Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Vicent Ferrer
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de…
,
Bibliografia general referent al romànic del Ripollès
Art romànic
“Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, Vic 1912-1928 “Revista de Girona”, núm 1978 dedicat al millenari de la basílica de Santa Maria de Ripoll 977-1977 Amb interessants articles d’historia i d’art de Coll i Alentorn, Mundó, Barral, Vernet, Pladevall i d’altres Àlbum meravella , Barcelona 1929-1936 El Ripollès Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya , Departament de cultura - Generalitat de Catalunya, Barcelona 1985 Els castells catalans , vol V, Barcelona 1976 Estudis sòcio-pastorals , Bisbat de Vic - Ed Montblanc, Granollers 1969 Geografia de Catalunya , dirigida per Lluís…
literatura valenciana
Literatura catalana
Literatura escrita al País Valencià en català literari o dialectal.
La literatura valenciana començà, de fet, a partir de la conquesta del regne de València en 1232-45 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el qual el repoblà, en bona part, de catalans Des d’aleshores el País Valencià forma part de l’àmbit català, tot i que ja des del segle XV algú parlà de llengua valenciana contraposant-la a catalana Però fins al segle XVI, i fins i tot el XVII, no resulta sempre fàcil de distingir, a partir de la llengua, l’origen valencià d’un escriptor o d’una obra A més, almenys fins a la fi del segle XVI, molts dels llibres en català impresos a Barcelona, a València o a…
Sant Vicenç de Castellet
Sant Vicenç de Castellet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, poc després de la confluència d’aquest amb el Cardener fins poc abans del congost de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…
Bibliografia
1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…
Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona
Historiografia catalana
Arxiu que custodia la documentació produïda o rebuda per la mateixa seu i els seus serveis, pel capítol de canonges que se n’ocupen, per les fundacions que han tingut o tenen encarregades i per arxius ingressats per donació o en dipòsit.
És situat al primer pis de la catedral, en unes estances inaugurades l’any 1969 i en altres d’agençades el 1538 i una altra a mitjan s XV Durant la nova etapa —trenta-quatre anys—, impulsada i regida pel Dr Àngel Fàbrega en 1965-96, que suposà una reorientació total, s’hi han atès més de 30000 estades d’investigadors i s’han servit més de 150000 peces documentals A l’inici del s XIX J Villanueva utilitzà el resultat d’una investigació sobre el conjunt dels fons cartes 118 i 124 del seu famós Viage literario a las iglesias de España , vol XIX i XX, Madrid 1851 Emparen també molt material de l’…
Gener 2009
Dijous 1 L'Iraq assumeix el control de Bagdad Els Estats Units cedeixen a l'exèrcit iraquià el control de la Zona Verda de Bagdad, el sector més fortificat del país i símbol de l'ocupació nord-americana Per al Govern iraquià, aquest és un dia clau per al restabliment de la seva sobirania La retirada de les tropes nord-americanes de la zona es produirà gradualment, durant un període de tres anys Txèquia assumeix la presidència de la Unió Europea La República Txeca assumeix la presidència semestral de la Unió Europea © eu2009cz El Govern de Praga assumeix per primera vegada la presidència…
Jeroni Pujades
Cronologia
Història del dret
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, jurista i dietarista.
Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni Pujades entrar…
, ,
Bibliografia general N-Z
Art gòtic
Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…
cant gregorià
Música
Repertori de cants litúrgics utilitzats per l’Església cristiana d’Occident des de l’Edat Mitjana.
Les seves melodies, exclusivament vocals, són escrites a una sola veu sobre textos llatins Pren el seu nom de Gregori I, papa entre els anys 590 i 604, a qui la tradició iniciada per Joan el Diaca segle IX n’atribuí la composició Tot i que aquesta atribució és poc fiable, la iconografia cristiana acostuma a representar Gregori I recollint les melodies directament de l’Esperit Sant, que, en forma de colom, les hi dicta a l’orella Aquesta llegenda gaudí d’un gran predicament durant l’època medieval Si bé el paper de Gregori en la composició del repertori musical és dubtós, sí que és cert que…