Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
El que cal saber de la miocardiopatia dilatada
Patologia humana
La miocardiopatia dilatada és una alteració anatòmica i funcional del múscul cardíac, caracteritzada per un augment del diàmetre de les cavitats ventriculars i una disminució de la capacitat de contracció del miocardi L’alteració anatòmica del miocardi consisteix en la proliferació de fibres de collagen o fibrosi Actualment, se’n desconeixen les causes, bé que es considera que pot ésser provocada o afavorida per diverses circumstàncies com infeccions víriques, consum excessiu de begudes alcohòliques durant alguns anys, malalties autoimmunes, hipertensió arterial, diabetis i tabaquisme Els…
El que cal saber de la hipertensió arterial pulmonar
Patologia humana
La hipertensió arterial pulmonar és un trastorn que es caracteritza per l’augment de la pressió de les artèries pulmonars, és a dir, les artèries que menen la sang des del ventrícle dret fins als pulmons En la majoria dels casos, el trastorn es planteja a conseqüència d’alguna malaltia cardíaca —valvulopaties, miocardiopaties, pericarditis o cardiopaties congènites—o d’alguna malaltia pulmonar com ara asma i bronquitis crònica, emfísema o embòlia pulmonar En d’altres casos, les causes són desconegudes Els símptomes més habituals són respiració dificultosa i sensació de manca d’aire, mareig,…
beri-beri
Patologia humana
Avitaminosi B1.
Malaltia endèmica de l’Índia, la Xina, Indonèsia, el Japó i les Filipines, pròpia de les poblacions que s’alimenten gairebé exclusivament d’arròs blanc, o sigui d’arròs privat de la pellofa i de la testa a la testa hi ha el complex vitamínic B L’observació de les formes pures i greus de beri-beri és excepcional La forma lleu o frustrada es caracteritza per astènia, anorèxia i trastorns nerviosos sensitivomotors insensibilitat de la pell dels peus i de les cames, dificultat per a la deambulació, etc la forma atròfica segueix el seu curs amb trastorns digestius, amagriment per reducció del…
reanimació cardiopulmonar
Medicina
Maniobres destinades a la recuperació de la funció cardíaca.
Les maniobres bàsiques tenen l’objectiu de mantenir permeable la via aèria —cosa que hom aconsegueix ventilant artificialment el malalt per exemple, mitjançant el boca a boca— i una pressió sanguínia mínima —mitjançant compressió de la caixa toràcica— per tal que la perfusió cerebral sigui suficient Altres maniobres més sofisticades requereixen l’administració de medicaments i l’ús d’aparells, i només poden ésser efectuades a l’hospital per part de personal especialitzat
asfígmia
Patologia humana
Desaparició del pols, sense interrupció de la contracció cardíaca.
Helen Brooke Taussig
Metgessa nord-americana.
És coneguda pels seus treballs de cirurgia cardíaca Amb Blalock, ideà un mètode de tractament de la tetralogia de Fallot, conegut com a operació de Blalock-Taussig
nictúria
Patologia humana
Excreció urinària de predomini nocturn.
És un dels signes de la insuficiència cardíaca congestiva i de la insuficiència renal crònica, i es relaciona amb una millor circulació renal i general durant el repòs
miocardiopatia hipertròfica
Patologia humana
Alteració congènita, sovint heretada, caracteritzada per una notable hipertròfia de les parets del ventricle esquerre, especialment de l’envà, sense dilatació de la cavitat, que condiciona un obstacle a la sortida de la sang des del ventricle a l’aorta.
Els símptomes principals són dispnea, angina de pit, síncope i insuficiència cardíaca esquerra a més, és una de les causes de mort sobtada És anomenada també estenosi subaòrtica hipertròfica
insuficiència coronària
Patologia humana
Reducció del flux sanguini de les artèries coronàries que provoca isquèmia en el miocardi.
Sol ésser provocada per ateromatosi i és la causa de malalties cardíaques agudes i cròniques com l’angina de pit, l’infart de miocardi i alguns casos d’insuficiència cardíaca
Lluís Trias de Bes i Giró
Cardiòleg.
Fill de Joan de Déu Trias i Giró En acabar els estudis de medicina 1917, ingressà en el Laboratori d’Orientació i Selecció Professional, i més tard a l’Institut Municipal d’Higiene Amplià estudis a París amb CLaubry El 1925 fundà la revista Ars Medica , a Barcelona Dirigí l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona 1939-61, i des del 1958 fou president del Collegi de Metges de la ciutat També presidí 1959-63 la Sociedad Española de Cardiología, i creà el servei de cardiologia i cirurgia cardíaca de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Publicà diversos treballs sobre endocarditis agudes i…