Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Sant Sebastià de Montmajor (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Vista de llevant amb la capçalera plana i decorada d’arcuacions i dues petites absidioles al transsepte J M Masagué Vista del costat de migdia amb el petit campanar sobre el creuer i una petita absidiola a l’extrem del braç sud d’aquest J M Masagué Església que presideix una petita parròquia rural que s’estén per l’extrem sud-est de la vall de Gallifa i els vessants nord-oest de la muntanya del Farell, dita inicialment de Montmajor Mapa L36-15392 Situació 31TDG267129 La carretera que hi porta travessa aquesta muntanya pel cim del Farell, ara ocupat per una moderna urbanització, i…
Santa Maria de Tamarit (Tarragona)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, ara dintre el clos del castell de Tamarit, bellament situada sobre un penyal arran de mar ECSA - I Companys L’església de Santa Maria és situada dins el clos del castell de Tamarit Mapa 34-18473 Situació 31TCF625546 Per anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MMFG Història El temple de Santa Maria de Tamarit, que fou una de les esglésies parroquials més antigues de l’àrea del Baix Gaià, és esmentada per primera vegada en la butlla de confirmació de béns que el papa Anastasi IV atorgà el 25 de març de 1154 a l’…
Els gastròtrics
Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals el nom del…
Santa Maria de Vilamòs
Art romànic
Situació L’església, que és la parroquial de Vilamòs, destaca dins la població, que s’estén en un relleix sorgit dels vessants meridionals del tuc d’Uishèra, 2336 m d’altitud, sobre la riba esquerra de la Garona Mapa 148M781 Situació 31TCH140355 L’accés a Vilamòs es fa a través d’una carretera estreta i costeruda que sorgeix del cantó dret de la N-230, prop d’Eth Pònt d’Arròs FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de l’església, un edifici molt modificat al llarg dels anys, el qual ha sofert la supressió de l’absis original A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Vilamòs és una…
Castell i vilatge de Salinoves (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Mur meridional del castell, un dels pocs testimonis que resten de la fortalesa alt-medieval ECSA - V Roca El castell i el vilatge de Salinoves, juntament amb l’església de Santa Maria del castell de Salinoves, són al cim d’un serrat, damunt del torrent de Maçaners, una de les valls laterals per la banda occidental de la conca del Rialb A l’extrem sud-est del serrat es troba l’església de Santa Maria i a l’extrem nord-oest, a la part més alta, les restes del castell Entremig s’endevina l’existència de nombrosos habitatges Mapa 33-12290 Situació 31TCG459575 S’hi pot anar des del Molí…
La mort als darrers segles medievals
En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai…
Sant Vicenç de Tresserra (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Sector nord-est d’aquesta antiga església parroquial del nucli ara deshabitat de Tresserra ECSA - MÀ Font L’església de Sant Vicenç es troba una mica aïllada de les poques cases que configuren el poble deshabitat de Tresserra, a la ribera esquerra del barranc del mateix nom Mapa 32-11 251 Situació 31TCG062805 Es pot arribar a Tresserra des del poble abandonat de Claravalls, tot continuant la pista durant un parell de quilòmetres A l’esquerra i amagats per una plantació de pins es troben el poble i l’església de Tresserra MAF Història No s’ha trobat cap notícia d’època romànica…
Les acarosporàcies
Amb els seus apotecis sovint criptolecanorins i els seus ascs amb nombrosíssimes espores, les Acarospora són un gènere molt divers, bastant nitròfil, ben representat a la regió mediterrània, si bé l’espècie de la fotografia, A oxytona , és d’alta muntanya, on forma, a les superfícies extraplomades, grans taques de color groc viu Observeu els lòbuls i els apotecis de disc obert i amb marge ben visible, típics de l’espècie Volkmar Wirth Aquesta família comprèn líquens crustacis, gairebé tots saxícoles, que presenten els apotecis lecanorins o lecideïns, sovint una mica enfonsats al tallus, amb…
Les algues
Consideracions generals sobre els eucariotes Comparat amb el grup dels procariotes els organismes més antics, els eucariotes són d’aparició més recent Els eucariotes són, des d’abans del començament del Paleozoic, el grup de sers vius que domina la biosfera La seva organització cellular més complexa, amb nucli i orgànuls cellulars, i la possibilitat de tenir, almenys durant una part de llur cicle vital, cèllules diploides és a dir, amb nucli que conté dos jocs complets de cromosomes, i això vol dir, la informació genètica pràcticament duplicada, els ha portat a obtenir un notable èxit…
Les parmeliàcies
Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…