Resultats de la cerca
Es mostren 26168 resultats
Giulia Frasi
Música
Soprano italiana.
Procedent de Milà, on estudià, s’establí a Londres i, des del 1742, que debutà, fou una de les cantants d’òpera italiana més sollicitades als principals teatres anglesos King’s Theater, Covent Garden, New Haymarket, etc Es consagrà com a intèrpret de l’obra de GF Händel, el qual fins i tot escriví expressament per a ella algunes parts Cal esmentar-ne les òperes, Rosanne i Admeto , i especialment els oratoris El Messies , Susanna , Judes Macabeu , Josuè , etc, que continuà representant després de la mort del seu autor Superà certes limitacions tècniques amb l’expressivitat, i sembla que morí…
Robert King
Música
Violinista, compositor i promotor de concerts anglès.
Es tenen molt poques dades sobre la seva biografia Se sap que estigué actiu a Londres entre el 1676 i el 1728 El 1680 fou nomenat músic privat de Carles II, lloc que conservà amb cinc monarques més El 1689 obtingué llicència reial per a organitzar uns concerts públics, que assoliren un èxit notable S’associà amb J Banister i es dedicà també a la venda d’edicions musicals arribades a Anglaterra des de Roma i Amsterdam, amb obres d’A Corelli i altres compositors El valor de la producció musical de King és irregular i mostra certa influència italiana El tractament melòdic de les àries…
Jean de Grouchy
Música
Teòric francès de la música actiu vers el 1300.
El seu tractat Ars musicae descriu les pràctiques musicals que tenien lloc a París en aquell moment Un dels aspectes més interessants de l’obra és el tractament de la monodia profana S’hi descriuen alguns tipus de cants i pràctiques interpretatives com el cantus coronatus , i es donen exemples de formes instrumentals com l' estampie o la ductia Tot i l’interès d’aquestes descripcions, molt sovint són una mica confuses i no es corresponen amb els exemples musicals conservats Es diferencia de la major part de tractats contemporanis en la poca atenció que dedica als aspectes especulatius i a…
Martí Ferrandiç
Música
"Mestre d’òrguens" que reformà l’orgue de la seu de Barcelona.
L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela e secha fusta…
Jaume Febrer
Música
Orguener mallorquí.
Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma 1494, de Muro 1495, de la seu, del palau de l’Almudaina 1498 i 1506 i el primer orgue de Sóller 1499 Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina 1510 L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns retocs,…
Francisco de la Torre
Música
Compositor andalús, actiu entre el 1483 i el 1504.
Fou cantor de la capella musical de la Corona d’Aragó durant disset anys Després es retirà a Sevilla, on arribà a gaudir d’un benefici a la catedral i durant algun temps se’n feu càrrec de l’escolania Sconservat algunes obres seves, les més notables de les quals són els motets per a les celebracions fúnebres, Libera me i Ne recorderis , de gran expressivitat També se’n coneixen algunes composicions profanes recollides en el Cancionero Musical de Palacio i el Cancionero de la Colombina És molt conegut com a autor d’una dansa instrumental a tres veus inclosa en el Cancionero…
Loyset Piéton
Música
Compositor francoflamenc actiu entre el 1530 i el 1545.
No es coneixen gaires dades sobre la seva biografia Possiblement passà part de la seva vida a Itàlia, ja que la majoria de les fonts que s’hi refereixen, manuscrites i impreses, són de procedència italiana No obstant això, algunes de les seves obres aparegueren també en edicions sortides de tallers de Lió Sembla que la seva música gaudí d’una àmplia difusió Escriví una missa a cinc veus i nombrosos motets També s’ha conservat una chanson profana composta per ell
Piero
Música
Compositor del Trecento italià.
És possible que es tracti del magister Petrus Andreutii, natural d’Assís, que era a Perusa el 1335 en qualitat de doctor comunis Perusii in arte cantus 'doctor de la comuna de Perusa en l’art del cant' Entre el 1340 i el principi de la dècada següent, segurament residí, amb Giovanni da Cascia i Jacopo da Bologna, a la cort dels Visconti a Milà, i a la dels Scala a Verona, segons que es desprèn del text de les seves composicions D’aquestes tan sols es coneixen vuit -sis madrigals i dues caccie -, que transmet el còdex Panciatichiano Florència Bibl Nacional ms 26 i alguna altra font de menor…
Petrus Le Viser
Música
Teòric musical francès.
No s’ha conservat cap tractat teòric que es pugui atribuir a aquest autor L’única referència és la que en dona Robert de Handlo en el seu tractat Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum ~1326, en què el cita com una autoritat Le Viser és un dels qui prenen part en el diàleg, juntament amb Franco de Colònia, Petrus de Cruce i Joan de Garlàndia El centre dels seus interessos com a tractadista devia ser la notació mensural
Perrin d’Agincourt
Música
Trouvère francès.
El seu nom apareix emparellat amb el de Jehan Bretel en dos dels seus jeux-partis - Perrin d’Angicourt, respondés i Prince del pui -, i és esmentat també en altres escrits per membres associats al Puèi d’Arràs, amb el qual degué estar vinculat Pel que fa a aquesta vinculació, s’ha de tenir en compte que almenys dues de les seves obres, Quant partis sui de Provence i J’ai un joli souvenir , se citen com a cançons premiades chansons couronées per, probablement, aquesta institució Segurament es pot identificar amb el Petrus de Angicuria que el 1269 era al capdavant de la capella de Carles d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina