Resultats de la cerca

Els principals òrgans d’on provenen són el fetge bilis , el pàncrees tripsina, lipasa, amilasa , l’estómac pepsina i les glàndules salivals amilasa

Habiten a l’intestí cec d’animals superiors El gènere Oscillospira n'és un representant que habita a l’estómac dels remugants i a l’intestí cec dels rosegadors

Estimula la contracció de la vesícula biliar, la secreció hepàtica de la bilis i la secreció d’enzims pancreàtics inhibeix la secreció àcida de l’estómac provocada per la gastrina

Pot ésser deguda a quatre causes principals per una digestió inadequada pancreatitis crònica, resecció de l’estómac, síndrome de Zollinger-Ellison per una alteració del metabolisme de les sals biliars resecció de la part distal del budell prim, creixement bacterià intraintestinal excessiu, malalties del fetge i de les vies biliars per defectes generals o específics de la mucosa de l’estómac que dificulten el transport dels nutrients deficiència de disacaridasa, abetalipoproteïnèmia, deficiència d’absorció de vitamina B 1 2 , esprue tropical, celiaquia, malaltia de Whipple,…

Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment…

Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual L’eix de l’extremitat passa entre el tercer i el quart dits Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera El crani té forma especial allargada en general moltes espècies tenen dues…

No expressa una malaltia, sinó la percepció, a la meitat del ventre, de trastorns relacionats amb la digestió que poden ésser ocasionats per diverses malalties, de l’aparell digestiu o no L’epigastri és, per a moltes persones, el centre de sensacions anormals relacionades amb la digestió, i quan no és possible de descobrir a l’estómac una causa evident d’aquestes sensacions anormals hom utilitza el mot dispèpsia per a esmentar-les El concepte de dispèpsia té un cert contacte amb el de neurosi gàstrica, i moltes vegades esdevenen difícils de destriar Les dispèpsies són primitives…

El duodè és un òrgan cilíndric, d’uns 26 cm de llargada i uns 3 cm de diàmetre, que comunica per dalt amb la regió pilòrica de l’estómac i per sota desemboca al jejú, en una zona anomenada angle duodeno-jejunal o angle de Treitz Aquest òrgan, que es troba a la regió central de la cavitat abdominal, desplaçat cap a la dreta, descriu una forma de lletra C i consta esquemàticament de quatre porcions o segments que fan angle entre si La primera porció o bulb duodenal es projecta des de la regió pilòrica de l’estómac cap a la dreta i es relaciona amb el fetge per davant…

La gastritis és un trastorn caracteritzat per la inflamació aguda o crònica de la mucosa gàstrica, és a dir, la capa de teixit que cobreix la superfície interna de l’estómac Aquest trastorn, que de vegades és asimptomàtic, en molts casos es manifesta amb dolor abdominal, nàusees, vòmits i fins i tot hemorràgies gàstriques Una de les causes més freqüents de gastritis és la ingestió de diversos tipus de fàrmacs, com l’àcid acetilsalicílic o d’altres antiinflamatoris o analgèsics, que és dipositen sobre la mucosa gàstrica i originen petites erosions i úlceres Per tal d’evitar aquest…

Hom parla especialment de les perforacions de certes vísceres abdominals d’estómac, d’apèndix, de budell, de vesícula, etc, les quals es manifesten per un quadre característic d’abdomen agut que requereix un tractament urgent