Resultats de la cerca

Sabater, intervingué activament en el moviment internacionalista de 1869-74 assistí als congressos de Saragossa i de Còrdova de la Federació Regional Espanyola de l’AIT el 1872, fou aliancista i actuà com a secretari general de la Unió d’Obrers del Calçat, a més de figurar el 1873 en el comitè de la federació local barcelonina Posteriorment evolucionà cap a un sindicalisme reformista i participà en la reorganització del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, el 1876, i en la creació, el 1881, de l’Ateneu Obrer, continuador de l’Ateneu Català de la Classe Obrera A…

El primer sindicat català de treballadors, la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, és del 1840 Així, la constitució de la Federació de la Regió Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors, el 1870, no fou una sorpresa Els obrers catalans constituïren, segons Miquel Izard, un “proletariat internacionalista” i el regne d’Espanya seria la “Regió Espanyola” Un matís que Pompeu Gener remarcà “El concepte d’‘obrer’ no era, a Catalunya, sinònim de peó o de manufacturer La federació admetia tots els qui exercien una professió liberal, incloses les carreres…

Es definí com un partit trotskista d’acció, obrer, socialista, antiburocràtic i internacionalista que es proposava crear un front únic obrer Al febrer de 1980, l’assassinat a Madrid a mans de pistolers feixistes de la jove militant Yolanda González li donà una gran notorietat mediàtica En les eleccions legislatives de 1982 20099 vots integrà en les seves llistes candidats del Partido Obrero Revolucionario de España Des de 1983 concorregué a totes les eleccions en solitari, amb els següents resultats 5384 vots en les autonòmiques de 1984 11540 vots en les legislatives de 1986…

Molt famós en el seu temps, la seva obra fou oblidada i atribuïda a FZurbarán, DVelázquez, FHerrera el Viejo i Le Nain, entre altres La seva producció, que hom creu nombrosa, és avui reduïda a uns quinze quadres segurs El seu estil ha estat estudiat des de dos punts de vista influència nòrdica i influència italiana Hom dubta que els punts de contacte fossin directes, i s’inclina a creure en una presa de posició de La Tour dins el corrent internacionalista caravaggesc Malgrat tot, el seu estil és d’una forta personalitat El seu art potencia el valor dels volums a través de la…

Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari Propugna l’abstenció en totes les eleccions S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel Anselmo, Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio Munis Òr-gan de premsa Alarma 1958, 1970-1976 i 1977-c1984 Des de la mort de Munis 1989, la seva activitat es reduí

Desenvolupament enciclopèdic Anualment n’apareixen dos números, cadascun dels quals dividit en quatre seccions bàsiques articles, notes d’investigació, debats i recensions de llibres La llengua de comunicació és el castellà, encara que, atenent a una pretensió internacionalista, s’inclou un resum en anglès per a cadascun dels articles Des dels seus inicis, contribuí a millorar el coneixement i la difusió de la indústria moderna no només des de la perspectiva dels factors econòmics i tecnològics, sinó també amb relació als aspectes socials, polítics i culturals que han tingut un paper…

Acordà constituir-se en partit al juny de 1968 i ho féu definitivament el 22-23 de febrer de 1969 a Lieja Bèlgica Defensava els postulats de Marx, Lenin, Stalin i Mao El mateix any una escissió seva donà lloc al Partido Comunista de España internacionalista i el 1971 una nova escissió originà el Partido Comunista de España Internacional línea proletaria Entre el 1969 i el 1971 s’estengué per Espanya, ocupà l’espai d’extrema esquerra i es distingí per l’activitat d’agitació i les posicions radicals, que atragueren bona part de l’esquerranisme universitari Constituí les Comisiones…

L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido Socialista de…

Teixidor, formà part del partit democràtic i el 1864 féu costat a Castelar a “La Democràcia” “individualistes” enfront de Pi i Margall “socialistes” Després definí un obrerisme cooperativista i politicista des de La Asociación , que fundà el 1866 Principal capdavanter d’aquesta tendència, participà en el congrés obrer català del 1868, en el Centre Federal de Societats Obreres del 1869 i en el congrés obrer espanyol del juny del 1870 En aquest tingué una intervenció molt destacada, però fou vençut pels bakuninistes i els sindicalistes apolítics Passà a encapçalar així, amb Baldomer Lostau i…

La idea de la reunió fou llançada el febrer del 1870 pel setmanari internacionalista madrileny “La Solidaridad” i recollida per “La Federación” de Barcelona el lloc fou fixat per un plebiscit efectuat entre la majoria de les societats obreres existents 149 societats i 15 216 obrers Hi assistiren 89 delegats amb dret a vot, dels quals 74 eren catalans 50 de Barcelona Des d’un principi el congrés es presentà com a adherit a l’AIT Les principals qüestions debatudes i aprovades foren acció sindical, de resistència al capital defensa del cooperativisme però no com a principal camí de…