Resultats de la cerca

L’antiga església de Sant Esteve d’Olot apareix esmentada per primera vegada l’any 977, en l’escriptura fundacional del monestir de Sant Pere de Besalú Consta, segons el document, que el comte bisbe Mir, artífex de la fundació, féu donació a l’esmentat cenobi, entre altres moltes propietats incloses dins el territori besaluenc, d’un mas situat “ …in parrochia Sancti Stephani de Oloto ”, especificant, tanmateix, que aquesta propietat seria efectiva després de la seva mort Amb posterioritat, ja al segle XI, hi ha notícia que Guillem, comte de Besalú, i la seva muller Adelaida, l’any 1027…

Gobiesòcids, o xucladits, de la Mediterrània 1 Lepadogaster candollei mascle i 1a detall de l’òrgan adhesiu ventral, 2 L lepadogaster mascle, 3 Diplecogaster bimaculata mascle, 4 Gouania wildenowi femella i 5 Apletodon dentatus Noteu, com a característiques comunes, la forma deprimida del cap, amb la boca gran i ben proveïda de dents, els narius tubiformes i els ulls dorsals, i la posició de les aletes dorsal i anal, gairebé simètriques i collocades molt enrere del cos Lluís Centelles L’ordre dels gobiesociformes inclou una única família, la dels gobiesòcids, peixos petits proveïts d’un…

Les diferents línies evolutives Els parartròpodes constitueixen un grup artificial i, per tant, mancat de valor sistemàtic Això no obstant, sota aquesta denominació hom reuneix tres grups d’animals molt peculiars els onicòfors, els tardígrads i els pentastòmids pel fet que presenten simultàniament caràcters d’anèllid i d’artròpodes malgrat tot, una anàlisi crítica i la valoració dels caràcters esmentats obliga a pensar en una relació més estreta d’aquests organismes amb els artròpodes Segons el criteri monofilètic que hom ha adoptat en aquesta obra per a la classificació dels grups dels…

Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…

Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha espècies predominantment carnívores i d’altres predominantment herbívoresTot i el seu aspecte pesant i els seus moviments en general lents, poden ser molt àgils i ràpids en cas de necessitat Són també bons nedadors i la majoria de les espècies poden enfilar-se als arbres amb facilitat Entre les espècies actuals hi ha l’ os malai Helarctos malayanus , de Birmània i Indonèsia, notable pels costums arborícoles i per les…

Segons la mena d’activitat ha esdevingut clàssica la divisió de Colin Grant Clark en tres sectors productius primari, secundari i terciari El sector primari inclou les activitats relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça i els boscs Són característiques generals d’aquestes activitats la vinculació amb la natura mitjançant factors físics i biològics el caràcter estacional i perible dels seus productes, que impedeix normalment la constitució d’estocs la rigidesa de l’oferta principalment en els productes agraris i ramaders i la seva variabilitat en funció d’elements aliens…

Els colors del plomatge poden evidenciar diferents característiques d’un individu En el lluer Carduelis spinus , la mida del pitet negre que té sota el bec és un senyal de dominància En experiments en què s’ha pintat més gran la taca d’un individu, s’ha constatat que els altres el reconeixien com a dominant i l’evitaven La mida de la taca groga de l’ala, en canvi, no està relacionada amb la dominància sinó que sembla que té a veure amb l’habilitat de trobar menjar A l’hora d’escollir parella, les femelles de lluer es fixen en la taca groga de l’ala i no es deixen seduir per la dominància…

Morfologia La colobra de collar Natrix natrix , un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia Javier Andrada És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment És robusta, però el seu tronc no és gruixut Presenta…

Morfologia La sargantana vivípara Lacerta vivipara té el cap proporcionalment petit, les potes relativament curtes i una locomoció lleugerament serpentiforme Javier Andrada És una sargantana relativament grossa pot assolir fins 8,8 cm de longitud de cap i tronc, i la cua, molt variable, pot mesurar des d’1,1 fins a 2,5 vegades aquesta dimensió Té un aspecte peculiar el cap és petit i més aviat arrodonit, mentre que el tronc és força llarg, proporcionalment, i aplatat Les potes són més aviat curtes i el coll i la cua són relativament gruixuts Les escates dorsals són granulars, però més…

Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm de llargada El cap és…