Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
La Fura dels Baus

Espectacle multitudinari a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona per celebrar el Cap d'Any, a càrrec de la Fura dels Baus (2014)
© Barcelona.cat
Teatre
Grup teatral fundat a Barcelona el 1979.
Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…
Les expressions constructives
L’arquitectura catalana de la baixa edat mitjana segles XIII-XV configura una de les etapes constructives més genuïnes, personals i importants de tota la història dels Països Catalans Creix parallelament a la creació d’una progressiva consciència nacional i, al seu torn, és l’oferta arquitectònica més estesa i acceptada entre els nous regnes creats, sobretot el de Mallorca i el de València Difícilment es produirà un altre moment històric de tanta amplitud geogràfica, amb signe català, amplitud que d’altra banda és consensuada per una adhesió, coherència i militància social…
La vila de Montblanc
Art gòtic
L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…
text i música
Música
La relació entre text literari i creació musical ha generat nombroses formes i manifestacions artístiques, especialment en l’àmbit del cant, que reuneix tots dos elements de forma inseparable.
A diferència de la tradició culta de compondre la música sobre un text previ, en la cançó tradicional, el text i la seva melodia poden haver-se originat simultàniament o configurat amb influències recíproques així, mentre que la música s’estructura en frases melòdiques que es corresponen amb els períodes o amb els ritmes poètics del text, aquest pot incloure elements fonètics o textuals que només es justifiquin per la necessitat de reomplir determinats períodes musicals és el cas de certes onomatopeies i síllabes de suport emprades en polifonies populars de l’àmbit mediterrani,…
la Diagonal
Avinguda que travessa Barcelona de llevant a ponent.
Pel seu caràcter atípic dins la configuració reticular de l' Eixample i de la seva significació urbana, la Diagonal, gran via que talla en biaix la ciutat, mereix una atenció especial Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample Conserva el nom que Cerdà li donà oficialment, però, ha dut successivament els noms d’avinguda d’Argüelles, d’Alfons XII, del 14 d’Abril, del Generalíssim Franco i, després del franquisme, Avinguda Diagonal L’extrem de ponent, a partir de la plaça de Francesc Macià anomenada des del 1939 fins al 1980 de Calvo Sotelo fins al límit del terme municipal, és…
breviari
Cristianisme
Llibre litúrgic de l’Església catòlica llatina, que conté els texts de l’ofici diví o litúrgia de les hores.
Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana fou constant, car així hom…
Vila fortificada d'Hostalric
Art romànic
Situació Vila que s’estén allargassada entre l’antic caminal de França i l’espadat de la Tordera TAVISA Aquesta vila és situada al pendent d’un massís basàltic coronat per un turó on és emplaçat el castell vell Tot plegat formava part d’un mateix sistema defensiu que li permetia dominar pel cantó de migjorn la Tordera, i pel cantó de tramuntana, l’antiga via romana convertida durant l’edat mitjana en el camí ral o la via de comunicació més directa entre Barcelona i Perpinyà Mapa 365M781 Situació 31TDG701223 ACC Història Pel nom del lloc i la seva situació sembla evident que Hostalric era als…
El Palau Episcopal (Girona)
Art romànic
Situació Edifici refet en època gòtica tardana, però que conserva una galeria romànica en el sector esquerre on es troba també l’antiga capella de Sant Salvador E Casas El conjunt del Palau Episcopal de Girona o Sant Salvador és situat al costat sud de la catedral, i recentment ha estat rehabilitat com a museu d’art Mapa L39-13334 Situació 31TDG857487 JAA Història A la fi del segle X ja hi havia prop de la seu una amplam domum utilitzada com a residència, primer pel comte i després pel bisbe Una escriptura de l’any 994 ens parla del comte Borrell, qui s’havia reservat el palau com a…
Castell de Rialb
Art romànic
Situació Murs força malmesos de l’angle nord-est d’aquest castell, originàriament de planta rectangular, que es dreça sobre la vila de Rialb ECSA - J Bolòs Fortificació situada a la part alta del poble de Rialb Des del turó on es bastí aquest castell es domina el riberal de la vall de la Noguera Pallaresa i una part de la vall lateral d’Àssua Mapa 33-10214 Situació 31TCH466012 Si seguim la carretera, venint de Sort, havent deixat la població de Rialb, surt a mà esquerra una pista que passa pel costat d’una fàbrica de fusta i que porta molt a prop de l’edifici JBM-JJBR Història Entre els béns…
Tendències de la programació televisiva
Des del començament dels anys vuitanta, la programació dels diferents canals televisius públics i privats ha anat perdent qualitat I amb tota seguretat continuarà la davallada cap a l’empobriment total dels continguts i també seguirà la proliferació dels programes anomenats “tele porqueria” Fins i tot, és molt probable que la programació del futur arribi a dividir la societat en dos grups l’un amb possibilitats d’accedir a una programació de pagament de caràcter mínimament divulgatiu, crític i cultural, i l’altre sense possibilitats d’accedir-hi, que es refugiarà, en el seu oci, en una…