Resultats de la cerca

Els precedents del segle XIV Relleus en marbre, actualment reutilitzats com a balustrada de la capella gòtica del Remei, a la catedral d’Oristany Tot i que és difícil determinar la datació i l’estructura original de totes dues peces, que potser pertanyen a la predella d’un retaule del final del segle XIV, s’hi pot veure la influència de l’escultura catalana d’aquest segle ©SBAPPSAECO Quan el 1326 els catalans van ocupar el Castell de Càller, el gran període del romànic sardotoscà arribava a la seva fi i el gust es desplaçava cap…

L’escultura gòtica assolí el punt culminant amb Pere Joan i Guillem Sagrera, cadascun amb les seves peculiaritats Lleida, que havia perdut protagonisme cap a la darreria del segle XIV, coincidint amb una època d’escassa activitat a la Seu Vella, tornà a viure un bon moment, amb la represa de les obres a la porta dels Apòstols i en altres indrets de la catedral Els mestres que hi treballaren també van ser actius en altres llocs de Catalunya, la qual cosa explica el constant intercanvi d’influències Rotllí Gautier o Vauter, Jordi Safont i Bertran de la Borda en van ser els protagonistes més…

Els anys vuitanta i noranta del segle XIV conduirien a poc a poc a una profunda renovació de les formes que havien dominat el panorama artístic al llarg de la centúria Tanmateix, la transformació que es va viure en aquest final de segle i que suposà la irradiació d’un estil d’abast europeu anomenat gòtic internacional, va recolzar constantment sobre les bases pictòriques fornides en l’etapa prèvia pel món italià La conquesta de noves ficcions espacials fou sovint un dels eixos que caracteritzà les noves propostes del 1400 Els millors representants del moment interpretaren i…

L’art cortès del 1400 es va viure de forma molt intensa a la Corona d’Aragó Marcat per una forta base italianitzant, havia de deixar un rastre inesborrable que va condicionar la realitat artística catalana de tot el segle XV En pintura es van fondre els seus models amb les primeres experiències del flamenquisme Quan arribà l’etapa de les segones generacions del gòtic internacional es feu evident la convivència de mestres com Despuig i Cirera –artistes que esgoten els models oferts per Lluís i Francesc Borrassà, per Mates, per Ramon de Mur o per Guerau Gener– amb pintors que oferirien nous…

L’aparició del mestre en el context artístic barceloní No es disposa de dades concretes dels seus orígens, però tot porta a creure que Pere Sanglada hauria nascut a la mateixa ciutat de Barcelona o que, si més no, s’hi hauria establert ben aviat A Mallorca s’ha trobat el testament d’un Pere Sanglada picapedrer 1326 Llompart, 1999b, pàg 60, que, més enllà de la proximitat de la professió, no podem relacionar de moment amb el nostre escultor homònim quelcom semblant succeeix amb un altre Pere Sanglada que el 1356 consta com a administrador de les drassanes de Barcelona, si bé en aquest darrer…

De Joan I a Ferran d’Antequera Misericòrdia feta de fusta de roure del cor alt de la catedral de Barcelona, de Pere Sanglada i el seu taller anys 1394-99 S’hi representa una psicomàquia o lluita entre dues noies i dos éssers híbrids CB – TDuran El regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 va constituir una etapa d’ampli abast cronològic i extraordinàriament interessant en termes de política, dificultats econòmiques i promoció artística L’interès del Cerimoniós per les arts, utilitzades prioritàriament com a afirmació externa del poder i de la dinastia, es fa evident en nombroses iniciatives que el…

Estudià medicina a Perpinyà Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció 1792-95, on votà la mort de Lluís XVI Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals collaborà en la victòria de Parestortes 1793, on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà Fou membre del Consell dels Cinc-cents El 1817 fou proscrit per regicida residí a Suïssa i a l’Escala Alt Empordà 1821, on féu de cirurgià-barber Escriví unes Mémoires publicades en…

Aquest estany, amb les maresmes que l’envolten, s’estén entre la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià, nuclis turístics units per una carretera que segueix el cordó litoral el grau de desguàs travessa aquesta zona sorrenca al S de l’estany hom hi practica la pesca i la caça L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa 584 ha 218 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, 205 a la de vins d’aperitiu, 160 a la de vi corrent i 1 a raïm de taula Hi ha 142 ha d’arbres fruiters 37 en associació, 111 de…

En plena zona de monocultura vitícola en un territori dedicat abans al conreu dels cereals, la vinya ocupa 375 ha vins amb denominació d’origen controlada, i 87 ha són ocupades per fruiters amb predomini dels albercoquers La ramaderia es limita a un baix nombre d’ovins i cabrum La producció de vi és de les més altes delRosselló La població, que el 1841 era de 337 h, aconseguí el 1931 d’arribar a 776, xifra que ja no ha estat superada la proximitat de les terres pantanoses de Sant Cebrià de Rosselló era causa d’una elevada mortalitat, però aquestes…

Era clergue Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà una sintaxi llatina, Brevis ac compendiaria syntaxis partium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu ↑ Sentpere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del s XVIII