Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
Santa Maria d’Ovarra (Beranui)
Art romànic
Situació Bonic emplaçament d’aquest antic cenobi, a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena ECSA - JBolòs Vista del conjunt format per les ruïnes del palau del prior —del segle XVI—, l’església monacal, la capella de Sant Pau i la moderna casa d’acolliment ECSA - JAAdell L’antic monestir benedictí de Santa Maria d’Ovarra és situat justament a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena Ovarra es troba al fons d’una impressionant clotada Mapa 32-10 213 Situació 31TCG024968 Avui el conjunt monàstic amb la basílica de…
La ciutat de Barcelona
Art gòtic
Escut de la ciutat de Barcelona procedent de la font de la plaça de Santa Maria del Mar 1402 © MNAC/MAC, núm 14 158 – JCalveras, MMérida i JSagristà La gestació de la ciutat gòtica Els tres segles designats amb l’apellatiu “gòtic”, una periodització de límits convencionals, es caracteritzen per l’extraordinària empenta del món urbà Encara que, considerat en conjunt, el fenomen més original d’aquest creixement urbà baixmedieval és l’aparició d’un gran nombre de viles que estructuren el territori, fou a les principals ciutats on millor es difongué el nou ordre gòtic La concentració del poder…
Sicília

Vista de Taormina amb l’Etna al fons (Sicília)
Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)
Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…
Crèdit mercantil (1863-1920)
L’impuls que porta en el moment de la seva fundació quedarà diluït en la crisi financera del 1866, quan els negocis immobiliaris i d’inversió en empreses ferroviàries que havia realitzat en queden fortament afectats Es parla de liquidació i Antonio López López, un dels fundadors i accionista principal, cedeix una bona part de la seva participació a canvi d’actius El banc perd momentàniament el rumb, que recuperarà amb la creació del Banc Hispano-Colonial i el retorn d’Antonio López, que converteix el Crèdit Mercantil en un banc del seu grup Després de la Febre d’Or el Crèdit procedí a una…
Partit Republicà Democràtic Federal
Partit polític
Partit constituït a Espanya amb posterioritat a la Revolució de Setembre de 1868.
Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es…
Del sentimentalisme regionalista a la proposta nacional
El catalanisme com a moviment polític tingué una considerable presència activa durant les primeres dècades del segle XX Des de l’òptica catalana, va representar una força reivindicativa que des dels seus inicis es proposava corregir l’accentuat centralisme i la inèrcia del règim caciquil Des de l’òptica espanyola, era vist com un problema que inspirà malfiança als governs perquè entrebancava l’articulació i la consolidació del model d’estat que, des de la Restauració borbònica, pretenien imposar Catalanitat i catalanisme És indefugible, històricament, la constatació de l’existència d’un…
El creixement de la indústria: miracle o miratge?
Fàbrica decorada per E Arranz i Bravo i RL Bartolozzi, Parets del Vallès, 1971-72 RM Entre l’estabilització endegada el 1959 i l’esclat de la primera crisi del petroli al principi dels anys setanta, l’economia dels Països Catalans va créixer més ràpid i de manera més sostinguda del que mai no ho havia fet Durant el període 1960-73 la taxa de creixement del producte interior brut PIB se situà al voltant del 8,2% anual Aquest ritme d’expansió comportà que, en els menys de tres lustres que seguiren el 1960, el valor real de l’activitat econòmica dels Països Catalans es tripliqués Si el ritme de…
Consolidació i diferenciació de l’Església
Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de preponderància benedictina…
El vell i el nou de la política
Conservadors i liberals dels Països Catalans, enquadrats en els partits monàrquics, van ser puntals fidels de l’entramat polític de la Restauració mentre van tenir uns caps de partit amb autoritat suficient per a neutralitzar les discrepàncies i els personalismes Però a partir de la mort d’Antonio Cánovas del Castillo 1897 i de Práxedes Mateo Sagasta 1903, i sobretot amb la desaparició dels vells capitostos provincials de la seva generació, les forces dinàstiques es fraccionaren en tendències que no reconeixien cap direcció única Nouvinguts a la vida política o antics companys de partit…