Resultats de la cerca

Situació Aquesta església es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Navès, vora el torrent de la Vallanca, el qual davalla per llevant, tocant a la casa Marsinyac Mapa 292M781 Situació 31TCG858575 Al punt quilomètric 9 de la carretera de Solsona a Berga hi ha, a mà esquerra, el trencall que passa sota el castell de Besora i arriba, amb 7 km, a un encreuament, on cal seguir la pista del mig, tombant sempre a mà dreta, per arribar a Marsinyac amb 4,500 km, que és on guarden les claus de l’església Història Documentalment consta que el 19 d’octubre de 1044 Guilla vengué a Miró,…

Situació Vista de la façana de ponent d’aquesta església, actualment molt malmesa J Tous L’església de Santa Llúcia és a uns 45 minuts a peu des d’Arcavell, en direcció al sud, per l’antic camí de la Seu d’Urgell es troba enmig d’un bosc d’alzines JAA-MLIC Mapa 35-10216 Situació 31TCG752948 Història No es tenen notícies documentals d’aquesta església, tan sols es pot indicar que l’any 1904 era una capella annexa de la parròquia d’Arcavell MLIC Església És un edifici d’una sola nau, probablement cobert amb volta de canó, avui esfondrada, i capçada per un absis semicircular que s’obre a la nau…

Situació Part inferior d’aquesta antiga torre medieval, refeta en època posterior ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquesta antiga torre s’emplacen prop de la ciutat de Lleida, vers el SW, sobre un esperó que domina la carretera N-II Mapa 32-15 388 Situació 31TCG004084 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II en direcció a Alcarràs, i un cop fet un recorregut d’1 km ja es veu a mà esquerra de la carretera un tossal on hi ha les ruïnes d’aquesta torre Torre Es tracta d’una construcció de planta gairebé quadrada, de 10 m × 11 m, a la qual es van afegir sengles cossos de 6 m de…

Situació Façana de ponent de l’església, amb l’antic portal adovellat, ara convertida en un celler Arxiu Gavín L’antiga església de Sant Joan Baptista, avui dia sense culte i convertida en un celler, ara forma part d’un habitatge del nucli urbà de Banyuls de la Marenda És situada al sector de migdia i a l’esquerra de la Bassa, nom que es dona a la riera de Vallòria prop de la seva desembocadura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 54” N - Long 3° 7’ 49,2” E Història L’església de Sant Joan de la Bassa és esmentada en època tardana L’any 1361 Francesc Domènec de Cotlliure llegà…

L’edifici L’església, de petites dimensions, és un interessant exemplar preromànic del segle X Consta d’una sola nau coronada per una capçalera trapezial una mica desviada de l’eix principal La nau té embigats simples que sostenen una coberta de doble vessant la coberta de l’absis és de volta de canó L’interior s’illumina amb diverses finestres d’esqueixada senzilla i una en forma de creu a la façana oest la que s’obre a la part baixa del mur est de l’absis és la més interessant a l’exterior consta de dos blocs monolítics, el superior amb tres relleus esculpits de…

L’edifici L’església no conserva l’estructura original, d’una sola nau, que en època baixmedieval va ser engrandida i reformada Les parts més ben conservades, corresponents a una construcció del segle XI, són la façana principal i l’absis, decorat a l’interior amb unes pintures murals modernes A la façana s’obre el portal d’arc adovellat i arquivoltes d’ornamentació simple També s’hi obren tres finestres, dues que emmarquen la porta i l’altra a sobre, geminades i amb un mainell central de capitell sense relleus Aquesta façana va ser restaurada per la Diputació de Barcelona els…

Situació Absis de l'església, dissimulat i envoltat per construccions modernes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església centra el nucli de Sant Pere Sallavinera, actualment cap del municipi, agrupat a la banda sud-oriental del terme, al ribatge dret de la riera de Sant Pere, prop de la carretera de Manresa a Calaf, d’on surt, prop del quilòmetre 27, el brancal que hi mena Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816217 Història Aquesta església es trobava dins el terme del castell de la Llavinera Inicialment, fou l’església parroquial del terme, i aquestes…

L’edifici És una església d’origen romànic que ha sofert moltes reformes en època gòtica i al segle XVII, fins al punt que l’estructura original ha quedat totalment emmascarada i només en queda la nau, en la qual s’ha substituït l’antiga volta per una de fusta Al mur nord es conserva una finestra romànica, de doble esqueixada i acabada en arc de mig punt adovellat La resta de finestrals han estat retocats o obturats Probablement, es va edificar al segle XI, fet que li confereix un gran interès La porta d’entrada, al mur nord, constitueix l’element més remarcable de tot el conjunt i és…

Situació i presentació Limita amb els municipis de SantPere de Vilamajor N, Cardedeu W i Llinars del Vallès E i S És un terme planer, amb petites elevacions que només a l’extrem N arriben als 309 m, però que li donen una altitud mitjana de 240 m És solcat de N a S per diferents rieres, com la de Vallserena i la de Vilamajor, que conflueixen dintre el terme, i pels torrents del Joncar, Ribalta i el de Rifà o del Fou, els quals conflueixen en la riera de Mogent Comprèn el poble i cap de municipi de Sant Antoni de Vilamajor, els barris del Fou, la…

Situació Casa forta en forma de torre situada al cim d’un petit turó, al costat del riu Bastareny, al lloc de Faia o de Santa Magdalena, 3 km a l’oest de Bagà Mapa 36-11 255 Situació 31TDG031802 Des de Bagà, hem de seguir la pista que segueix el riu Bastareny, passa per Sant Joan d’Avellanet i a tocar de la casa forta i després s’enfila cap a Gisclareny Casa forta Planta i secció d’aquesta construcció J Bolòs, a partir de X Sitjes Aquesta casa forta, construïda sobre un pujol, té una planta quadrada i fa uns 9,5 m d’alt És dividida per dos trespols de fusta, que coincideixen amb sengles…