Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana
Entitat privada, fundada el 1899, que es dedicà a organitzar l’ensenyament.
La creació fou deguda a l’entusiasme despertat per la fundació del Collegi Sant Jordi En fou el primer president Josep Fiter i Inglès Des del 1914, l’Associació prengué una marxa ascendent, i l’any 1933 assolí la xifra de 7 813 socis, fet que permeté d’emprendre activitats molt complexes subvenció econòmica a les escoles que s’anaven creant, i beques als infants organització de colònies escolars creació de la Festa d’Infants i de Flors que tenia lloc al Parc Güell creació de concursos escolars de llengua catalana, de geografia de Catalunya i d’història de Catalunya en diferents…
Centre Excursionista de Catalunya
© ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC – I. CANALS
Excursionisme
Club excursionista de Barcelona.
Fundat el 1876 amb el nom d’ Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876, és considerada l’entitat pionera de l’excursionisme de l’Estat espanyol El principal impulsor i primer president fou Josep Fiter i Inglés Nasqué amb la idea de fomentar els aspectes científics, culturals i literaris de Catalunya El 1878 se n’escindí un grup que s’anomenà Associació Catalana d’Excursions , tot i que el 1891 les dues entitats es fusionaren de nou, sota la presidència d’Antoni Rubió i Lluch, i prengueren la denominació actual, també coneguda com CEC Installat a les golfes d’una casa del carrer…
,
Víctor Mora i Pujadas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’un funcionari de la Generalitat republicana, s'educà a França, on vivia exiliada la seva família i on el seu pare fou internat en un camp de concentració, on morí Retornat a Barcelona amb la seva mare el 1941, començà a treballar, des dels onze anys, en diferents oficis L’any 1951 entrà a l’Editorial Bruguera, on excellí com a guionista de còmics, especialment amb El Capitán Trueno , el seu gran èxit, realitzat en collaboració amb el dibuixant Miquel Ambrós, traduït a diverses llengües i que li donà un nom arreu del món Creà també altres sèries seguint el mateix model, com El Jabato i…
,
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista que, amb el subtítol de Lletres, Arts, Ciències i sota el lema claverià de Virtut-Progrés-Amor, aparegué a Barcelona al gener del 1881.
En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…
La senyoria episcopal a Sanaüja
“Aquest és el capbreu que vol memoritzar això que deu tenir el bisbe a la seva castellania de Sanaüja, per costum i per dret En primer lloc, dels ingressos dels judicis, la meitat sens engany Del mercat, la meitat del que pertoca als senyors, per justícia i per dret, és a dir, de les lleudes, a excepció dels drets sobre les popes de les vaques, que són del castell Del forn, la meitat Dels ingressos de la moneda, la meitat I el bisbe es posa d’acord amb els senyors de Sanaüja perquè facin venir davant seu els homes de la castellania i que en llevi d’ells, cada any, la quèstia del pa i de la…
Jordi Sierra i Fabra
© Francesc Gómez
Literatura
Escriptor i periodista.
És autor d’una abundant i variada obra més de 200 títols, la majoria de novella infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novella negra i l’assaig Gran part de la seva obra de ficció té doble versió, en català i castellà També és un especialista en música, sobretot en rock , tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock 1981, Serrat 1988 i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z 1993 Fundà revistes musicals com Disco Expres 1970, Top Magazine 1972, Extra 1972, El Musical , Popular 1 1973 o Súper Pop 1977, d’algunes de les quals fou director, i dirigí el…
,
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
L'Auxiliar de la Indústria, SA
El projecte de L’Auxiliar de la Indústria, SA, és del 1852, però es constituí el 1853 Primer calia presentar un projecte a l’administració, esperar l’autorització i aleshores constituir la societat davant de notari L’empresa es va autoritzar per Decret de 29 de juny de 1853 El capital era de 6 000 000 de rals o 300 000 duros, distribuït en 3 000 accions de 100 duros cadascuna Es va desemborsar tot el capital i la societat s’emmarcà dintre de la vintena llarga de societats anònimes que cotitzaven a la Borsa de Barcelona El seu domicili social era al número 116 del carrer del Carme d’aquesta…
dret andorrà
Dret
Ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
País català per la seva situació geogràfica i pels seus antecedents etnològics, històrics i lingüístics, Andorra ho és també pel seu ordenament jurídic El dret vigent a les valls i el que vigia a Catalunya abans del decret de Nova Planta 1716 són, malgrat les diversificacions locals, bàsicament germans No afectat per aquella llei, el dret andorrà pogué mantenir alhora la seva continuïtat i les seves característiques, circumstàncies que li confereixen un gran valor per a l’estudi i el coneixement de l’antic dret pirinenc Fonamentat principalment en la consuetud i en la tradició oral,…
Bibliografia sobre l’estudi de les arts decoratives, les arts aplicades i les arts de l’objecte
La bibliografia que es presenta a continuació té una voluntat clarament historiogràfica, motiu pel qual recull una selecció de les publicacions més representatives dins l’evolució dels estudis de les arts decoratives, industrials o aplicades a Catalunya Mencionar els estudis publicats per cadascuna de les arts seria excessiu, atesa la quantitat de bibliografia específica que existeix Em remeto, doncs, als extensos reculls bibliogràfics que ofereixen els autors dels volums 10, 11, 12 i 13 d’aquesta mateixa collecció Ainaud, J Cerámica y vidrio , collecció Ars Hispaniae , vol X, Plus Ultra,…