Resultats de la cerca

Tant l’estructura com el funcionament dels òrgans que componen l’aparell urinari poden ésser alterats per una gran varietat de malalties i trastorns que originen manifestacions molt diverses Així, es poden presentar diversos símptomes , o molèsties subjectives, o bé signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser percebudes tant per la persona que n’és afectada com pels altres Entre les manifestacions més comunes cal destacar les que s’inclouen en les alteracions de la micció, les alteracions del volum d’orina, els canvis en l’aspecte de l’orina, el dolor —sobretot el còlic nefrític…

La funció principal de l’aparell urinari consisteix en la regulació de les diverses característiques físico-químiques de la sang, com ara el volum, la composició química o la pressió amb què circula pels vasos indirectament, d’aquesta manera es controlen també les característiques dels altres líquids que constitueixen el medi intern de l’organisme Com a resultat d’aquesta funció, l’aparell urinari elabora i excreta l’ orina , un líquid groguenc constituït normalment per aigua i les substàncies que cal eliminar per a mantenir l’equilibri del medi intern de l’organisme A més del procés d’…

Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…

Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó diverses…

L’aparell urinari es compon d’una sèrie d’estructures adaptades a la filtració de la sang —principalment per a regular-ne la composició, com també la pressió amb què circula per l’aparell càrdio-vascular—, a partir de l’elaboració i l’evacuació de l’orina Tant des del punt de vista anatòmic com fisiològic, l’aparell urinari es divideix fonamentalment en dues parts els ronyons, dos òrgans simètrics on es filtra la sang i s’elabora l’orina, i les vies urinàries, un conjunt de vísceres buides que recullen l’orina dels ronyons, l’emmagatzemen i la condueixen a l’exterior

És anomenada dolicocòlon una anomalia anatòmica, de causa desconeguda, que es troba present des del naixement i es caracteritza per l’existència d’un intestí gros massa ondulat i més llarg del que hom considera normal Segons dades estadístiques, d’un 10% a un 16% de la població presenta un dolicocòlon, per bé que en molts casos el trastorn resulta completament asimptomàtic i solament és detectat accidentalment quan per alguna altra raó s’efectua una exploració radiològica de l’intestí gros Tanmateix, però, en d’altres casos el dolicocòlon origina diverses manifestacions Una de les…

És anomenada vòlvul intestinal la torsió d’un segment de l’intestí gros sobre el propi eix, que es produeix sobtadament i que provoca una obstrucció brusca del trànsit del contingut intestinal L’intestí gros es manté fix a l’interior de la cavitat abdominal, bàsicament, gràcies al mesenteri , una làmina de teixit conjuntiu que cobreix aquest òrgan i el lliga a les vísceres i els teixits propers Perquè es produeixi un vòlvul intestinal, doncs, cal que el mesenteri sigui més llarg del que hom considera normal, o bé que no cobreixi tota la superfície de l’intestí, com s’esdevé sovint en el cas…

És anomenada prolapse rectal la protrusió del recte, l’última porció de l’intestí gros, cap a l’exterior de l’organisme, a través del conducte anal El prolapse rectal se sol produir a conseqüència d’una contracció deficient dels esfínters anals, que obstrueixen el pas del contingut del recte llevat del moment que es produeix la defecació, o bé a causa d’una debilitat de la musculatura de la base de la pelvis, on recolzen les porcions inferiors del recte Ambdues circumstàncies són provocades, en general, per una debilitat constitucional dels teixits involucrats que, si bé es transmet de manera…

És anomenada quist una lesió, generalment esfèrica, que correspon a una mena de sac tancat ple de líquid, la paret del qual es compon de teixit epitelial i el contingut inclou fonamentalment líquid secretat per les mateixes cèllules de revestiment El quist pancreàtic , o quist localitzat al pàncrees, és una lesió poc freqüent, en alguns casos congènita, és a dir, existent ja des del naixement, com s’esdevé en la fibrosi quística del pàncrees, o bé forma part de tumors benignes o malignes molt estranys El pseudoquist pancreàtic és una lesió molt semblant però que, a diferència del quist…

És anomenada eventració la protrusió o la sortida d’un teixit o d’un sector d’algun òrgan de la cavitat abdominal, a través d’un orifici originat per una intervenció quirúrgica o, més estranyament, per un traumatisme Els òrgans desplaçats més sovint són l’epipló, una capa de teixit conjuntiu que sosté les vísceres abdominals a l’intestí prim i l’intestí gros En la majoria dels casos, els teixits herniats no es projecten cap enfora de l’organisme, ja que queden subjectats per la pell o d’altres estructures de la paret abdominal Tanmateix, però, quan l’orifici entra en contacte amb l’exterior…