Resultats de la cerca
Es mostren 4198 resultats
Mare de Déu de la Pietat del castell d’Orcau, abans Santa Maria (Isona)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta església, amb tota la banda sud esberlada l’any 1962 ECSA - JA Adell Aspecte de la façana de migdia d’aquesta església, segons una fotografia de principi de segle Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les ruïnes de l’església de la Pietat es troben en el recinte del castell d’Orcau, al cim del turó que domina la població d’Orcau Mapa 33-12290 Situació 31TCG335704 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Història Els esments coneguts d’època medieval referents a Santa Maria d’…
Cinema 2014
Cinematografia
Cinema nord-americà En un cinema tan propens a l’espectacle com és el nord-americà, possiblement el títol més destacat de l’any va ser Boyhood , de Richard Linklater, en què el principal efecte especial és el mateix pas del temps Linklater ja havia explorat l’efecte del pas del temps en les persones en la seva cèlebre trilogia iniciada amb Before Sunrise , però en aquest cas ha anat més enllà rodant una mateixa història al llarg de dotze anys Algunes de les pellícules més importants de l’any van ser fetes per cineastes que, sense pertànyer a les generacions més veteranes de Hollywood, ja…
Museística 2011
Museologia
Malgrat la forta crisi econòmica que afecta durament el sector cultural, diversos equipaments museístics, de nova creació o remodelats, es van posar en marxa durant el 2011 A la capital catalana va obrir les portes el Museu Blau, nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ocupa el gran edifici triangular del Parc del Fòrum, dels arquitectes Herzog i Meuron 2004 Amb una dimensió de 9000 m 2 distribuïts en dues plantes, disposa de modernes installacions i ofereix serveis i programes per a tots els públics, organitzats al voltant d’un immens vestíbul d’accés lliure Tot i la…
Museística 2018
Museologia
Nova presentació de la collecció d’art del Renaixement i del Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya © MNAC L’any 2018 el Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC va estrenar una nova presentació de la collecció d’art del Renaixement i del Barroc amb prop de 300 obres –entre pintures, escultures, dibuixos i gravats, numismàtica, un tapís, un moble i fons bibliogràfic–, 22 d’aquestes inèdites i altres que feia temps que no s’exposaven Per primer cop, es combinen els fons de les colleccions Cambó i Thyssen, que queden integrats en l’itinerari expositiu amb un discurs obert i diferent als…
Montagut i Oix
Restes de l’antic castell de Montagut
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb el municipi de Camprodon, de la comarca del Ripoll NW, la frontera francesa i Albanyà Alt Empordà N, Sales de Llierca i Tortellà E, Argelaguer i Sant Jaume de Llierca SE, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca S, i la Vall de Bianya W Montagut abasta la major part del que es considera Alta Garrotxa i engloba el puig del Ferran 991 m, els cingles de Talaixà, la serra de Santa Bàrbara, el Cós i la vall d’Hortmoier La superfície forestal total és notable Una part del terme és inclosa dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa El terme s’…
L’escultura de l’època gòtica
Introducció A mesura que es multipliquen els estudis d’història de l’art, sorprenentment resulta cada cop més difícil de parlar d’estils ben definits, cronologies segures, mestres ben coneguts i obres documentades o atribuïdes amb certesa Una obra de síntesi com aquesta, dedicada a l’escultura gòtica catalana, que vol ser entenedora per a tothom i al mateix temps rigorosa en els seus plantejaments, es converteix en una tasca difícil de dur a terme L’allau de noves propostes però també d’interrogants que han sorgit arran dels estudis més recents obliguen a plantejar el discurs d’…
L’estudi de l’art català dels segles XIX i XX
En els darrers trenta anys la cultura catalana ha tingut, en les seves múltiples expressions, un revifament molt considerable L’arribada de la democràcia, la reconstitució de la Generalitat, la millora de les infraestructures, la normalització lingüística, entre d’altres fets, han ajudat a aquest regeneracionisme cultural de primer ordre En aquest ambient, la historiografia catalana de l’art també ha pogut superar dificultats de tota índole de períodes anteriors i ha pogut entendre millor –i explicar millor– la història de l’art del país En el cas de l’estudi de l’art, l’arquitectura, el…
L’escultura a Nàpols durant el segle XV
Art gòtic
La producció escultòrica napolitana en temps d’Alfons el Magnànim 1442-58 registra orientacions estilístiques heterogènies, les quals, per bé que en part alienes a les preferències artístiques del monarca, constitueixen el teló de fons sobre el qual es retalla la complexa història de l’arc triomfal que corona l’entrada del Castell Nou, ben aviat convertit en la seu i principal plaça forta de la cort aragonesa i restaurat o reparat A partir del 1451 se signà el contracte de reconstrucció del castell, compreses “ le doy torre de nante la porta ” L’arc, flanquejat per les dues imponents torres,…
Macià Bonafè i altres tallistes del segle XV
Art gòtic
Sant Antoni Abat, atribuït a Macià Bonafè, part de la tanca del cor o barana de la trona de la catedral de Vic Aquest baix relleu de fusta de noguera potser va formar part de la tanca del cor o de la barana de la trona de la catedral de Vic Entre el 1440 i el 1447 l’escultor barceloní Macià Bonafè va fer a la seu de Vic un nou cor, una trona i un “lligender” Sembla que la trona tenia una estructura semblant a la de la catedral de Barcelona, amb planta poligonal i una escala d’accés adossada al mur Museu Episcopal de Vic - JM Díaz Durant tot el segle XV, els temples dels països de la corona…
Heterodòxies i heterodoxos: Monegal i Otero, Smith i Julio Antonio
Abans de començar em sento amb el deure de fer extensives al lector o lectora algunes de les preocupacions que han precedit la redacció d’aquestes notes Comparteixo l’opinió d’aquells que pensen que els temes els construïm els qui els escrivim Aquest exercici ens atorga una responsabilitat de la qual si no en som prou conscients podem fer creure que allò que reduïm a quatre paraules i expliquem amb una certa coherència, si més no aquella que ens empeny l’acte mateix de l’escriptura, és així simplement per l’autoritat que ens dóna la signatura Doncs bé, des del dia que se’m va encomanar la…