Resultats de la cerca

Evo Morales va guanyar les eleccions presidencials de Bolívia, el seu tercer mandat consecutiu © Agencia Bolivariana de Información En les eleccions generals celebrades el 12 d’octubre, el gran triomfador va ser el president Evo Morales i el seu partit, el Movimiento al Socialismo MAS En les eleccions presidencials Morales va obtenir el 61,36% dels vots, un 36% més que el segon aspirant, el candidat del Frente Amplio, Samuel Doria Medina Amb aquest resultat el president Morales va encetar un tercer mandat en el qual espera consolidar els dos eixos fonamentals del seu Govern el control públic…

La celebració d’eleccions parlamentàries i la formació d’un nou Govern encapçalat per la candidata del Partit per als Tailandesos PTP, Yingluck Shinawatra, van constituir els dos esdeveniments polítics més destacats del 2011 Malgrat el suport de diversos alts càrrecs de l’exèrcit, als comicis del 3 de juliol el governant Partit Demòcrata, liderat pel primer ministre Abhisit Vejjajiva, només va obtenir 159 dels 500 escons de la Cambra de Representants, mentre que l’opositor PTP va aconseguir-ne 265 i la majoria absoluta Molts analistes van atribuir aquest resultat a la gran…

Robert Fico, líder del partit socialdemòcrata eslovac, va guanyar les eleccions anticipades legislatives per majoria absoluta © Consell d'Europa Al final del desembre del 2011, un periodista canadenc resident a Eslovàquia va treure a la llum l'informe Gorilla del servei secret eslovac, que afectava directament gran part de l'elit política, econòmica i judicial del país Es tracta d'un dossier que mostra la corrupció imperant entre els anys 1998 i 2006, amb gravacions de destacades personalitats econòmiques, empresarials i polítiques de l'època Jirko Malchárek, ministre d'Economia sota el…

El país va ser escenari d’una crisi política sense precedents El detonant de la situació fou, al final d’octubre, la sorprenent destitució del primer ministre, Ranil Wickremesinghe, a mans del president Maithripala Sirisena, que va ordenar la dissolució del Govern i del Parlament, i la convocatòria d’eleccions A més, Sirisena, de manera sorprenent, va nomenar primer ministre Mahinda Rajapaksa, president del país entre el 2005 i el 2015 i expulsat del càrrec pel mateix Sirisena, fins llavors aliat seu i abocat a una deriva autoritària i de nepotisme Rajapaksa va ser també, el 2009, el màxim…

Al mes de gener, Maithripala Sirisena va ser nomenat nou president del país, en substitució de Mahinda Rajapaksa, cada vegada més percebut com un líder autoritari, nepotista i preocupat només per adreçar-se a la majoria singalesa, i encara així, incapaç de satisfer les seves demandes Sirisena, un veterà polític amb el càrrec de ministre de Sanitat al Govern de Rajapaksa, va veure així recompensada la seva arriscada maniobra de sortir del Govern i unir-se a l'oposició Percebut com un polític honrat i religiós, Sirisena encarna la base rural tradicional singalesa i va marcar dues prioritats en…

L’actualitat política del país va estar marcada per la celebració de les eleccions a la cambra baixa La coalició governamental Barisan Nacional BN, encapçalada per l’Organització Nacional dels Malais Units ONMU, va tornar a guanyar les eleccions, però per primer cop a la història, la coalició opositora Pakatan Rakyat PR va obtenir més quota de vots La resposta, segons els analistes, cal buscar-la en les diferències entre el primer ministre i l’ONMU, al poder des de la independència del país l’any 1957 Per una banda, el primer ministre Najib Razak va centrar la campanya en la…

L’any 2013, l’actualitat política a Corea del Sud es va veure marcada per l’inici del mandat de Park Geun-hye, líder del partit conservador Saenuri i primera dona a ocupar aquest càrrec en la història del país Immediatament després de les eleccions presidencials de desembre del 2012, al gener, l’Assemblea Nacional va aprovar uns pressupostos que recollien clarament les prioritats de Park la millora de l’estat del benestar, la reducció del dèficit i l’avenç cap a la unificació de les dues Corees Tot i les dificultats per a formar govern, a causa de les presumptes irregularitats comeses per…

Després del 2010, marcat per les fortes tensions amb la veïna Corea del Nord, els primers mesos de l’any 2011 van ser testimoni d’un gradual apropament que va començar amb la celebració d’una trobada bilateral al febrer Aquesta trobada no va impedir que el conservador Govern de Lee Myung-bak mantingués les restriccions en matèria d’ajuts públics ni va posar fi als enfrontaments, tal com va posar de manifest l’episodi protagonitzat per un vaixell nord-coreà i un altre sud-coreà al mes d’abril La mateixa reunió va servir, en canvi, per a obrir les portes a noves reunions, com les que…

La moderació en els preus internacionals del coure i una reducció de la demanda externa van incidir sobre el valor de les exportacions i també en una lleugera reducció de les vendes a l'exterior Malgrat tot, gràcies a l'empenta interna, l'economia va seguir creixent a bon ritme i les previsions van xifrar un augment anual del PIB al voltant del 5% La demanda interior i la inversió privada van continuar creixent amb fermesa, i els sectors que van mostrar un impuls més notable van ser la construcció, el comerç, les comunicacions i el transport L'increment de la demanda interna va ser determinat…

El país va viure uns importants canvis polítics interns i un retorn a les tenses relacions amb els Estats Units, ara sota la presidència de Donald Trump Sense cap mena de dubte, la notícia més destacada de l’any va ser el relleu al capdavant de la presidència de la República El 19 d’abril, Raúl Castro va ser substituït per Miguel Díaz-Canel Es va tancar, d’aquesta manera, una llarguíssima etapa en què els germans Castro, primer Fidel i després Raúl, havien dirigit els destins del país Això no obstant, no es tracta d’una retirada total, atès que Raúl Castro continua sent el primer secretari…