Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Deposicions, orina i canvi de bolquers del nadó
El nadó no controla en absolut les pròpies deposicions ni l’excreció de l’orina per això s’embruta constantment i cal canviar-lo sovint Durant les primeres setmanes el nounat sol fer moltes deposicions Si se’l cria amb el pit, és freqüent que en faci una coincidint amb la mamada i com a mínim una altra en l’interval entre mamades En total, és normal que faci unes deu deposicions o més diàries Al principi, solen ésser de consistència molt clara, de color verdós o groguenc, i poden contenir mucositats Freqüentment fa deposicions sobtades, i els excrements surten propulsats, si es troba nu Més…
purificador
Cristianisme
Drap que, a la missa, serveix per a netejar els vasos sagrats després de les ablucions i per a eixugar-se els llavis i els dits després de la comunió.
cornaló
Pesca
Cadascuna de les dues anelles de corda que hom fixa en els dos extrems del cop d’un art d’arrossegament per tal de poder hissar l’art i eixugar-lo.
tampany
Reixat de vímets, de fusta o de joncs damunt del qual hom estén productes que cal eixugar a l’aire i al sol com ara la carnassa dels pellaires, l’aiguacuit, els fideus, etc.
llampàs
Transports
Manyoc de filàstiques lligades per un extrem per mitjà d’un cap en forma de gassa, per on hom l’agafa, utilitzat per a netejar o eixugar la coberta, els costats del vaixell, etc.
Joan Jaumandreu. El parent de fra Eudald
Anunci Guía de Barcelona, 1876 La fàbrica d’estampats de Jaumandreu i Companyia es trobava a Sant Martí de Provençals, com gairebé totes Eudald Jaumeandreu 1774-1840, frare agustinià, fou sens dubte l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació del gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total Ernest Lluch, Gran Enciclopèdia Catalana Fra Eudald fou professor d’Economia Política a l’Escola de la Junta de Comerç de Catalunya,…
Impetigen
Patologia humana
Definició L’ impetigen és una infecció de les capes superficials de la pell causada per bacteris estreptococs o estafilococs que es caracteritza per l’aparició de vesícules o butllofes que, en trencar-se, formen crostes groguenques Aquesta infecció és molt contagiosa Justament la paraula impetigen del llatí impetigine està connectada amb el verb impetere , que significa ‘atacar’ o ‘escometre impetuosament’, i es refereix a la facilitat amb què es difon la malaltia, tant a d’altres persones com a diverses parts del cos de la persona afectada Els gèrmens responsables de l’impetigen poden…
El que cal saber de les atencions envers el nadó
En molts centres sanitaris se segueix la norma de collocar l’infant sobre el ventre de la mare així que acaba de néixer, per tal que el pas de l’interior de l’úter a l’ambient exterior no sigui massa brusc, ja que d’aquesta manera l’infant pot continuar sentint la calor del cos de la mare i els batecs del seu cor Durant l’estada a la clínica, les estones que el nadó és a l’habitació s’han d’aprofitar principalment per a fer les primeres mamades i establir vincles afectius entre l’infant i la mare, la qual cosa només és possible en un ambient íntim i tranquil Per tant, cal fer entendre a les…
Josep Monteys. El tintorer esdevingut estampador
Anunci Guía consultora Indicador General de Barcelona , 1877 Josep Monteys fou un tintorer dedicat a l’estampació La seva especialització serà el color roig La confecció dels colors era el primer problema dels estampadors Segons la primera matèria utilitzada i el procés seguit els colors eren més o menys vius i més o menys brillants La composició dels colors era el secret més amagat dels tintorers i el llibre de Carles Ardit, que es publicà el 1819, era un autèntic receptari de fórmules per a obtenir colors de tota mena i grau L’estampador, és clar, podia comprar el tint a un fabricant o fer…
mocador de paper

Mocadors de paper
© Corel
Indumentària
Peça quadrada de paper, d’un o dos pams d’amplada, que serveix per a netejar la cara i les mans després d’alguns tractaments de bellesa, o per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes, i que un cop utilitzat es llença.