Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Hic Digitur Dei
Cinematografia
Pel·lícula del 1976-1977; ficció de 85 min., dirigida per Antoni Martí i Gich.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ AMartí Barcelona GUIÓ Roser Fradera, Quim Monzó FOTOGRAFIA Ivo Antonov color, normal MUNTATGE AMartí MÚSICA Quim Sota INTERPRETACIÓ Rosa Novell Llumeta, Pep Maur Serra promès, Joan Fernández el cabdill, Xabier Elorriaga el marquès, Alfred Lucchetti pare de Llumeta, Maruja Torres prostituta, Pepa López prostituta, Montserrat Carulla, Miquel Cors, Nadala Batiste Sinopsi La Llumeta viu amb el seu pare, malalt de tuberculosi, i està enamorada del carter Troba feina a la Casa Gran, on viu diverses aventures esbojarrades i surrealistes El promès, mentrestant, té un…
Contes de la vora del foc
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1980; ficció de 90 min., dirigida per Antoni Martí i Gich.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions U de CUC Girona GUIÓ Carme Barberà, Jaume Jovells, Josep Massagué FOTOGRAFIA AMartí, Ivo Antonov color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué MUNTATGE Joan Mallarach, AMartí, Quim Sota so MÚSICA Pere Josep Puértolas SO Dolors Fuster, Encarna Espinosa, Juan Sáez INTERPRETACIÓ FAlborch, CBarberà, Lisa Coca, Jaume Grau, Ferran Herrera, JJovells, Kim Llobet, Ferran Baile pirata, Laia Martí nena, Partaka, Xesc Barceló, Guillem d’Efak, Belén Quílez nena, Josep Maria Teixidor nen ESTRENA Barcelona, 16121980 preestrena, Girona,…
Club de Golf Sant Cugat
Club de Golf Sant Cugat
Golf
Club de golf de Sant Cugat del Vallès.
Fundat l’any 1914, nasqué com a successor del Barcelona Golf Club de Pedralbes Fou constituït gràcies a la companyia Barcelona Traction Company, que construí la línia de ferrocarril Barcelona-Sabadell-Terrassa, que passava per Sant Cugat Els enginyers de la companyia reclamaren al director, Frederick Stark Pearson, un camp de golf on poder practicar, tenint en compte que el Barcelona Golf Club estava amenaçat d’expropiació Aquest encarregà a Harry Shaplan Colt el disseny del nou camp de golf El primer president fou Charles Morgan Conegut des del 1919 com New Barcelona Golf Club o “club dels…
Maria Mercader i Fordada
Cinematografia
Actriu del teatre i el cinema.
Debutà el 1936 en el film de Rosario Pi, Molinos de viento Interpretà després dues pellícules a l’Estat francès i el 1939 s’installà definitivament a Itàlia, on des del 1945 alternà els escenaris amb la pantalla Interpretà sempre papers humans i de palesa sensibilitat Unida sentimentalment des del 1941, i posteriorment casada, amb Vittorio de Sica , protagonitzà els films dirigits per ell, Un garibaldino al convento 1941, La porta del cielo 1946 i Cuore 1948, codirigida amb Duilio Coletti, i hi formà també sovint parella en diverses cintes, entre d’altres, en algunes de Carlo Ludovico…
literatura serbocroata
Literatura
Literatura conreada en serbocroat.
La literatura popular constitueix, en general, un patrimoni cultural comú als pobles serbi i croat i, alhora, una font important d’inspiració per a la literatura culta Particularment valuosa és la poesia èpica, inspirada en la història dels països balcànics, en les lluites entre cristians i turcs Quant a la literatura culta, i a excepció d’algunes manifestacions esporàdiques que es podrien interpretar com a serbocroates, cal parlar d’una literatura sèrbia i una literatura croata, desenvolupades en condicions històriques distintes A l’edat mitjana i més tard, fins a la darreria del segle XVIII…
escola d’Olot
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Escola pictòrica iniciada a la segona meitat del segle XIX.
Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…
Croàcia 2014
Estat
Les greus inundacions del maig van suposar una pèrdua de més de 300 milions d’euros a Croàcia © International federation od Medical Student's Associations La corrupció va continuar sent una de les principals preocupacions de la societat croata Així, al maig, el primer ministre, Zoran Milanović, va destituir el ministre de Finances, Slavko Linić, que les autoritats judicials estaven investigant Aquesta va ser la sisena destitució d’un membre del Govern de coalició de centreesquerra des que es va formar al final del 2011 A banda d’això, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna de presó de l’…
Croàcia 2011
Estat
Les negociacions amb la Unió Europea per a l’entrada de Croàcia van rebre l’impuls definitiu del Consell Europeu, que al juny va aprovar-ne l’adhesió Això significaria que Croàcia entraria a la UE a mitjan 2013 Les negociacions, que es van reprendre amb força el 2010 per les pressions d’alguns estats membres importants, com Alemanya, principal valedora de l’ingrés de Croàcia, van avançar No obstant això, les autoritats europees van demanar alguns canvis estructurals al Govern croat per a millorar la seva situació econòmica, recomanant la pressa de noves reformes que permetin abaixar el nivell…
Croàcia 2010
Estat
La situació política croata va estar marcada per les eleccions presidencials del principi d’any, en què va obtenir la presidència del país el socialdemòcrata Ivo Josipovic, enfront de l’altre candidat l’exalcalde de Zagreb, Milan Bandic Els principals objectius del seu mandat són l’entrada de Croàcia a la Unió Europea, l’impuls de reformes per a frenar la corrupció i la reforma del sistema judicial i de l’administració pública, tot seguint l’exemple de les polítiques de la primera ministra conservadora Jadranka Kosor No obstant això, les seves limitades competències en matèria econòmica pel…
Croàcia 2013
Estat
L’1 de juliol Croàcia va entrar a formar part de la Unió Europea com a membre de ple dret, després d’onze anys de negociacions, amb l’excepció de l’espai Schengen, que es durà a terme previsiblement el 2015 L’entrada a la Unió Europea ja ha suposat un fort xoc per al teixit productiu i econòmic a tot el país, ja que ha obligat el mercat croat a obrir-se i augmentar, així, la competència Tanmateix, l’economia croata va seguir en recessió, malgrat un dèbil creixement de prop del 0,5%, i amb una taxa d’atur que afecta el 17% de la població El PIB va continuar baixant, al contrari del deute…