Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
riola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 15 a 100 cm d’alçària, de tiges alades, de fulles radicals lirades o pinnatífides, i fulles caulinars lanceolades i decurrents, de capítols amb flors grogues i amb bràctees fortament espinoses, i de fruits en aqueni ciliat a l’àpex.
Es fa en terrenys incultes i en vores de camins, a la regió mediterrània
carlet

Carlets
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret carnós i massís, primer convex, després estès o deprimit, viscós, de color de carn o púrpura, més clar al marge, de 8 a 20 cm de diàmetre, làmines blanques gairebé gens decurrents, cama blanca robusta de base un poc afuada, compacta.
Viu als boscs de roures, alzines i faigs És un comestible apreciat
terrandòs

Terandòs
Toffel (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 10 a 20 cm d’ample, de color blanc o una mica embrunit, tomentós, en forma d’embut i amb el marge enrotllat, de cama curta, de làmines espaiades i decurrents, de carn blanca i ferma, i de llet blanca i acre.
Es fa sobretot en boscs caducifolis No és mengívol pel seu gust fort i picant
Les coprinàcies: bolets de tinta i afins
Els bolets de tinta s’anomenen així perquè llurs làmines es converteixen en un líquid negre, carregat d’espores, que s’havia emprat com a tinta El més conegut, el bolet de tinta pelut 1 Coprinus comatus , és un excellent comestible quan és jove El dibuix en presenta dues etapes diferents de creixement 1a, 1b en l’exemplar jove 1a , les làmines comencen a madurar per la part baixa 1a’ en secció després 1b el peu s’estira i les làmines es converteixen en tinta El bolet de tinta tòxic o pixacà 2 C atramentarius presenta un barret plisat i amb marge lobulat 2’ secció sagital resulta…
Els agàrics
Aquest grup comprèn fongs carnosos, normalment putrescibles, característics pel seu barret, anomenat pileu , pel peu, anomenat estípit , i per l’himenòfor en forma de làmines les boletàcies però, el tenen en forma de capa de tubs porat , que es pot arrencar fàcilment de la carn Molts agàrics són sapròfits, i pràcticament la resta són micorizògens La majoria dels bolets comestibles són basidiocarps d’agàric Ultra l’aplicació alimentària d’un grup bastant gran d’espècies, cal no oblidar la importància forestal de totes les que estableixen micorizes amb la majoria dels arbres dels boscos, i en…
pinetell bord
Pinetells bords
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet ataronjat o rogenc, de la família de les russulàcies, de barret convex o deprimit, sec, concèntricament viat; de làmines denses, una mica decurrents, de color de crema; de carn compacta i blanca, que s’engrogueix en contacte amb l’aire, i de llet molt picant i de color blanc, que vira de seguida a groc viu.
Es fa principalment en alzinars, sobre sòls àcids
Les teleforàcies
Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment bastant tova, i…
Les escrofulariàcies
Escrofulariàcies 1 Matacabrit Chaenorhinum minus aspecte de la planta x 0,5 2 Euphrasia stricta aspecte de la planta x 0,5 3 Veronica persica aspecte de la planta x 0,5 4 Conillets Antirrhinum majus a detall de la flor amb la corolla personada x 1 b fruit capsular amb dehiscència poricida x 2 5 Múria Verbascum sinuatum a detall de la flor pentàmera, gairebé actinomorfa x 1 b flor seccionada longitudinalment x 1 6 Violeta de pastor Linaria supina a flor de corolla personada amb un llarg esperó x 2 b fruit capsular obert x 2 1 Didalera de sant Jeroni Digitalis lutea a aspecte de la flor x…
Les cortinariàcies
Es tracta d’una família molt extensa, que agrupa la major part de les agaricals amb esporada de color ferruginós, bru argila, ocre viu o bru ocre, que tenen en comú amb el gènere tipus, Cortinarius , el fet de presentar un vel parcial el que protegeix les làmines semblant a una teranyina, que s’anomena cortina i que, en alguns casos, tan sols és apreciable en els primers moments del desenvolupament Altres característiques comunes són les espores amb paret complexa, sovint ornamentades, binucleades i generalment sense porus germinatiu, les làmines típicament adnades i amb trama regular…
Les hipnobrials
És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic Molses de l’ordre de les hipnobrials, II 1 Brachytecium rutabulum a aspecte general del gametòfit x 2 b detall d’un fillidi x 15 2 B velutinum a detall d’un fillidi x 20 3 Scleropodium touretii a aspecte general del gametòfit x 20 b detall d’un fillidi x 50 4…