Situació
Construcció medieval que, per la seva estructura i situació, pogué servir també de torre de guaita.
ECSA - J. Bolòs
Es troba a la riba dreta de la Noguera de Vallferrera, davant del poble d’Alins, a la part baixa d’un vessant abrupte.
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH616123.
Si seguim la carretera, passat el centre del poble d’Alins, a mà esquerra surt un camí que passa un pont i mena a un càmping. Cal deixar l’auto i seguir a peu per un camí que travessa uns prats mig entollats, fins a arribar a sota de la torre. Hem de passar un rec i enfilar-nos-hi per un caminet embardissat.
Colomar
Es tracta d’una construcció de planta quasi quadrada, ja que fa 2,90 per 2,95 m a l’interior. Els seus murs només tenen un gruix de 70 cm. Hom observa, en tres nivells diferents, els permòdols de pedra que suporten tres sostres, sota la coberta. A peu pla, hi ha una porta oberta a la façana oest, amb una amplada de 105 cm. Al primer pis, a la façana sud, que dona a la vall, hi ha una obertura, coberta amb lloses planes. A més, s’hi obren diverses espitlleres i finestres. La torre té una alçada total que oscil·la entre els 6 i els 7 m. La teulada cau de nord a sud. A una distància de la coberta que oscil·la entre 0,5 i 1 m, a tot el voltant, veiem, a la cara exterior, una sèrie de lloses clavades horitzontalment. A la cara interior, en els dos darrers metres superiors hi ha, en cadascuna de les vuit filades, de sis a set cel·les per a coloms.
Planta i secció d’aquest colomar.
J. Bolòs
Aquest edifici ha estat utilitzat com a colomar i, segurament, ja de bon principi la seva funció primordial era aquesta, tot i que, com ocorre en aquest tipus de construccions, si convenia en algun moment determinat podia fer també de torre de guàrdia, sobretot a causa de la seva situació i la mena de construcció que eren. Podem relacionar aquest colomar amb d’altres situats en el mateix vescomtat de Castellbò (i dins l’actual comarca de l’Alt Urgell, estudiats per A. Villaró en el volum VI de la present obra, dedicat a aquesta comarca). També podem assenyalar algun paral·lelisme lògic entre aquest colomar i el de Cal Pigot (vegeu el vol. XIX de la present obra, pàgs. 107-108) pel que fa, per exemple, a l’existència de les lloses que sobresurten a la part alta, per tal que hi posin els coloms.
La datació d’aquests edificis acostuma a ésser problemàtica. Tanmateix, en concret, aquest colomar difícilment es pot datar abans del segle XIII.