Resultats de la cerca
Es mostren 6486 resultats
El cristianisme
Aquest mapa mostra la distribució dels cinc grans corrents del cristianisme, que apleguen uns dos mil milions de fidels Les raons d’aquesta diversitat són múltiples, però en qualsevol dels casos es poden relacionar molt directament amb fenòmens de tipus cultural i polític En aquest sentit, per a poder entendre la distribució actual de les principals esglésies cristianes arreu del món caldria recórrer a quatre fenòmens històrics de primera magnitud En primer lloc, al fet que, en el moment de néixer la religió cristiana, Palestina era una part de l’imperi Romà Aquesta circumstància explica que…
Locals de riu, inundacions de tardor
La majoria dels rius mediterranis no porten aigua durant una bona part de l’any Aleshores queden reduïts a gleres seques, perfectament transitables, en les quals la vegetació terrestre creix amb normalitat Els ponts esdevenen temporalment estructures absurdes, mancades de funció en absència de l’aigua que els donava sentit Però, alhora, qualsevol poble o ciutat mediterranis propers a un riu conserva en la memòria collectiva una data coneguda com “l’any de l’aiguat”, reflectida en alguna marca sobre la paret d’un edifici que recorda el nivell assolit per les aigües En definitiva, rius sense…
Qui digereix la fusta?
El voraç i insòlit tèrmit Mastotermes darwiniensis viu en nius subterranis que poden arribar a tenir més d’un milió d’individus Mengen qualsevol cosa que contingui polímers de carboni, de manera que destrossen arbres i fusta, però també material ceratinós, pneumàtics i fins i tot el recobriment dels cables elèctrics En altres èpoques geològiques n’hi havia per tot el planeta, però actualment resten acantonats a l’Austràlia septentrional, a la regió de Darwin, tanmateix fora del domini de la sabana Es creu que aquests tèrmits i els seus avantpassats han menjat fusta vella i morta des de fa com…
La renovació de la segona meitat del segle XV i el pas cap al Renaixement
Art gòtic
Cap d’un sant, detall de la rosassa dedicada a la coronació de la Mare de Déu de la façana occidental de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona El pintor i vitraller Antoni de Llonye es va encarregar del disseny i la realització entre els anys 1460-61 AIEC – RRoca Nous canvis afectaren les arts pictòriques catalanes del darrer terç del segle XV i els vitralls no s’hi mantingueren al marge A l’escassesa d’oferta local, s’uniren els gustos dels clients envers uns mestres estrangers que oferien una nova manera de fer, de la qual l’exquisida obra d’Antoni de Llonye i l’…
Lingüística 2013
Lingüística i sociolingüística
L’any 2013, segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, es van superar els 10 milions de parlants de català als territoris de llengua catalana, és a dir, el 72,5% del total de població Les dades també indiquen que 12,8 milions de persones 91,7% entenen el català, 7,3 milions 52,6% el saben escriure i 4,4 milions d’habitants el tenen com a llengua inicial Així, resulta un índex de 2,32 parlants per cada parlant inicial de català, xifra que indica un important índex d’atracció de nous parlants de la llengua En l’àmbit europeu, la llengua catalana va ocupar la setzena posició entre les…
Els convents de la ciutat de Barcelona al segle XV
Art gòtic
Arquitectura conventual del segle XV a Barcelona PJFiguerola Al segle XV les monumentals catedrals, monestirs i convents catalans d’estil gòtic ja estaven bastits en la seva major part La tasca constructiva d’aquest segle consistí majoritàriament en l’acabament de les obres religioses començades anteriorment i en l’inici d’importants obres d’arquitectura civil castells, palaus, hospitals, drassanes, etc L’alentiment de la febre constructiva en aquest període va ser causat bàsicament per la crisi demogràfica i econòmica que s’estengué durant molt de temps Barcelona no fou aliena al panorama…
els Omellons

Ca na Lloraca, als Omellons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà Urgell al NE El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi Situat a la part central de la plataforma garriguenca, en un sector oligocènic de la Depressió Central els materials dominants són les argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases És delimitat pel puig del Corb 458 m al N…
Vilanova de Prades
Vilanova de Prades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades Baix Camp per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W Priorat, i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N Garrigues El territori s’estén pels vessants meridionals de la serra de la Llena, on es troben els punts més alts d’aquesta serralada entre 800 i 1000 m d’altitud, que fan de partió amb la comarca de les Garrigues la Tossa o la punta del Curull 1 021 m d’altitud i l’Abella 1…
Sant Miquel de Vivers
Art romànic
Situació Interior de l’església, totalment transformat per obres posteriors a l’època romànica, però que deixa endevinar l’estructura original, sobretot en l’arc triomfal, rebaixat, que neix al darrere dels brancals ECSA - A Roura L’església de Sant Miquel presideix la petita caseria de Vivers, poble dels baixos Aspres, situat al centre del terme, prop de la capçalera de la ribera de Vivers Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 49,8” N - Long 2° 45’ 49,2” E Vivers és 2 km al nord-oest de Sant Joan de Pladecorts, i uns 4 km al sud-est de Llauró El poble és travessat per la D-13, de Llauro a Sant…
Arqueologia funerària de Gerunda (Girona)
Actualment, es coneixen diverses àrees funeràries a l’entorn immediat de Gerunda Aquests cementiris han estat descoberts arran d’actuacions realitzades en l’àmbit urbà, o en excavacions d’urgència provocades pel ritme creixent de la construcció o de millora de serveis d’infraestructura, o en intervencions programades destinades a la recerca La major part de les necròpolis es troben situades fora del recinte murat i a poca distància de les portes d’entrada a la ciutat Solament el cementiri de la Caserna d’Alemanys es localitza intra muros , a l’extrem est Les campanyes realitzades el 1947 i el…