Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Santa Maria de Vallespinosa (Pontils)
Art romànic
Situació Petita església castellera, molt malmesa, construïda a mig vessant del turó del castell de Vallespinosa, prop de la població del mateix nom ECSA - M Catalán L’esglesiola de Santa Maria, capella de la fortalesa de Vallespinosa, és situada a mig camí de la muntanya al cim de la qual s’alça el castell i als seus peus hi ha la vila de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF622897 Per a anar a l’església de Santa Maria cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Història L’única referència documental coneguda de l’església de Santa Maria data de l’any 1193…
Esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Barberà de la Conca Santa Maria de Barberà Sant Joan del castell de Barberà abans Sant Salvador Santa Maria d’Ollers Sant Pere d’Ambigats Blancafort Santa Magdalena de Blancafort Conesa Santa Maria de Conesa Sant Pere de Savella Santa Llúcia de Torlanda L’Espluga de Francolí Sant Miquel de l’Espluga de Francolí Forès Sant Miquel de Forès Llorac Sant Joan de Llorac Santa Fe de Rauric Santa Maria de la Cirera Sant Gil d’Albió Sant Jaume de Montargull Montblanc Santa Maria de Montblanc Sant Miquel Mare de Déu de la Serra…
Castell de Parestortes
Art romànic
Situació Vista exterior del castell, tan modificat per reformes modernes que es fa difícil distingir les parts originàries de la construcció V Buron El castell de Parestortes, amb la seva església dedicada a sant Joan Evangelista, es troba al centre de la població del mateix nom, situada a la dreta del còrrec de la Llobera, en la zona de turons d’alluvió que separa les conques de l’Aglí i de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 19,2” N - Long 2° 51’ 12” E Parestortes és 7 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-117 Història El poble de Parestortes és esmentat el 925 com a límit…
el Vilet
Poble
Poble del municipi de Sant Martí de Riucorb (Urgell), dins l’antic terme de Rocafort de Vallbona, a l’esquerra del Riu Corb, a 408 m alt., vora Sant Martí de Maldà.
S'hi arriba des de la carretera de Sant Martí per un ramal que baixa fins al riu, el travessa per un pont, i troba aviat el poble enmig d’un vast planell L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Sufragània de la parròquia de Maldà, durant molts anys una imatge policromada, atribuïda a Guillem Seguer segle XIV, hi fou venerada com a santa Anna L’edifici és de pedra i se'n destaquen uns contraforts, una espadanya per a tres campanes i una rosassa sobre la porta, reconstruïda el 1808 Al fossar nou hi ha un sarcòfag gòtic amb les armes dels Alemany i dels Pinós, que foren senyors a la…
Vicent Peset i Llorca
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge valencià.
Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan Peset Aleixandre, catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de València,…
Castell de Perellós (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortalesa medieval, la més septentrional de les terres catalanes, al costat de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castell destaquen en el poblet deshabitat de Perellós, escrit Perillós almenys des del segle XVIII i antigament Perellons És al cim d’un serrat de les Corberes serra de Perellós, als contraforts del Montoliu de Perellós i la serra de la Gran Cremada, extrem de tramuntana del terme d’Òpol És el castell medieval situat més al nord de les terres catalanes Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Des del…
Gregori Maians i Siscar
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
El caràcter austriacista de la seva família l’obligà a passar a Barcelona després de la batalla d’Almansa Hi estudià llatí i retòrica El 1713 tornà a València, i ingressà a la Universitat, on estudià dret i filosofia Hi féu estreta amistat amb els novatores Tosca, Coratjà i Íñigo i amb humanistes deixebles de Martí, com Minyana El 1719 anà a Salamanca, on perfeccionà els estudis jurídics El 1723 guanyà la càtedra de dret de Justinià de la Universitat de València aviat es féu remarcar pel seu caràcter reformista en dret es plantejà la necessitat de defensar la veritat abans que l’autoritat…
Club Lleida Esportiu
Futbol
Club de futbol de Lleida.
L’origen es remunta al 1939, any en què fou creat el Lérida Balompié , fruit de la fusió entre el Lleida Sport Club i l’AE Lleida Calaveres, amb el suport de l’AEM Associació d’Exalumnes Maristes El seu terreny de joc era el camp de la carretera de Corbins La temporada 1939-40 es proclamà campió de grup de segona regional, però no ascendí a primera regional fins a la següent edició 1940-41 La temporada 1942-43 pujà a tercera divisió i el 8 de juliol de 1945 arribà a un acord de fusió amb el seu gran rival, el CD Leridano, fundat el 1941 i considerat l’equip dels militars jugava a primera…
,
Arnau Gassies i els tallers del Rosselló
Art gòtic
Miracle del Mont-Saint-Michel del retaule dels Sants Miquel i Hipòlit de Palau del Vidre, d’Arnau Gassies, contractat el 1454 CGPO/CDCROA – JBMathon Com succeeix sovint en el terreny de la investigació sobre la pintura medieval, la definició de la personalitat artística d’Arnau Gassies parteix de l’associació entre una troballa documental i una obra conservada En concret, fou la combinació dels treballs de diferents historiadors, això és, la recerca arxivística de Pau Masnou i els estudis estilístics de Ch R Post, unit a un profund coneixement del patrimoni artístic rossellonès, el que…
Anastasio Chinchilla Piqueras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge militar.
Vida i obra És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846 Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intellectual posterior Com assenyala el seu principal biògraf E Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la…