Resultats de la cerca

Començat per un equip de filòlegs llatinistes sota la direcció de Marià Bassols i de Climent, n’aparegué el primer fascicle el 1960 En fou el primer cap de redacció, des d’aquest any fins el 1985, i principal impulsor Joan Bastardas i Parera Els articles del diccionari consten de mot base amb les formes en què apareix, el derivat català actual si existeix, l’etimologia, el significat, els testimonis documentals per ordre cronològic, i, si cal, un comentari adient La gran riquesa documental d’aquest recull el fa d’un gran interès no tan sols per a lingüistes, sinó també per a…

Alcover exposà el seu projecte en una Lletra de convit 1901, i per mitjà del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana 1901 assegurà la connexió amb els collaboradors Després del trencament amb l’Institut d’Estudis Catalans, per a captar-se l’adhesió de certs sectors del País Valencià i de Mallorca, canvià el títol primitiu de l’obra Diccionari de la llengua catalana i hi continuà treballant, primerament sol, i des del 1920, amb l’ajut de Francesc de B Moll La redacció començà el 1924 El 1926 en sortí el primer volum el 1935, el segon, ja adaptat a les normes de l’Institut, després de…

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la pabordía de…

Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els parallelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60 Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica des del 1955 i catedràtic de dialectologia catalana 1983, i a partir del 2002, catedràtic emèrit a la Universitat de Barcelona, ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i etimologia— a la…

Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera…

Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…

Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario de Barcelona…

Vida i obra Fou membre de la British India Office entre els anys 1860 i 1877, secretari i president de la Hakluyt Society, on dirigí un ambiciós programa que pretenia publicar els treballs relatius a descobriments geogràfics, i també president de la Royal Geographic Society 1888-1905, càrrec des del qual impulsà una campanya d’exploració de l’Antàrtic L’any 1867, sota els auspicis de l’India Office, visità l’est de la Península Ibèrica per comprovar com les comunitats hidràuliques que havien funcionat tan positivament podrien ser importades a l’Índia britànica La seva anàlisi és una…

Monjo de Montserrat 1944 i prevere 1952, se secularitzà el 1986 Estudià filologia romànica a la Universitat de Munic 1953-54 i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1973 i s’hi doctorà 1989 Fou professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l’Abadia 1954-61 i director literari de l’edició de La Bíblia de Montserrat 1957-70, dins la qual traduí diversos llibres bíblics Professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials 1976-95 i de la Universitat Autònoma de Barcelona 1984-85, fou assessor lingüístic del Grup Enciclopèdia Catalana 1986-…

Format per un petita caixa, a voltes plegable per la meitat, tenia a l’interior, o sobre mateix del teclat, el joc de regalies, i al darrere, dues manxes per a ser accionades manualment De dimensions molt reduïdes, podia transportar-se amb gran facilitat En la tessitura de joc de 16', 8’ o 4', té aquesta denominació a partir de la segona meitat del segle XV, tot i que es troben testimonis de la seva existència ja tres segles abans L’etimologia del terme regal és molt incerta i variada Alguns el fan derivar del llatí regula a conseqüència de la funció reguladora d’aquest…