Resultats de la cerca

Es llicencià en enginyeria industrial i posteriorment obtingué el doctorat a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona Especialitzat en metallúrgia i electricitat, intervingué a Forces Hidràuliques d’Andorra FHASA, i en les empreses de Damià Mateu Dins de FHASA, formà part de l’equip per a la construcció de la primera central hidroelèctrica d’Andorra que va permetre l’electrificació del país 1929 i el subministrament elèctric a Barcelona A la primera meitat de la dècada dels trenta estigué molt vinculat al catalanisme conservador del 1932 al 1936 collaborà assíduament amb…

La societat es constituí el 13 de novembre de 1856 Es proposava ajudar la indústria, fent d’establiment financer, descomptant efectes comercials i concedint crèdits amb les degudes garanties Les oficines eren al carrer d’Escudellers, núm 76, de Barcelona El capital nominal era de 3 milions de duros —15 milions de pessetes—, dels quals se’n desemborsaren 600 000 —el 20%—, és a dir, 3 milions de pessetes Memòria de la Caixa Catalana Industrial i Mercantil del 1865 Els promotors eren coneguts membres de la burgesia barcelonina industrials com Vieta, Portabella, Ciuró o Ricart, comerciants com…

Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’…

De vocació precoç, a quinze anys ja li fou publicat un treball a la revista francesa L’Astronomie Es llicencià en ciències fisicomatemàtiques a Barcelona 1889 fou astrònom de l’observatori privat de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols des del 1896, i el 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la qual li encarregà que dirigís la installació de l’ Observatori Fabra , la Secció Astronòmica del qual dirigí del 1904 al 1937 Ací i en el seu observatori privat, situat a la Villa Urània de la Via Augusta de Barcelona, dugué a terme importants treballs descobrí dos…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1910, i fou becat a Berlín, Düsseldorf, Würzburg i Frankfurt 1911-14 Fou professor universitari i investigador adscrit als centres d’ensenyament i de recerca econòmica de les administracions públiques catalanes Diputació de Barcelona, Mancomunitat, Generalitat També fou professor de teoria econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 Lluís Nicolau i d’Olwer el feu participar en les tasques de direcció del Ministeri d’Economia del govern de Madrid, en el…

El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’Arxiu de l’…

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…

Desenvolupament enciclopèdic La raó d’aquest protagonisme cal cercar-la en la migradesa dels recursos públics dedicats –fins a la dècada del 1980– a la recerca historiogràfica i en la feblesa del mercat historiogràfic, que, tanmateix, existeix Hi ha, des de la societat catalana, una demanda de producció historiogràfica, i una part d’aquesta demanda ha estat satisfeta des de les fundacions i des del mecenatge Durant la dècada del 1920, destacaren les fundacions promogudes per Rafael Patxot i Francesc Cambó, i mecenatges com els d’Eduard Toda Una obra tan emblemàtica com la…

Després de la Patum 2005 i els Castells 2010, el 4 de desembre de 2013 Catalunya va aconseguir incloure el projecte Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera l’experiència del Montseny en el Registre de Millors Pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial PCI de la UNESCO El projecte en qüestió es va dur a terme entre el 2009 i el 2012, i fou impulsat pel Centre UNESCO de Catalunya, amb la collaboració del Parc Natural del Montseny, el Museu Etnològic d’Arbúcies i la Generalitat L’objectiu era relacionar…

Vida Fill de pare basc i mare catalana, de ben petit anà a viure amb la seva família a Barcelona, on estudià música al Conservatori del Liceu amb mestres com V Costa i Nogueras piano i F de Paula Sánchez i Gavagnach composició El 1914 fou nomenat professor d’aquest centre Entre el 1945 i el 1963 fou professor d’harmonia i composició i director del Conservatori de Música de Barcelona Autor d’arrels nacionalistes, sempre feu ús de melodies i harmonies populars catalanes en la música que escriví, tot i que en algunes obres s’aprecia un toc impressionista Algunes de les composicions més…