Resultats de la cerca

Pel que fa a l’arqueologia funerària, el que es conserva o allò de què es té notícia a les comarques occidentals de Catalunya reflecteix sens dubte la realitat del que hi devia haver al seu moment Prescindint de la ciutat de Lleida, l’únic jaciment de la cronologia que ens ocupa investigat científicament és el del Bovalar, a Seròs Segrià, del qual són ben coneguts la basílica paleocristiana i les troballes de mobles litúrgics, com també el poblat annex, que s’estudien en un altre lloc El conjunt, datat entre el segle IV i el començament del segle VIII, també tenia un notable conjunt d’…

Al segle XIX, molts pobles de la zona de la taigà, com els mansis, els khantis, els selkups, els evenkis, els nanais, els negidals, els iacuts i diverses tribus d’indis nord-americans, com els crees, els algonquins o els atapascans, encara construïen les seves canoes amb escorça de bedoll Actualment, a Sibèria ja no queden pràcticament mestres que dominin aquest art de construcció, i no cal dir al Canadà Avui dia, fins i tot és difícil de trobar-ne alguna als museus Les canoes d’escorça de bedoll eren molt lleugeres i sòlides Resultaven resistents a l’aigua i fàcils de governar, i en cas d’…

Invertebrats fòssils Espècimen de Dickinsonia , un enigmàtic però icònic component de la fauna precambriana de l’Ediacarià exhibit al Museu de Paleontologia de Munic Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els organismes de cos tou de la fauna de l’Ediacarià Precambrià superior han estat interpretats variablement com a formes marines ancestrals dels animals, líquens terrestres, o bé colònies microbianes Nous fòssils trobats en calcàries marines 551-541 milions d’anys del sud de la Xina constaten que es tracta d’organismes marins Entre el material trobat hi ha una nova espècie, Wutubus annularis ,…

Territori i economia Estès de la costa de tramuntana a la de migjorn, el terme és el més gran de Menorca i també el més homogeni és una taula calcària miocènica suaument ondulada i sovint tallada per barrancs profunds Les costes són altes i rectilínies, accidentades per cales formades en la desembocadura, parcialment inundada, d’aquests barrancs cales de Santagaldana on desguassa el riu d’Aljandar, en part límit oriental del terme, Macarella, en Turqueta, a la costa meridional limitada a l’oest pel cap d’Artrutx cales Blanca, Santandria, es Degollador, port de Ciutadella, en Blanes, en Forcat…

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…

Detall d’aquest important mosaic del segle IV, descobert el 1860 sota el Palau Reial Menor, a l’actual carrer de Sobrediel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona Aquest mosaic fou descobert al començament del mes d’abril del 1860, a uns 3 m de profunditat, a l’edifici del Palau Reial Menor, al carrer de Sobrediel, entre els carrers de Cervantes i Ataülf, infra muros i al S de la ciutat romana de Bàrcino Des d’aleshores ha sofert alguns trasllats que han empitjorat el seu estat de conservació Actualment, es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona El mosaic circense de Bàrcino,…

Amb el nom de bestina o peix de bestina es coneix popularment el gran grup dels elasmobranquis taurons, rajades i afins, de característiques externes força uniformes Són peixos quasi exclusivament marins i plagiòstoms això significa que les seves mandíbules són formades per derivats de l’esquelet branquial L’esquelet, tant el dèrmic com l’intern, no és format per teixit ossi sinó per cartílag, més o menys calcificat a l’interior del cos La superfície corporal és constituïda per petites escates o denticles dèrmics de composició anàloga a la de les dents La morfologia general és molt variada,…

La distribució mundial dels mamífers Les adequacions mastològiques i la corologia Moltes de les característiques anatomofisiològiques dels mamífers poden ésser considerades com adaptacions que s’han seleccionat al llarg del procés evolutiu Aquestes característiques, homeotèrmia i viviparisme entre altres, els ha donat una elevada independència respecte al medi, que els ha permès d’ocupar territoris vedats a altres grups de vertebrats Les espècies terrestres s’estenen des de l’Àrtic fins a l’extrem de l’Amèrica Meridional i les illes de les mars del S A les muntanyes, es troben per sobre de…

Alguns lamniformes de la ictiofauna catalana 1 peix guilla Alopias vulpinus , 2 tauró blanc Carcharodon carcharias , 3 solraig ver Isurus oxyrinchus Noteu les cinc fenedures branquials situades davant les aletes pectorals, la presència de l’aleta anal i les aletes ventrals petites, que caracteritzen aquest ordre d’elasmobranquis Juan A Moreno L’ordre dels lamniformes és conformat per esquals de mida mitjana i gran Tots són de cos allargat i fusiforme Mostren cinc parells de fenedures branquials, generalment davant les aletes pectorals, i sempre presenten aleta anal si bé les pectorals són…