunt monumental, amb l’església i el bloc de construccions del castell JA Adell - A Navarro Vista general del conjunt monumental des del costat sud-oriental Hom pot veure en aquesta foto l'església de Sant Romà, la Torre dels Moros i el colomer de Rossell JM Ubach El conjunt monumental de les Bons és emplaçat en un petit sortint rocallós, al punt convergent dels dos vessants que entren a la vall d’Encamp Des d’aquesta avançada del terreny hom pot controlar les dues entrades a la vall L’església és situada a una altitud de 1 335 m sobre el nivell del…
literatura grega
Literatura
Literatura en llengua grega produïda dins l’àrea cultural del país hel·lènic.
Comprèn tres períodes clarament diferenciats l’antic, el medieval o bizantí i el modern Literatura antiga Hom sol dividir la literatura grega antiga en tres èpoques arcaica, clàssica i hellenística Època arcaica Dins el període comprès entre les primeres manifestacions literàries i l’època de màxima florida de les lletres ateneses del segle VIII fins al començ del V aC, cal distingir-hi tres moments bàsics el primer, exclusivament èpic el segon, que marca l’aparició de la poesia lírica i que cal dividir en dos subperíodes separats pel moment de crisi que ateny la poesia vers el 530 aC i que…
Besalú
El nucli antic de la vila de Besalú, al voltant de la plaça de la Llibertat
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa.
Situació i presentació Queda rodejat pels termes de Beuda N i E i Sant Ferriol S, W i N És travessat pel Fluvià, que passa al S del terme al peu del Puig Cornador s’uneix, per l’esquerra i al peu de la vila, la riera de Capellada recull, també, els petits afluents del Ganganell, que travessa canalitzat per sota la vila, i del Junyell Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont, el Món, el Camp de les Forques i la Recolta, a més d’algunes masies com el Burós, la Guixera, el Bosc de l’Arboçar, Can Llandric, Can Vall, Can…
Castell d’Òdena
Art romànic
Situació Torre poligonal del castell, fa poc restaurada, amb els voltants malmesos i degradats per una antiga explotació guixera ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Fotografia del començament de segle, amb l’antic nuclidel poble i l’església, entorn del castell, ara desapareguts Centre d’Estudis Comarcal d’lgualada El castell d’Òdena és situat en un turó guixós que domina la conca d’Òdena Al seu voltant s’estén la població actual, abans agrupada, conjuntament amb l’església parroquial de Sant Pere, dins el clos del castell Mapa 35-15391 Situació 31TCG866071 Òdena és a uns 3,5 km d’Igualada per la…
La desconstrucció de l’arquitectura gòtica catalana
Art gòtic
Obrers aterrant el portal de migdia de l’església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà durant la Guerra Civil Espanyola AHCP Després d’haver estudiat àmpliament les manifestacions de l’arquitectura religiosa durant els segles XIII, XIV i XV, és a dir, en els anomenats segles del gòtic, i d’haver pres en consideració, en els capítols anteriors, l’arrelament i la supervivència de les formes gòtiques en els temps moderns, en aquest capítol i en els següents abordem dos dels aspectes més significatius de la presència del gòtic en el món contemporani D’una banda, la problemàtica i els conflictes…
Les condicions de vida dels artífexs
Art gòtic
A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…
Arquitectura i urbanisme prehistòrics de Catalunya
De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…
La sedimentació en la conca Catalano-balear
A més dels esdeveniments estructurals abans descrits, l’evolució sedimentària de la regió també fou determinada pels canvis de nivell i de clima que afectaren la mar Mediterrània durant l’Oligocè superior i el Neogen Els dominis catalano-valencià i del golf del Lleó i el bètico-balear tingueren una evolució sedimentària diferent, a causa de les diferències en l’evolució estructural esmentades Evolució de la sedimentació en el golf del Lleó L’evolució sedimentària de la conca catalano-balear, va ésser determinada pels esdeveniments estructurals i pels canvis climàtics i del nivell de la mar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina