Resultats de la cerca

Al segle XIX hi fou construït el pont del Ganxo

L’escala de remuneració era molt àmplia en una obra i variava d’un ofici a l’altre, d’una activitat o d’una obra a l’altra Els treballadors rebien, en general, la paga el dissabte, per setmana vençuda En els períodes de poca activitat podia passar que els procuradors paguessin cada deu o quinze dies La unitat de base era la jornada, amb la mitja jornada com a submúltiple Només es comptaven les jornades completes, fins i tot en cas de força major Així, un treballador podia veure com se li treia un sou del salari si la pluja l’havia obligat a interrompre la feina En canvi, el…

L’antiga església parroquial de Santa Maria de Montornès, avui convertida en santuari o ermita amb el nom de la Mare de Déu de Montornès, s’aixeca en un turó proper al poble de la Pobla de Montornès, just al costat dels vestigis del castell El lloc és esmentat l’any 1066 en una donació per la qual el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis donaren als esposos Ramon Transunyer i Rotlenda i a llur descendència el puig anomenat Puigperdiguers, amb l’obligació entre d’altres coses, de bastir-hi una fortalesa Cal tenir en compte que l’indret de Puigperdiguers fou anomenat…

La història de la parròquia de Sant Quirze de Besora va molt lligada, en el seus primers temps, amb la de la parròquia de Santa Maria, juntament amb la qual formava un sol terme sota un mateix senyor, civil i eclesiàstic, i els seus feligresos formaven una sola assemblea o universitat fins al punt de semblar una mateixa església amb dos titulars El primer document en què apareixen esmentades les dues esglésies és en la donació que l’any 885 feu Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses, de les esglésies situades “ in castro Bisora, ecclesie Sancte Maria Virginis … et ecclesia…

Fou vigent a Andorra fins el 1993, on, segons una clàusula del pariatge del 1278, hom el pagava en anys alterns a cadascun dels dos coprínceps El seu darrer import fou de 450 pessetes, els anys parells, al bisbe d’Urgell i de 960 francs, els anys senars, al copríncep francès La seva recaptació tenia lloc en el consell ordinari dit de setmana santa, on es nomenava també la comissió que l’aniria a portar, a la Seu d’Urgell o a París, formada pels dos síndics, el secretari del consell general i dos consellers majors

El culte i devoció al Roser fins a la fi del s XVI és limitat als convents dominicans i a llur àmbit d’acció Al llarg dels s XIV i XV hi ha indicis d’aquesta devoció en les mencions de saltiris nom popular del rosari i paternòsters rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres L’avançada devocional del Roser i de l’erecció de les confraries i l’existència d’un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la batalla de Lepant la festa del 7 d’octubre, hom cregué que fou per la…

Situació Una vista de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons Hom hi pot veure la volta de canó apuntada amb que és coberta la nau F Tur El poblet de la Vajol es troba en un replà enlairat, a 546 m d’altitud, al Pirineu empordanès, prop dels colls de Lli i de la Manrella L’església és al bell mig del petit nucli agrupat de la població Mapa 219M781 Situació 31TDG837948 Des de la vila d’Agullana, una carretera de 6 km porta fins a la Vajol La clau és guardada en una casa del poble JBH Història Les primeres notícies que hi ha del lloc i l’església de la Vajol són molt tardanes, del…

Les notícies d’aquest banc són molt fragmentàries L’autor només ha disposat dels documents publicats pel Butlletí Oficial de la Província de Tarragona , d’algunes referències de premsa barcelonina i d’algunes de contingudes al “Diario de Tarragona” Resten per aclarir moltes coses del que va ser el tercer banc d’emissió de Catalunya Nota de l’autor El banc d’emissió 1864-1874 Un Decret de 25 de juny de 1864 autoritzava la creació del Banc de Tarragona La concessió es feia a favor de cinc persones, dues de les quals passaran a la Junta de Govern Les altres tres eren Joaquim Rius i…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, completament llis F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Martí de Montclar es troba dins el petit nucli de població distribuït entorn d’una plaça, el qual s’aixeca al llom d’una serra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 97,6 — y 52,8 31 TCG 976528 Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga En arribar a Puig-reig, cal agafar una carretera, a mà esquerra, que porta a Casserres i a l’Espunyola Entre els quilòmetres 4…

Situació Una vista de l’indret on es troba situada, dalt un puig, l’església R Viladés Situada una mica més fonda que l’església de Gisclareny, vers llevant, dalt un puig, enmig de la vall de Gisclareny, davant per davant del Pedraforca i entre les serralades d’Ensija i Cadí Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 02,5 — y 78,1 31 TDG 025781 A Bagà cal agafar la carretera que va a Gisclareny Quan s’és a les envistes de Gisclareny, s’ha de prendre la carretera que es troba a mà esquerra i ben bé a…