Resultats de la cerca

El gratapalles Emberiza cirlus és prou semblant a la verderola, i fins a l’hortolà, i en certa manera fa part del ventall de moixons verdosos o grogosos, com el lluer, el gafarró, etc Això no obstant, gratapalles i verderoles, que ja són emberízids, tenen unes ales prou marronoses i, en el cas dels mascles, unes màscares facials ben conspícues, especialment el gratapalles, tal com s’aprecia en aquest exemplar fotografiat al Montseny Vallès Oriental la fotografia, per contra, no mostra el bell color groc de l’abdomen Són moixons mitjanets, de 15-17 cm Joaquim Reberter Present…

El tallarol capnegre Sylvia melanocephala es deixa veure a les brolles i matolls mediterranis, enfilat a les branques i movent característicament la cua No obstant això, costa de distingir-lo, a distància, del tallarol emmascarat A la fotografia de dalt, un exemplar mascle ens mostra la posició peculiar de la cua, el marcat contrast entre els colors negre i blanc a la cara, el bru del pit i el gris del costat l’anell ocular és ben vermell en el mascle La femella té els colors no tan contrastats, i el cap més grisós que no pas negre, com es veu a la fotografia de baix, feta a la Floresta…

Vessant obac de Sa Talaiassa el punt més alt de la serra de Sant Josep, cobert per pinedes de pi blanc Ernest Costa La Talaia de Sant Josep 24, entre els principals espais naturals de les Pitiüses La màxima altitud de les Pitiüses es troba al sud de Sant Josep la Talaiassa o Talaia de Sant Josep, amb una cota de 475 m Aquest espai és a la vegada muntanyenc i costaner, ja que comprèn el litoral del cap Pelat i del cap d’Es Jueu Aquesta és una costa abrupta, alta, tret del tram de cala d’Hort, una platja oberta cap al migjorn Són especialment notables els penyals dels Cubells i el cap de l’…

Aquest jaciment se situa uns 2 km a l’W de Martorell, prop de la carretera que uneix aquesta població amb Piera les restes de plantes apareixen en argiles i limolites de color groguenc que es localitzen immediatament per sobre de les argiles blavoses i que, pel seu contingut en fauna fòssil, s’han pogut datar com a pertanyents al Languià-Serravallià Aquestes plantes poblaven els voltants de zones pantanoses costaneres i les vores dels cursos d’aigua i formaven boscos, fins allà on els ho permetia la humitat El percentatge de restes de petits folíols que pertanyen a lleguminoses arbòries i…

Els vessants més secs del Turbó són coberts, en alguns sectors de la part baixa, per carrascars amb boix Oriol Alamany El massís de Turbó 23, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Turbó 2492 m és un imponent massís prepirinenc que és situat a la Ribagorça, entre les valls de l’Éssera i de l’Isàvena Té una orientació N-S i és compost per calcàries cretàcies que li donen una coloració molt clara La seva espectacularitat el fa ser molt vistent des de les terres veïnes, especialment pel costat meridional Així mateix, altres muntanyes immediates, com el Baciero,…

La majoria són pròpies dels països intertropicals algunes, però, atenyen la regió mediterrània i l’Europa mitjana Presenten fulles grans, simples o compostes, amb pecíol ben desenrotllat i de base amb beina membranosa Les flors, molt nombroses, acostumen a aplegar-se en inflorescència en espàdix, sovint embolcallades per una espata de colors vistents Algunes inflorescències exhalen una olor pudent que atrau les mosques de la carronya, les quals faciliten la pollinització El fruit és en baia Tenen arrels adventícies i algunes espècies són específiques gènere Anthurium algunes, verinoses…

Tiliàcies, 1 Tell de fulla petita Tilia platyphyllos a rama florida amb les bràctees en forma de cinta soldades en part amb els peduncles de la inflorescència x 0,5 b detall d’una flor seccionada longitudinalment x 3 c grup de tres carcèruls x 2 d secció transversal d’un dels fruits on es mostren les cinc costelles x 3 Eugeni Sierra Unes 400 espècies, principalment llenyoses, distribuïdes per les regions tropicals i temperades constitueixen aquesta família interessant econòmicament D’alguns dels arbres, se n’aprofita la fusta certes espècies arbustives o herbàcies donen fibres, com el jute…

Aizoàcies 1 Aizoon hispanicum a planta sencera, un xic carnosa i coberta de papilles, amb flors i fruits x 0,5 b flor seccionada que mostra el fruit ja en formació i els estams soldats en grupets per la base x 2 c grana x 10 2 branca d’herba gelada Mesembryanthemum chrystallinum , planta carnosa recoberta de papilles transparents molt conspicues x 0,5 Eugeni Sierra Malgrat que aquesta és una família amb nombroses espècies gairebé 2500, repartides en uns 140 gèneres, a les nostres terres no se n’hi fan més de cinc, i encara dues hi són allòctones La majoria dels seus representants són de l’…