Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de llevant, amb la capçalera F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella es dreça darrere l’edifici anomenat Era Baronia, situat a l’extrem septentrional de la població, a l’indret on actualment hi ha el càmping de Lés Mapa 148M781 Situació 31TCH133428 Situats a la població de Lés, cal dirigir-se al nucli antic, que és presidit per l’església parroquial Un cop arribats en aquest punt, hom pot veure el camí, degudament senyalitzat, que mena al càmping, darrere el qual s’alça la capella Església Es tracta d’una…

Al centre s’estén la plana alluvial del Tec, molt més extensa a l’esquerra del riu Les zones muntanyoses són boscades La superfície agrícola és de 498 ha, amb predomini total de la vinya 420 ha, 355 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior segueixen 37 ha d’arbres fruiters 20 de cirerers, 11 de presseguers i 5 d’albercoquers, 3 ha d’hortalisses, 2 de cereals i 5 ha de prats i farratge La indústria és representada per 4 fàbriques de suro malgrat que, des de la fi dels anys seixanta, l’explotació de les suredes ha pràcticament cessat, i per una empresa d’extracció de…

Fundat el 1905 amb l’objectiu d’estudiar la comarca del Bages El primer president fou Josep Esteve L’interès científic i arqueològic inicial derivà amb el pas dels anys a un interès excursionista El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages El 1924 es fundà la secció d’esports de muntanya El 1925 es fusionà, sota la presidència de Josep Arola, amb el Centre de Cultura de Manresa, el Grup Avenç de l’Excursionisme, el Grup Montcau i el Grup Montserrat La secció d’escalada fou molt activa, amb ascensions a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Pedraforca …

L’estany de Cal Rave, un dels darrers testimonis del primitiu caràcter marjalenc del delta de la Tordera Jordi Camprodon El delta de la Tordera 26, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià De forma triangular i lleugerament asimètrica, el delta de la Tordera és emmarcat per les poblacions costaneres de Blanes i Malgrat L’àrea ha sofert la pèrdua gairebé total del primitiu caràcter marjalenc, i actualment els terrenys del delta són ocupats majoritàriament per conreus d’hortalisses A la banda esquerra, davant la platja de s’Abanell, s’estén una franja de pineda, ara…

Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha dedicades a arbres fruiters…

Situació Construcció medieval que, per la seva estructura i situació, pogué servir també de torre de guaita ECSA - J Bolòs Es troba a la riba dreta de la Noguera de Vallferrera, davant del poble d’Alins, a la part baixa d’un vessant abrupte Mapa 34-9182 Situació 31TCH616123 Si seguim la carretera, passat el centre del poble d’Alins, a mà esquerra surt un camí que passa un pont i mena a un càmping Cal deixar l’auto i seguir a peu per un camí que travessa uns prats mig entollats, fins a arribar a sota de la torre Hem de passar un rec i enfilar-nos-hi per un caminet embardissat…

Situació Sector de migdia d’aquest petit santuari, actualment en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font Aquest santuari, ara en ruïnes, es troba a la serra de Casternui que tanca per la dreta l’entrada a la vall de la Valira de Castanesa És a 1 080 m d’altitud, en un replà que domina el vell nucli de Casterner de Noals Mapa 32-10 213 Situació 31TCH103013 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que porta actualment a Casterner, és a dir, des del km 131 de la N-230 s’agafa primer la C-144 que va a Castillo de Sos i poc després la carretera de Bonansa A menys d’un parell de quilòmetres, a la…

Situació Petita església, avui dins una finca particular, que presenta a l’absis una decoració de lesenes i arcuacions cegues ECSA - A Roura L’antiga església de Sant Martí és uns 500 m al nord de la vila de Prada, molt propera a la riba dreta de la Tet, tocant a un càmping i dins una propietat privada Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 23” N - Long 2° 25’ 15” E La finca on és situada l’església romànica de Sant Martí és al peu de la carretera N-116, que un cop deixant Prada es dirigeix vers Marquixanes El temple és envoltat d’un jardí amb xiprers, que li donen un aire atraient…

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…

El plural dels mots acabats en -ig , -sc , -st i -xt Fem amb -s els noms i adjectius acabats en -ig , tot i que admetem la variant -os per a les obres literàries i els llibres de text bombardeigs / bombardejos, lleigs / lletjos Però khmers rojos Optem pel plural amb la terminació -os en els noms i adjectius acabats en -sc , -st i -xt cascos, manifestos, contextos bascos, justos, mixtos El plural de noms propis, manlleus i noms compostos Evitem la flexió del plural en noms propis Podem adaptar-los a noms comuns, en minúscula inicial, si no són topònims dos exemplars de la Bíblia…